PERFIL: Antoni Comín, únic conseller d’ERC de l'anterior legislatura que segueix al Govern

El conseller de Salut exercirà des de Brussel·les després que Bèlgica descarti l’extradició per rebel·lió i malversació

ACN Barcelona.-Antoni Comín (Barcelona, 1971) repeteix al capdavant de la cartera de Salut, el Departament que va encapçalar des del gener de 2016 i fins a la destitució, per l'aplicació del 155, l'octubre de 2017. Exercirà el càrrec des de Brussel·les, on en els últims mesos ha estat a disposició de la justícia belga per l'euroordre de detenció emesa pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que l’ha processat per rebel·liói i malversació. Comín, però, recupera el càrrec a l'executiu dies després que la justícia belga hagi decidit desestimar l'extradició per irregularitats en l'euroordre. Comín és diputat per ERC aquesta legislatura, ho va ser el 2015 per la candidatura de Junts pel Sí, i també ho havia estat el 2003 i el 2006, aleshores pel PSC. Durant el seu primer mandat com a conseller de Salut, Comín va impulsar i aprovar la Llei d'universalització de l'assistència sanitària, un text actualment en suspens pel Tribunal Constitucional, després del recurs presentat pel govern espanyol.

Fill de l'històric líder d'esquerres i el cristianisme Alfonso Comín, el conseller de Salut, Toni Comín va arribar a la primera línia política de la mà de Pasqual Maragall. Ha estat diputat pel PSC-Ciutadans pel Canvi les legislatures del 2004 i el 2006. La multitudinària manifestació de l'Onze de Setembre de 2012 va evidenciar diferències insalvables amb els seus companys socialistes. Dos anys més tard, va acabar entregant el carnet del partit i oficialitzant el seu viratge del federalisme a l'independentisme. Va rebutjar un lloc en la candidatura d'ERC a les europees però la bona relació amb el líder republicà, Oriol Junqueras, li va permetre fer-se un lloc destacat a Junts pel Sí. Després d'un any i mig al capdavant de la cartera amb major dotació pressupostària del Govern, Comín recupera el càrrec perdut amb el 155 i es converteix en l'únic conseller dels republicans de la passada legislatura que ha acceptat repetir al càrrec en l'executiu que lidera Quim Torra. En el seu primer mandat, Comín substituïa Boi Ruiz. A banda de l'aprovació de la Llei d'universalització de l'assistència sanitària, Comín va treballar per un nou model de l'atenció primària, un pla de xoc per a les llistes d'espera i un nou pla d'urgències. A més, la seva actuació al capdavant del Departament de Salut es va caracteritzar pel procés de ''desprivatització'' de la sanitat pública, amb la desconcertació dels serveis de l'Hospital General de Catalunya, la Clínica del Vallès, l'atenció domiciliària continuada a Barcelona, i el trasllat de tota aquesta activitat a centres públics. El mandat de Comín no va ser però, exempt de polèmiques. Una de les que va generar més rebombori mediàtica va ser, precisament, l'anunci de la compra per part de la Generalitat de l'Hospital General de Catalunya al grup QuirónSalud, però també van provocar malestar entre les professionals de la infermeria les declaracions en què va assegurar que les lliteres als passadissos d'urgències podien ser decisions de les mateixes infermeres. Comín també va ser impulsor, al costat de la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, i de l'aleshores segon tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, de la candidatura de la capital catalana per acollir l'Agència Europa del Medicament (EMA). L'eliminació, a la primera ronda, de Barcelona, va arribar al novembre quan Comín ja havia estat destituït i va generar un seguit d'acusacions creuades entre les diferents parts per buscar-ne la causa.Llicenciat en Filosofia i Ciències Polítiques i format també en Humanitats, Comín ha treballat com a professor de Batxillerat al Sagrat Cor del carrer Diputació i a l'escola de negocis ESADE. Actualment, però, ha hagut de fixar la seva residència a Brussel·les, igual que Meritxell Serret i Lluís Puig. Hi va arribar juntament amb Carles Puigdemont després de la declaració d’independència aprovada pel Parlament. El jutge Llarena l’ha processat per rebel·lió i malversació de fons públics, però la justícia belga ha rebutjat extraditar-lo perquè hi veu “errors” en la petició espanyola. Durant aquest període de temps a la capital belga, Comín també ha estat protagonista d'una altra polèmica: els missatges amb Carles Puigdemont interceptats i publicats per Telecinco. En missatges de mòbil entre Comín i Puigdemont es podia llegir un ''això s'ha acabat''. La seva publicació va provocar que tan Comín com Puigdemont es querellessin contra el programa d'Ana Rosa Quintana per vulneració de la privacitat.

Enviar