El Museu d'Art de Girona incorpora una obra de Celso Lagar, el "primer artista d'avantguarda que va exposar a la ciutat"

Estudien articular una exposició al voltant de l'obra del pintor i per reivindicar un creador "massa oblidat"

ACN Girona.-El Museu d'Art de Girona ha incorporat a la seva col·lecció el quadre de Celso Lagar 'Girona. Torre i absis de Sant Pere de Galligants', adquirit en subhasta pel Departament de Cultura de la Generalitat. Tot i que la compra és recent, el museu ja es planteja articular una exposició al voltant de l'obra del pintor –que es va estar sis setmanes a Girona- i que ha de servir, també, per reivindicar la importància d'un artista "massa oblidat". De fet, Lagar va ser "el primer artista d'avantguarda que va exposar a la ciutat". Va ser l'any 1915 a l'espai noucentista Athenea. El quadre és un oli sobre tela pintat durant l'estada del pintor a la ciutat. És una vista del monestir de Sant Pere de Galligants i, al fons, s'hi aprecia un tren que passa pel viaducte camí a França, el país on Lagar va entrar en contacte amb l'avantguarda del moment.

Artista prolífic, Celso Lagar va pintar fins a sis obres durant la seva estada de sis setmanes a la ciutat de Girona. Ara, una d'elles 'Girona. Torre i absis de Sant Pere de Galligants', s'ha incorporat a la col·lecció del Museu d'Art de la ciutat. Celso Lagar (Ciudad Rodrigo 1891- Sevilla 1966) va formar part de l'avantguarda de l'anomenada 'Segona Escola de París', ciutat on va residir-hi llargament. De fet, segons ha explicat la historiadora de l'art Lluïsa Faxedas, va ser el primer artista en contacte amb l'avantguarda que va exposar a Girona. Fill d'ebenista, va iniciar-se en l'escultura al taller de l'olotí Miquel Blay a Madrid i del també català Julio Antonio. Després d'un any de formació a la barcelonina Llotja, l'any 1911 va marxar a París becat per l'ajuntament de la seva ciutat natal. És allà on coneix la que va ser la seva dona, l'escultora Hortense Begué. Una figura, segons ha explicat Faxedas, molt important dins l'univers de Lagar i una artista per ara molt poc coneguda.La directora del Museu d'Art de Girona, Carme Clusellas, ha explicat que ara que han incorporat a la col·lecció un quadre de Lagar va prenent forma una idea que havien tingut fa un parell d'anys amb Faxedas: una exposició que giri entorn a la figura de l'artista. Encara no hi ha data per a l'exposició però ja han avançat que també podria ser un bon punt de partida per obrir la investigació tant de la trajectòria vital i artística de Lagar com de Begué. També va ser a París on Celso Lagar va entra en contacte amb l'avantguarda del moment. Va fer amistat amb Modigliani –a qui li va dedicar dos retrats- Max Jacob, Derain i Leger, entre altres, i va establir relació amb els marxants Paul Guillaume y Zborowski.En esclatar la I Guerra Mundial, va retornar a Barcelona. El gener de 1915 les Galeries Dalmau li van dedicar una extensa exposició amb prop de seixanta obres. Llavors ja havia abandonat definitivament l'escultura i defensava una pintura en què va destil·lar les influències de l'avantguarda parisenca en un isme propi, el'planisme': una síntesi entre cubisme, fauvisme i futurisme que va caracteritzar les seves primeres obres pictòriques, moment en què se situaria l'obra recentmentincorporada al Museu d'Art de Girona.El quadre és una vista de Sant Pere de Galligants des de dalt del passeig arqueològic, la mateixa perspectiva que pocs anys abans havia pintat Santiago Rusiñol, si bé en l'obra de Lagar predominen els plans de color, els volums geometritzants de les cases i el dinamisme futurista amb el detall del tren de França en marxa, fumejant, travessant el paisatge en la llunyania.L'obra va ser pintada a Girona el mateix 1915. Lagar hi havia arribat uns mesos abans per preparar una exposició a la sala Athenea, a instàncies molt probablement de Xavier Montsalvatge, com apunta Faxedas.Després va retornar a Barcelona, on va establir amistat, entre altres, amb el pintor Barrades, i on va exposar de nou els anys 1916 i 1918. Va alternar Barcelona amb anades a Madrid, Bilbao i Ourense, entre altres ciutats. A Girona sembla que hi va tornar una segona vegada, pels volts de 1918. A partir de 1920, instal·lat definitivament a París, les influències de les primeres avantguardes aniran desapareixent en favor d'una pintura de formes més classicistes i amb temàtiques més reduïdes, predominantment centrades en paisatges, bodegons i escenes de circ amb un regust picassià. La mort de la seva dona Hortense el 1955 l'abocarà a una profunda depressió i abandonarà definitivament la pintura. Desprès d'un curt internament en un sanatori parisenc, acabarà els seus dies a Sevilla.La gran paret de GironaEl Museu d'Art de Girona no disposava fins ara de cap obra de Celso Lagar. Per contra, el Museu conserva i exposa altres vistes de Girona pintades, per exemple, per Santiago Rusiñol o per Mela Muter, coincidents en època i que testimonien l’interès dels artistes de la modernitat i l’avantguarda, catalans i internacionals, per la ciutat de Girona. Per això, Clusellas afirma que podran crear la "gran paret de Girona" on s'hi podran veure els diferents punts de vista dels artistes que han pintat la ciutat. El Museu d'Art de Girona també ha rebut dues altres adquisicions d'obres per part del Departament de Cultura que reforcen les col·leccions i les línies de discurs de la institució gironina: una taula gòtica atribuïda a Ramon Solà II, un dels millors exponents de la pintura gironina del segle XV i un dibuix a sanguina, retrat de Rafael Santos Torroella, realitzat per la seva germana Ángeles Santos.

Enviar