PERFIL: Ester Capella: advocada, feminista i amb trajectòria a Madrid
La nova consellera de Justícia haurà de refer la confiança amb la cúpula judicial i fiscal
ACN Barcelona.-La nova consellera de Justícia, Ester Capella (La Seu d'Urgell, 1963), és advocada i forma part de diverses entitats feministes. La seva trajectòria política va començar a l'Ajuntament de Barcelona, de la mà d'ERC, però des del 2013 ha estat senadora i diputada al Congrés, cosa que li ha permès tractar assíduament amb polítics espanyols. De fet, un dels reptes que tindrà al Departament serà refer la confiança amb la cúpula judicial i fiscal de Catalunya.
Ester Capella i Farré va néixer el 1963 a La Seu d'Urgell, però va viure la seva infantesa i adolescència a La Pobla de Segur (Pallars Jussà) on té les arrels familiars. Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona i, després de col·laborar amb la càtedra de Dret Civil de Lleida durant el curs 1987-1988, es va col·legiar a Barcelona i Sant Feliu de Llobregat. Va presidir l'Associació Catalana de Juristes Demòcrates entre el 2003 i el 2007 i és sòcia d'entitats feministes com Dona i Drets, el Lobby de Dones de Catalunya i l'associació de dones juristes Themis. El 2007 va entrar en política activa com a independent en la candidatura d'ERC a les eleccions municipals de Barcelona i va ser escollida regidora, fent de portaveu fins al 2011. El 2008 va fer-se militant del partit. Del 2011 al 2013 va ser gerent de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. El gener del 2013 va ser designada senadora pel Parlament, on va ser portaveu a la comissió d'Interior, i el 2015 i el 2016 va ser escollida diputada al Congrés per Barcelona, càrrec que encara ocupa. A la cambra baixa ha participat en les comissions de Justícia i d'Interior, així com les de qualitat democràtica i contra la corrupció, i ha estat ponent de la modificació de la Llei d'Enjudiciament Civil sobre habitatge, de la llei del tribunal del jurat popular, de la llei de reconeixement mutu de resolucions penals, de la llei de jurisdicció voluntària o de la llei sobre precursors d'explosius, entre altres. El de Justícia és un departament on en les últimes dues dècades hi han passat diverses dones com Núria de Gispert, Montserrat Tura o Pilar Fernández Bozal. Una de les principals fites del conseller Carles Mundó va ser el tancament de la presó Model de Barcelona i la planificació de les dues noves presons que la substituiran en el futur a la Zona Franca. La nova consellera haurà de confirmar els terminis per aquests nous edificis, així com d'altres del pla d'equipaments penitenciaris, que inclou el tancament de la presó de dones de Wad-Ras i la de joves de la Trinitat, així com la construcció de la futura Audiència de Barcelona al solar dels antics jutjats del passeig Lluís Companys. També haurà de seguir amb el pla d'implantació de la nova oficina judicial i la finalització de la digitalització de tots els jutjats catalans. Però el repte més important a curt i mitjà termini serà recosir la desconfiança que hi ha a la cúpula judicial i fiscal respecte al Govern, que s'ha evidenciat en els últims mesos amb l'absència dels diversos càrrecs en alguns actes, i la plantada que van fer el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, a unes paraules del president del Parlament, Roger Torrent, en un acte amb advocats.






