El Suprem confirma la condemna a UDC per desviar fons d'una fundació afí

El tribunal rebaixa les penes a exdirigents de Catalunya i Territori (FCT) i empresaris per finançar irregularment el partit

ACN Barcelona.-El Tribunal Suprem ha condemnat els exresponsables de la Fundació Catalunya i Territori (FCT), vinculada a UDC, Joan Albert López Sans i Miquel Àngel Cortés a quatre anys i nou mesos de presó i a quatre anys i mig de presó, respectivament, per un delicte continuat de falsedat en document mercantil i un delicte continuat de defraudació. El tribunal els ha absolt del delicte d'insolvència punible pel qual van ser condemnats per l'Audiència de Barcelona. Dos dirigents més, Josep Boqué --que era el president de la fundació-- i Xavier Soriano, van ser condemnats a sis mesos de presó i 1.800 euros de multa per insolvència punible, però ara han quedat absolts. El TS manté la decisió de la sentència recorreguda respecte a les indemnitzacions fixades a càrrec dels dos condemnats, que hauran de pagar una indemnització d'1,7 milions d'euros a FCT pels fons desviats a fins desconeguts, i d'Unió Democràtica de Catalunya que, en qualitat de partícip a títol lucratiu, indemnitzarà amb 178.000 euros a aquesta mateixa entitat. UDC no va recórrer la sentència.

