Cosima Dannoritzer, directora de 'Lladres de temps': "No tenim temps perquè estem sempre cronometrats"

El documental s'estrena al DocsBarcelona i es projectarà aquest divendres i el 27 de maig

ACN Barcelona.-El documental 'Lladres de temps' de Cosima Dannoritzer és una investigació que sobre com el temps s'ha convertit en moneda de canvi i com es pot reclamar el control d'aquest recurs. "No tenim temps per involucrar-nos, no tenim temps per parar-nos al carrer si algú necessita ajuda perquè estem sempre cronometrats, he d'agafar un tren, he quedat amb algú, és un canvi psicològic", ha explicat aquest dimecres la seva directora. "El nostre temps és de tots, del meu cap, de l'economia de consum, de la meva família, de la meva salut i molta gent vol el nostre temps". El documental es podrà veure aquest divendres al DocsBarcelona 2018 i el diumenge 27 de maig.

"No tenim temps per involucrar-nos ni per aturar-nos al carrer si algú necessita ajuda perquè estem sempre cronometrats, ja sigui perquè 'he d'agafar un tren o quedat amb algú'", ha destacat Dannoritzer. De fet, aquest és un dels punts neuràlgics del seu documental. 'Lladres de temps' va ser un viatge molt llarg amb la productora catalana Polar Star Films. Volien fer un documental junts i la primera idea girava al voltant de la velocitat de la vida i en el consum, així com la velocitat en la vida política, on "les decisions ràpides són més populistes". Després de quatre anys, van decidir enfocar el documental parlant del temps com a recurs. "Això és el que està passant ara sempre trobes un exemple", ha indicat. La directora mostra la visió de la percepció del temps de diferents països ja que "cadascun ho porta a la seva manera" i "busca les seves pròpies solucions". Alguns dels casos més paradigmàtics són els que tenen lloc al Japó. Ha recordat allí es fan moltes hores laborals, com passa a molts llocs, i van decidir retratar una empresa, on el cap va decidir tancar Internet i l'electricitat a les nou del vespre perquè els seus treballadors marxessin abans a casa, sinó treballaven moltes més hores. Tot i així alguns van decidir seguir anant a treballar amb llanternes . Un altre exemple japonès és que hi havia la creació d'unes noves vacances perquè la gent tingués temps per consumir. "El nostre temps és de tots, del meu cap, de l'economia de consum, de la meva família, de la meva salut i molta gent vol el nostre temps". Ha indicat que la gran pregunta durant tot el documental és qui és el veritable lladre del temps: "N'hi ha molts, n'hi ha que són obvis com algú que em fa treballar el cap de setmana, però també som lladres del nostre temps perdut en una botiga o a Internet". El seu objectiu al documental és crear consciència d'aquesta situació. La directora Cosima Dannoritzer és una realitzadora de documentals amb especial interès en història, ecologia i tecnologia. La seva pel·lícula 'Comprar, llençar, comprar' (2010) va guanyar 12 premis internacionals de festivals. Després, ha dirigit 'The E-Waste Tragedy' (2014), que investigar el tràfic internacional de residus electrònics.

Enviar