Els arqueòlegs troben el primer esquelet sencer d'un tapir infantil que va viure fa 3,1 milions d'anys al Camp dels Ninots

El jaciment de Caldes de Malavella ha donat gairebé el 80% del registre fòssil mundial que s'ha descobert de l'espècie

ACN Caldes de Malavella.-Els arqueòlegs han desenterrat el primer esquelet sencer d'un tapir infantil que va viure fa 3,1 milions d'anys al jaciment del Camp dels Ninots. Calculen que, quan va morir, tenia tan sols sis mesos, perquè encara conserva les dents de llet i no té tots els ossos fusionats. Aquest és el setè tapir amb connexió anatòmica (és a dir, complert) que es troba a Caldes de Malavella (Selva). El codirector de les excavacions, Bruno Gómez, assegura que el jaciment ha aportat "gairebé el 80% del registre fòssil que s'ha trobat de l'espècie". Durant aquesta campanya, la quinzena que es fa a l'indret, els arqueòlegs també han descobert l'esquelet d'un bòvid (en aquest cas, el setzè que es desenterra). Gómez assegura que la troballa de totes aquestes restes, i el fet que estiguin senceres "i que cap carnívor les hagués depravat", confirma la hipòtesi original que durant el pliocè la zona –on hi havia un llac- va patir "un fenomen catastròfic" que va causar la mort dels animals.

El subsòl del jaciment del Camp dels Ninots continua desvetllant secrets de la prehistòria. I en aquesta quinzena campanya d'excavacions, els arqueòlegs han fet una troballa excepcional. Es tracta del primer esquelet sencer de tapir infantil (de l'espècie Tapirus arvernensis) que s'ha trobat al lloc. L'han localitzat al sector de ca n'Argilera, on la campanya va començar el passat 26 d'abril i s'allargarà fins a finals de maig. Els arqueòlegs calculen que el tapir tenia cap a mig any quan va morir. Ho saben perquè encara conserva les dents de llet (es calcula que deixaven de mamar als tres mesos) i perquè no té tots els ossos soldats.El tapir que s'ha trobat aquest 2018 s'afegeix als altres sis que s'havien desenterrat fins ara. Segons subratlla el codirector de l'excavació, Bruno Gómez, això suposa que el Camp dels Ninots "ja ha aportat gairebé vora el 80% del registre fòssil mundial de l'espècie". I és que arreu d'Europa fins ara s'han localitzat cap a unes 200 o 300 restes òssies de tapirs, però la majoria són parts de l'esquelet (i no exemplars amb connexió anatòmica).En paral·lel, els investigadors també han localitzat un nou esquelet sencer de bòvid de fa 3,1 milions d'anys. Pertany a l'espècie Parabos o Alephis tigneresi. Com el tapir, s'ha trobat a uns 2 metres de profunditat i s'afegeix als altres quinze esquelets sencers de l'espècie que ha aportat fins ara el jaciment de Caldes de Malavella.Prolífic del pliocèEl Camp dels Ninots és prolífic en la història del pliocè superior. Ho evidencien les troballes fetes fins ara al jaciment, que té 275.000 metres quadrats i una profunditat de fins a 85 (de moment, però, només se n'excaven els estrats superiors).En aquell moment de la prehistòria, al paratge hi havia un llac que havia nascut al cràter d'un antic volcà. L'aigua atreia els animals, que hi anaven a beure. Segons concreta Gómez, els esquelets que s'han descobert fins ara confirmen la hipòtesi que els animals van morir "arran d'un fenomen catastròfic". Probablement, perquè de la falla del volcà van sortir emanacions gasoses que els van emmetzinar. "El fet que tinguem esquelets sencers que no han estat depravats per cap carnívor, i de diferents edats, ens ho referma", assegura el codirector de l'excavació. Importància internacionalBruno Gómez subratlla que el jaciment del Camp dels Ninots ha adquirit relleu internacional. De fet, com també passa amb els tapirs, aquí és on es conserven més esquelets sencers de bòvids (les altres restes de l'espècie, ossos i cranis solts, s'han trobat sobretot al Llenguadoc i al Rosselló)."Això vol dir que qualsevol investigador que vulgui estudiar els animals del pliocè, necessàriament, ha de tenir en compte el Camp dels Ninots", explica el codirector. I subratlla: "A més, fins ara, les espècies més comunes que s'han localitzat del pliocè a Europa no són les que hi ha aquí; i això vol dir que també ens aportaran noves dades".En paral·lel als dos esquelets amb connexió anatòmica, els arqueòlegs també han trobat restes vegetals fòssils, petits vertebrats (com granotes) i closques de tortugues, entre d'altres. Gómez explica que entre els reptes de cara a properes campanyes hi ha el de trobar noves espècies (a més dels tapirs i els bòvids, aquí també s'han desenterrat rinoceronts). Sobretot, desenterrar animals carnívors (com ara els dents de sabre).Centre d'interpretacióA la campanya d'aquest 2018 hi prenen part una vintena d'investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Per donar a conèixer la importància del jaciment, s'està desplegant un pla que té com a eix central la construcció d'un centre d'interpretació. Es batejarà amb el nom d'espai AQUAE, inclourà també recerca, i s'espera que estigui plenament actiu a principis de l'any que ve. De moment, per a aquesta campanya, la seu d'aquest centre –un edifici històric de Caldes- ja s'ha adequat per acollir l'equip de recerca i un laboratori de restauració (que es troben a la primera planta).Els resultats de la campanya d'excavacions d'aquest any es donaran a conèixer en el marc del congrés internacional sobre volcans, que es fa a Olot fins al 25 de maig. En paral·lel, a principis de juny, Caldes també acollirà les 14enes Jornades d'Arqueologia de les comarques gironines, on també es parlarà de le troballes.

Enviar