El Suprem acusa Bèlgica "d'absència de compromís" en la col·laboració judicial per a l'entrega de Comín, Serret i Puig

Fonts de la Sala Penal afirmen que només el "desconeixement de l'ordenament jurídic espanyol" pot explicar que deneguin l'euroordre

ACN Madrid.-La Sala Penal del Tribunal Suprem -de la que és membre el jutge Pablo Llarena- ha reaccionat a la decisió de la justícia belga que ha rebutjat l'euroordre d'extradició contra els consellers destituïts Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig. El jutge belga ha considerat que la petició d'extradició emesa pel Tribunal Suprem té "irregularitats" i l'ha desestimat. Fonts d'aquesta sala han reconegut que encara no han rebut la resolució de la justícia belga però que, pel que coneixen pels mitjans de comunicació, "no comparteixen la motivació" per la qual es denega l'entrega i ho interpreten com una "absència de compromís amb prestar la col·laboració judicial demandada". Defensen els arguments expressats a la interlocutòria de processament del passat 21 de març, sobre els que descansa també l'euroordre, emesa dos dies més tard. Afirmen que, només el "desconeixement de l'ordenament jurídic espanyol" pot explicar que s'hagi denegat l'euroordre.

La decisió de la justícia belga de no entregar els tres consellers destituïts ha fet reaccionar el Tribunal Suprem. Tot i reconèixer que encara no tenen sobre la taula la resolució del tribunal, han volgut mostrar el seu malestar. Fonts de la Sala Penal o Sala Segona (de la que formen part Llarena) han interpretat la decisió com una "absència de compromís" de la justícia belga de voler col·laborar amb els seus homòlegs espanyols. Les mateixes fonts recorden que el 21 de març es va dictar una interlocutòria de processament. En el cas de Comín, Llarena el processava per rebel·lió i malversació i en el cas de Puig i Serret per desobediència i malversació. En aquella interlocutòria, a més, es ratificava la mesura cautelar de presó preventiva dictada contra tots ells. En la reacció del Suprem, els magistrats recorden a Bèlgica que una interlocutòria de processament és –per darrera d'una sentència- la resolució que té "més desenvolupament argumental" en l'ordenament jurídic espanyol. Per això, defensen que quan Llarena va processar Comín, Serret i Puig va "expressar els fets i arguments jurídics" per voler-los portar a judici. Afegeixen que, posteriorment, l'euroordre dictada el dia 23 es sustentava en la interlocutòria de processament. "L'euroordre té una clara resolució de suport, que és la interlocutòria de processament", afirmen aquestes fonts. "Desconeixement de l'ordenament jurídic"Els magistrats consideren que la justícia belga no ha sabut interpretar bé l'euroordre. Després de dictar-la, el 23 de març, Llarena ha enviat informació complementària sol·licitada per la fiscalia de Brussel·les. En un informe de sis pàgines remès a Bèlgica el 17 d'abril, Llarena aclareix per què manté dictada la presó provisional per a tots tres i diu que la petició es fa en base als arguments expressats a la interlocutòria de processament. En aquell moment, Llarena ja deixava la porta oberta que, si no s'apreciava rebel·lió en el cas de Comín, es poguessin tenir en compte "altres qualificacions alternatives".A més, també diuen que "només el desconeixement de l'ordenament jurídic", tot i l'explicació donada amb informació suplementària, permet obviar la interlocutòria de processament en el que descansa l'euroordre. Segons euroordre que no prosperaSi bé formalment la decisió del jutge belga es pot recórrer, qui podria fer-ho són Comín, Puig i Serret o la pròpia Fiscalia de Brussel·les, un fet que el mateix ministeri ha descartat en un breu comunicat. En aquest text la fiscalia de Brussel·les també ha matisat que les autoritats espanyoles no poden recórrer la decisió.Per tant, si Llarena vol insistir en l'extradició de Comín, Puig i Serret des de Bèlgica hauria de tornar a començar de nou tot el procediment de l'euroordre. Aquesta és la segona vegada que el procediment de l'euroordre no prospera com la justícia espanyola espera. La magistrada de l'Audiència Nacional va dictar una primera ordre de detenció el 3 de novembre però, quan la causa va passar al Suprem, el jutge Llarena va decidir retirar-les per por que els investigats a l'estranger fossin entregats per menys delictes o per delictes menys greus que la resta dels que s'havien posat a disposició de la justícia espanyola.

Enviar