Un documental retrata els "clarobscurs" de la vida de l'humorista Eugenio al DocsBarcelona

"Si alguna persona vol veure 'Eugenio' per fer-se un tip de riure que no hi vagi", alerta el codirector Jordi Rovira

ACN Barcelona.-Si un escolta el nom d'Eugenio li ve clarament una imatge al cap i segurament un somriure. Posat seriós en un escenari, el cigarret, la copa, els silencis i un acudit rere l'altra. Poc es coneixia però sobre qui era Eugenio i que sentia quan deixava els escenaris. Aquest és un dels objectius del documental 'Eugenio' de Jordi Rovira i Xavier Baig, que es projectarà al DocsBarcelona aquest dissabte i el pròxim dia 25. "És una vida de clarobscurs amb clars molt potents perquè tenia un talent increïble i amb obscurs perquè no tenia terme mig", ha explicat Rovira. Els directors han intentat que 'Eugenio' sigui un documental "honest" explicant què va passar. "Nosaltres donem veu a que la gent expliqui, s'emocioni i recordi i el que està clar és que si alguna persona vol veure el documental 'Eugenio' per fer-se un tip de riure que no hi vagi".

La vida d'Eugenio va quedar marcada pel seu èxit sobre l'escenari però també per la mort sobtada de la dona de la seva vida, que el va fer caure en un pou de foscor a la vegada que el seu èxit no parava de créixer. De fet, l'homenatge fa molt èmfasi en el paper que va jugar en la seva vida la seva primera esposa, Conchita Alcaide. Jordi Rovira ha dit que van llegir una entrevista de Víctor Amela a Gerard Jofra, fill de l'Eugenio, i els va interessar iniciar la idea de fer un documental sobre l'humorista. Després de gairebé un any, entrevistant a persones van recompondre "les peces del trencaclosques per explicar què passava a l'Eugenio quan baixava de l'escenari, com era la seva vida, qui era l'Eugenio Jofra i d'on venia".Rovira ha destacat que l'Eugenio forma part del passat de molta gent i ell va aparèixer en un moment on se sortia d'uns anys "molts foscos" i la gent tenia moltes ganes de riure i que "hi hagués llibertat, tot i que ell no es ficava en coses que no calia". El codirector ha apuntat: "La nostra feina era humanitzar i explicar què passava darrera, nosaltres expliquem la seva vida i una de les conclusions és que ara si escolto cintes de l'Eugenio li dono més valor perquè reia amb tot el què va haver de passar". Baig ha dit que intenten mantenir un ritme i una coherència i un fil narratiu, un fil que es veu a "un personatge tímid que creix, coneix una dona, que el fa una persona que puja als escenaris i després es troba amb la realitat de l'èxit". Rovira ha ressaltat que el documental no s'hauria pogut dur a terme sense la complicitat de la família tant per l'arxiu com per les entrevistes que han ofert quan ja han passat més de 17 anys de la mort d'Eugenio. Xavier Baig ha dit que comptaven amb tot l'arxiu familiar i això era fonamental per a ells. "El primer condicionant és que quan fem un documental d'una hora i mitja és que com a mínim el 80% siguin imatges d'arxiu". De fet, Rovira ha afegit que fins fa dos mesos encara digitalitzaven i miraven imatges noves. "Hi ha coses tant importants com la gravació en vídeo de la famosa sessió de primer casset d'Eugenio", ha dit Baig. Total llibertatRovira ha explicat que han treballat amb "total llibertat" i mostren la seva visió "molt lliurement". Ningú els ha dit, ha apuntat, què havien de fer i quins temes havien de parlar. "Molts s'han emocionat i per alguns d'ells no ha estat fàcil perquè recordar bons moments està molt bé, però els dolents, no tant".El fill d'EugenioGerard Jofra ha assegurat que al documental ha parlat de cor i sense guió. "He explicat unes vivències pròpies amb el meu pare perquè he tingut la gran sort de fer un màster, i el fet de viatjar i estar amb un artista m'ha fet que expliqui una història i no m'hagi de cenyir a un guió. És una història natural com la vida mateixa". Ha apuntat que no s'ha amagat de res i que tothom té una vida. Ha dit que amb el documental "es porta a la llum la vida que ha viscut amb el seu pare i que l'ha fet viure", i permet que després d'estar un temps parats el seu espectacle sobre Eugenio torni al Capítol al juny i juliol. De fet, ha recordat que el seu pare li va demanar un favor en un viatge a València l'any 91: "Que posi el seu nom on realment mereix".

Enviar