La jutgessa deixa a un pas del judici els síndics electorals de l'1-O per usurpació de funcions i desobediència

No inclou el delicte de malversació, pel qual també es va querellar la Fiscalia

ACN Barcelona.-La jutgessa que investiga la Síndicatura Electoral de l'1-O ha conclòs les diligències prèvies i veu indicis suficients per enviar a judici els cinc membres d'aquest òrgan designat pel Parlament pels delictes d'usurpació de funcions i desobediència. Ara bé, la titular del jutjat d'instrucció número 15 de Barcelona no inclou en la interlocutòria en què dona per tancada la investigació el delicte de malversació de fons públics, delicte que també recollia la querella que la Fiscalia va presentar el setembre passat. La jutgessa dona un termini de deu dies per presentar els escrits d'acusació i sol·licitar l'obertura del judici oral.

La jutgessa veu indicis perquè l'actuació de la Sindicatura Electoral de l'1-O sigui constitutiva dels delictes d'usurpació de funcions i de desobediència, segons la interlocutòria, a què ha tingut accés l'ACN. En canvi, sobre el delicte de malversació, la jutgessa el descarta i inclou un informe de la Guàrdia Civil que constata que no s'han detectat cap pressupost ni despeses efectuades per la Sindicatura Electoral, segons les investigacions de la Unitat de Policia Judicial d'aquest cos. La interlocutòria, a la qual ha tingut accés l'ACN, recull que els síndics investigats van treballar en el desenvolupament del referèndum tot i saber que el Tribunal Constitucional (TC) havia suspès la llei que els emparava i el seu nomenament, aprovats pel Parlament el 6 i 7 de setembre. Segons l'escrit, van desobeir de "forma conscient i voluntària" el TC ja que van prendre tots els acords que van considerar necessaris per desenvolupar la llei del referèndum. L'escrit recorda que el ple del Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el 7 de setembre la impugnació promoguda pel govern espanyol de la designació dels membres de la Sindicatura Electoral de l'1-O, en el marc de les lleis del referèndum que el Parlament va aprovar aquells dies, i per tant va quedar suspesa. Segons la interlocutòria, si bé els serveis judicials van intentar notificar la resolució dictada pel TC a tots els síndics i el resultat va ser negatiu, els investigats coneixien la suspensió perquè era pública i notòria després que se'n fessin ressò tots els mitjans de comunicació.

Enviar