L'Audiència de Barcelona va condemnar López i Cortés per falsedat, estafa, apropiació indeguda i per dos delictes d'insolvència punible a dotze anys i quatre mesos de presó. Els altres dos acusats, Soriano i Boqué també van ser condemnats com a còmplices d'aquest últim delicte -insolvència punible- a sis mesos de presó. No obstant això, la Sala considera que tant l'estafa com l'apropiació indeguda per la qual van ser condemnats López i Cortés en la sentència recorreguda poden obeir a un mateix designi criminal, el que permet, en benefici del reu, que aquestes infraccions siguin agrupades en un únic delicte continuat d'estafa i apropiació indeguda, precedides d'un delicte continuat de falsedat realitzat amb caràcter instrumental. Tampoc comparteix el criteri de la sentència recorreguda en el cas del delicte d'insolvència punible, ja que els magistrats consideren que "no estaríem davant d'aquest delicte, sinó més aviat davant d'una situació que representa justament el seu revers: una disminució del passiu del concursat, un contrainsolvència".Segons els fets provats, Joan Albert López Sans i Miguel Ángel Cortés dirigien el grup d'empreses IMS i figuraven com a administradors solidaris de les societats de primer nivell, mentre que en les de segon nivell apareixien homes de palla dels primers. Per obtenir un benefici econòmic, van utilitzar l'estructura societària per sol·licitar en diversos bancs i caixes d'estalvi, l'obertura de nombroses línies de descompte a nom de les entitats del primer nivell, fent veure que tenien una activitat econòmica rellevant i solvent, per descomptar a través d'elles milers de factures d'entre 3.500 i 4.500 euros, que no es corresponien a cap prestació, girades contra les societats de segon nivell, controlades per ells mateixos a través de testaferros. Les quantitats obtingudes dels descomptes bancaris "van sortir dels bancs en la seva major part en metàl·lic, per la qual cosa es desconeix on han anat a parar", segons els fets acreditats en la sentència recorreguda, que també va recollir que investigat el patrimoni de López i Cortés no es va advertir un increment en el mateix com a conseqüència d'aquestes operacions.Des de 2004 fins a 2007, els dos acusats, aprofitant els càrrecs com a vocals a la Fundació Catalunya i Territori (FCT), que a més de la seva activitat fundacional s'encarregava del lloguer de locals d'oficines a UDC per a seus, i amb intenció de beneficiar-se econòmicament, "es van apoderar de diverses sumes que van extreure de la caixa d'aquesta per ingressar-les en els fons del grup IMS o, a través d'aquests fons, a una destinació desconeguda. D'una banda, emetien factures, que no corresponien a cap contraprestació, girades a FCT i, d'altra banda, van consignar en la comptabilitat de la Fundació el concepte de "préstec a grup IMS" que, segons els fets provats, emparava l'extracció de fons de la fundació per mitjà de transferències i xecs de caixa que eren cobrats sense que hi hagi factura i sense que consti la destinació que es va donar a aquests fons. Les sortides de fons, en els exercicis 2004, 2005 i 2006, des FCT fins IMS va ascendir a 1.804.263 euros, dels quals 17.612 euros corresponen a factures reals.Quan Boqué i els dos vocals van saber que se'ls estava investigant, van redactar, el gener del 2008, un "imprecís document" on es reconeixia que IMS devia 1,1 milions a la fundació, amb el compromís de retornar 200.000 euros anualment. El maig del 2008, IMS va presentar concurs de creditors, però no hi va consignar aquest deute.Tot i així, també van aconseguir que l'administrador de la constructora Copisa, Josep Cornadó, pagués part del deute. Per justificar el pagament, Copisa va signar el juliol del 2009 un document privat de concessió d'un préstec sense garanties d'un milió d'euros a Soriano, també vinculat a la fundació i marit de la directora executiva de l'entitat, perquè busqués clients i projectes per a la constructora al nord d'Àfrica. Soriano, expert en comunicació, es va aliar amb un directiu del gremi de constructors de Tarragona per buscar clients al Marroc i Líbia, però la guerra a Líbia a partir de febrer del 2011 va estroncar part del projecte. Els diners es van lliurar a Soriano amb sis pagarés entre setembre del 2009 i febrer del 2010, i els havia de tornar en dos anys amb un interès de l'1% que es podia descomptar de la comissió del 3% que Soriano s'enduria de les obres aconseguides al Magreb.Dos dies després d'aquest document privat, Soriano, amb aquests diners, va adquirir el crèdit de la fundació a IMS, tot i que les empreses ja estaven en concurs de creditors, cosa que ell va dir que no sabia tot i admetre que les empreses tenien problemes econòmics. Ell va pagar tot el crèdit a la fundació amb una transferència i diversos pagarés mensuals entre setembre del 2009 i febrer del 2010, però no el va cobrar d'IMS, i tampoc ha pogut retornar els diners que li va avançar Copisa, que l'ha demandat.El fiscal no es creu aquests documents, però diu que si els dos crèdits són certs, Xavier Soriano va deixar de pagar gairebé 524.000 euros de l'IVA i l'IRPF del 2009, i Copisa 176.000 euros també en impostos. Segons el fiscal, va ser Copisa qui finalment va acabar pagant el deute que tenia la fundació per haver donat un milió d'euros a unes empreses en fallida d'uns directius de l'entitat.Boqué, director general de Consum de la Generalitat durant els anys 90, va explicar que la fundació tenia força donacions i fins i tot tenia superàvit, ja que no sabien ben bé a què dedicar els fons recaptats. Va assegurar que ell no va desviar diners, sinó que López Sans i Cortés van autoritzar un projecte informàtic amb IMS i el Patronat no en sabia res. De fet, ell ho va saber quan van rebre una inspecció d'Hisenda. Sobre el préstec a IMS, va explicar que seria "absurd i il·lògic" que ell hagués demanat que es retornés en efectiu, com van assegurar López Sans i Cortés durant el judici. De fet, va responsabilitzar a IMS de tota la gestió administrativa interna de la fundació i de ser la responsable de presentar la documentació pertinent al Protectorat de fundacions de la Generalitat.Locals de la Fundació gratis per a UDCEl vincle del cas amb UDC també arriba pel fet que la fundació li va llogar cinc locals al partit democristià el març del 2002, un a Tàrrega, dos a Lleida i un a Tarragona. Però des del 2005, el president de la fundació, Josep Boqué, va deixar d'exigir el pagament dels lloguers a Unió. A més, el 2009 la fundació va vendre els locals al partit per un valor total de 468.000 euros, molt inferior al preu de mercat, i amb condicions "anormalment avantatjoses pel comprador". Un cop oberta la investigació judicial, Unió va pagar a la fundació 160.000 euros pendents de la compra i 35.700 euros pendents dels lloguers impagats.Boqué va explicar que els locals els generaven problemes econòmics per impagament dels lloguers i finalment els van vendre. Preguntat per si el preu es va fixar segons el preu de mercat, Boqué va afirmar que no s'hi van fixar. Tot i així, va assegurar que "no va ser una mala operació", i que al final van tenir uns beneficis de més de 40.000 euros amb totes les vendes.Per últim, entre 2003 i 2007 Kontrast Produccions va facturar prop de 900.000 euros a UDC per organitzar congressos, jornades i trobades, però el partit no va declarar aquestes factures a Hisenda. El 2005, el partit va contreure un deute amb l'empresa. El gerent d'UDC, Josep Maria Núñez, va indicar a l'empresa que presentés les factures pertinents al grup IMS per valor d'uns116.000 euros, i el grup empresarial les va pagar, tot i que havia rebut prèviament diners de la FCT. De fet, la fundació va pagar directament 61.448 euros a Kontrast per feines fetes per UDC.L'Audiència va absoldre Boqué d'apropiació indeguda, falsedat documental i administració deslleial, i a Xavier Soriano dels delictes d'administració deslleial, falsedat documental i contra la Hisenda pública. Josep Cornadó, amo de la constructora COPISA, ja va quedar absolt de tots els delictes.La Fiscalia de Delictes Econòmics demanava inicialment 15 anys de presó per a López Sans i Cortés, petició que va rebaixar a 13 anys i mig, amb una multa de 100.000 euros. A Boqué li demanava vuit anys de presó i a Soriano quatre.

Enviar