Identifiquen compostos químics com a possibles inductors de malalties inflamatòries intestinals

Un equip de l'Institut de Química Avançada de Catalunya ha participat en l'estudi, publicat a la revista 'Cell'

ACN Barcelona.-Una investigació que compta amb la participació d'un equip de l'Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC) ha identificat compostos químics com a possibles inductors de malalties inflamatòries intestinals. Els estudis genòmics han identificat nombroses regions del genoma associades al risc de desenvolupar malalties inflamatòries intestinals, com ara la colitis ulcerosa o la malaltia de Crohn. Ara bé, les investigacions epidemiològiques apunten que, a més del factor genètic, en l'aparició d'aquestes malalties probablement hi intervenen factors ambientals que encara no estan ben definits. L'estudi, publicat a la revista 'Cell' i que compta amb la participació d'Amadeu Llebaria i Carme Serra, investigadors de l'IQAC, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), revela un d'aquests possibles factors ambientals. Les malalties inflamatòries intestinals tenen una elevada incidència -a Europa afecten uns 2,6 milions de persones- i difícil tractament. "El treball obre moltes i noves preguntes", apunta Llebaria, que encapçala l'equip i el laboratori de Química Mèdica a l'IQAC.

La recerca que publica 'Cell' descobreix una connexió entre la presència a l'intestí d'alguns compostos químics procedents de la dieta o de la microbiota i les malalties inflamatòries intestinals. A més es defineixen els mecanismes a través dels quals els oxazoles afecten el sistema immunitari, fet que obre noves perspectives en la investigació bàsica per entendre aquests processos i el desenvolupament de futures teràpies.Els científics han avaluat l'activitat de diversos compostos que contenen estructures d'oxazole sobre cèl·lules i sobre models animals i han vist que alguns d'ells, no tots, desencadenen un procés inflamatori que altera la resposta immunitària, a través d'una sèrie de mecanismes biològics que han estat caracteritzats en aquesta investigació.Els compostos químics que l'estudi ha identificat són uns compostos aromàtics heterocíclics que es caracteritzen per tenir en la seva estructura un anell d'oxazole. Entre aquests compostos, hi ha alguns components d'aliments, productes d'ús agrícola i compostos derivats de les microcines, produïdes pels bacteris del sistema digestiu, com la microcina B17, una toxina peptídica que produeix el bacteri E. coli per defensar-se d'altres bacteris intestinals. El treball, que es publica a la revista 'Cell', ha estat dirigit per Richard S. Blumberg, del Brigham and Women's Hospital - Harvard Medical School (Boston), i ha comptat amb la participació d'altres equips i hospitals dels Estats Units i del Regne Unit.El fet que els derivats de les microcines, produïdes per la microbiota intestinal, estiguin lligats a la inflamació enllaça amb els nombrosos estudis que apunten al paper que té la microbiota sobre el sistema immunitari en el desenvolupament de malalties.Activen l'enzim IDO-1Un altre aspecte interessant és que, entre els mecanismes desencadenats per aquests compostos oxazòlics que condueixen a la inflamació, hi ha l'activació de l'enzim IDO-1 (indoleamina-2,3-oxigenasa 1), que oxida el triptòfan, un aminoàcid essencial, produint una sèrie de molècules que regulen l'activació i desactivació del sistema immunitari. Els investigadors han vist que alguns oxazoles activen l'IDO-1 induint una sobreoxidació del triptòfan, que afecta altres receptors com l'AhR (receptor d'hidrocarburs d'aril) i que finalment altera negativament un mecanisme immunitari protector en les cèl·lules epitelials de l'intestí.Llebaria apunta que la dada és reveladora: "De fet, nombrosos càncers tenen una alta activitat d'IDO-1 i la inhibició d'aquest enzim s'està investigant en immuno-oncologia en noves teràpies contra diferents tipus de càncer, en combinació amb anticossos".El descobriment que aquests compostos amb oxazole, que poden estar arribant a través de la dieta i de la microbiota, estan activant l'enzim IDO-1 podria tenir la seva rellevància en la baixa eficàcia de les immunoteràpies combinades en alguns pacients. "Són factors la influència dels quals no es coneix bé, que no es controlen i que poden ser determinants en els tractaments clínics", afirma Llebaria.

Enviar