El Suprem desestima els recursos i manté a presó Rull, Turull, Romeva, Forcadell i Bassa

Els magistrats destaquen que poden fugir perquè tenen un grup "amb consistència econòmica i contactes internacionals" que els dona suport

ACN Madrid\/Barcelona.-La Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem ha desestimat els recursos presentats per Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell, que seguiran en presó preventiva. Els magistrats tornen a insistir que es manté el risc de reiteració i també de fugida. Sobre aquest darrer, diuen que tenen al darrera una estructura organitzativa que els dona suport, que té "consistència econòmica" i "contactes internacionals". "Aquests elements han permès als que s'han fugat mantenir una aparença de vida normalitzada fora d'Espanya", afirmen. A més, reconeixen les "dificultats existents" per fer efectives les euroordres dictades pel Suprem i alerten que els delictes pels quals els reclamen "podrien afectar la pròpia estructura política i els valors de la UE" si haguessin aconseguit el seu objectiu. Sobre el risc de reiteració, apunten que la seva conducta no ha consistit en un "acte aïllat" sinó en la "participació constant i rellevant". També valoren el "context" i diu que si surten lliures no hi ha "indicis clars" que hagin abandonat la idea de "forçar la col·lisió amb l'Estat per declarar la independència i imposar-la per la via dels fets". A més, per incidir en la gravetat dels fets, diuen que no existeixen precedents en la història recent d'Europa d'un govern autonòmic o estat federal que "s'hagi alçat contra la Constitució de l'Estat".

Per l'alt tribunal, "tot i que es manté la confiança que mereixen els sistemes de cooperació judicial internacional instaurats en l'àmbit de la Unió Europea, que no tenen per finalitat enjudiciar l'actuació de les autoritats judicials d'un altre soci, sinó que pretenen augmentar l'agilitat de la col·laboració basant-se en un reconeixement de les resolucions judicials que té la seva raó de ser en el respecte mutu i en la confiança recíproca, però, tot i això, s'ha de reconèixer que, en aquest cas, són evidents les dificultats existents per fer-los efectius mitjançant el lliurament a Espanya dels que s'han instal·lat en diversos països de la Unió". De manera, afegeixen els magistrats, que aquests fugats romanen en aquests països de la UE "tot i ser reclamats per autoritats judicials espanyoles per delictes molt greus, que fins i tot podrien afectar, en cas que els processats aconseguissin els seus objectius, la pròpia estructura política i als valors de la Unió".L'acte afegeix que "en aquestes circumstàncies, la possibilitat que els recurrents considerin una opció atendible la fugida de l'acció de la Justícia espanyola, que ja s'aprecia de forma suficient en atenció" a la consolidació dels indicis que han portat a la seva processament, "s'incrementa, i ha de ser evitada per assegurar la tramitació adequada del procés".Pel que fa al risc de reiteració delictiva, la sala indica que la conducta imputada als recurrents no ha consistit en un acte aïllat, sinó en la participació "constant i rellevant", com a membres del Govern i del Parlament, en un pla que es va desenvolupar al llarg d'un període proper als dos anys, des del 9 de novembre de 2015 fins octubre de 2017, "en el curs dels quals es van desobeir frontalment les resolucions del Tribunal Constitucional i es va actuar derogant de facto la Constitució, l'Estatut i tots els elements de l'ordenament jurídic s'oposaven al designi dels recurrents ".Aquest suposat pla es va mantenir "encara després dels episodis de violència i dels tumults que van tenir lloc el 20 de setembre amb ocasió dels intents d'evitar, amb el concurs de la força física, que es donés compliment a resolucions judicials d'entrada i registre en dependències oficials de la Generalitat, ja que van insistir públicament en la convocatòria de la població a votar en el referèndum que pretenien celebrar tot i saber que la presència policial encarregada d'impedir les votacions donaria lloc a enfrontaments físics que, amb alta probabilitat, com ja havia passat i finalment va tornar a succeir, acabarien en actes de violència".A tot això afegeixen els magistrats que s'ha de valorar el context en el qual es produiria una eventual recuperació de la llibertat dels recurrents, i en aquest sentit indiquen que "no hi ha indicis que s'hagi abandonat de forma clara i definitiva la idea de forçar la col·lisió amb l'estat amb la finalitat de declarar la independència, i imposar per vies de fet amb el concurs de la mobilització popular i, per tant, amb l'alta probabilitat d'enfrontament físic amb els agents que actuen per assegurar el compliment de la llei".La interlocutòria, entre altres aspectes, contesta a l'argument del recurrent Jordi Turull que no hi havia precedents en la recent història europea d'un diputat proposat com a candidat a la presidència d'un govern democràtic que hagués estat privat de la seva llibertat a la meitat del procés de la seva investidura. La interlocutòria argumenta que "si el recurrent pretén referir-se a l'excepcionalitat del que ha passat en els últims anys a Catalunya, la sala no pot més que coincidir en la seva apreciació, encara que sigui des d'una perspectiva diferent. Efectivament, no hi ha precedents coneguts en la recent història europea que, en un estat democràtic, els membres del govern d'una comunitat autònoma (o d'un estat federat), que en aquest sistema democràtic gaudeix d'un règim amplíssim d'autogovern, juntament amb membres del Parlament i recolzats per associacions ciutadanes, instrumentant i aprofitant tots ells el poder de pressió de la mobilització popular, s'hagin alçat contra la constitució de l'estat, contra la llei que assegura i regula la seva autonomia i contra la resta de l'ordenament jurídic que es s'oposi a les seves pretensions".També acusa els líders independentistes de procedir a derogar, "de fet, al seu territori, davant la preocupació, sorpresa i desassossec de, almenys, més de la meitat de la població d'aquesta comunitat i la pràctica totalitat de la població de la resta de l'estat, que contempla com es vulneren un cop i un altre aquelles normes; i, a més, que ho facin utilitzant la mobilització popular i acceptant i aprofitant que es produeixin episodis de violència i tumults, per així impedir l'aplicació de les lleis i el compliment de les resolucions dels tribunals i pressionar a l'estat fins al punt d'obligar-lo a admetre la independència".Pel que fa a l'al·lusió realitzada per Carme Forcadell en el seu recurs a la resposta d'Alemanya a l'ordre europea de detenció de Puigdemont, el Suprem reitera que els tribunals alemanys només poden referir-se a la configuració del delicte d'alta traïció segons el seu Codi Penal, i no als requisits exigibles per apreciar un delicte de rebel·lió segons el Codi espanyol.Afegeix que, en aquest moment processal, donades les dades disponibles, hi ha raons serioses per mantenir que els fets poden ser constitutius d'un delicte de rebel·lió, però, si no, no es pot descartar la seva qualificació com a delicte de sedició.

Enviar