L'expresident del Popular no compareix com a testimoni en un judici a Barcelona per la demanda d'un inversor
Un particular que va perdre 28.000 euros en l'ampliació de capital del 2016 acusa el banc de publicitar informació falsa sobre el seu estat de comptes
ACN Barcelona.-L'expresident del Banco Popular Emilio Saracho no ha comparegut aquest dimarts com a testimoni en un judici a Barcelona per una demanda civil d'un inversor particular, que va perdre 28.000 euros en l'ampliació de capital del juny del 2016. El demandant acusa el banc de falsejar els seus comptes i, per tant, enganyar als inversors. El judici s'ha celebrat igualment i ha quedat vist per a sentència.
Saracho, que va presidir el banc els últim tres mesos i mig d'existència de l'entitat, havia demanat no comparèixer com a testimoni perquè això podia afectar la causa penal que hi ha a l'Audiència Nacional espanyola per la dissolució del banc, adquirit pel Santander. Després va al·legar que tenia dificultats per trobar transport entre Madrid i Barcelona. Segons Saracho, la seva presència al judici seria inútil perquè el seu càrrec a l'entitat no implicava que conegués els demandants ni participés en la comercialització de les accions. A més, considera que la seva compareixença podria suposar un precedent per altres jutjats espanyols on hi ha demandes presentades per accionistes.No obstant això, la titular del Jutjat de Primera Instància número 27 de Barcelona va decidir mantenir la citació en persona, i no per videoconferència, en considerar que en la compareixença es podien exhibir documents escrits. Ara Saracho s'enfronta a una possible multa de 150 a 600 euros. Saracho ja va absentar-se d'una citació per a una vista prèvia.De fet, un dels documents claus del judici és l'acta del Consell d'Administració del banc del 6 de juny del 2017, un dia abans que la Junta Única de Resolució europea decidís acordar l'operació que va suposar la reducció a zero de les accions i del deute subordinat, i que el FROB executés aquesta resolució.Segons l'acta d'aquella reunió, a la qual ha tingut accés l'ACN, el Consell admetia "tensions financeres extremes" causades per les menors ràtios de capital, una elevada exposició a actius improductius i una menor cobertura relativa, a més de notícies negatives sobre la solvència d'aquesta entitat. Això, provocava, a més, una "percepció negativa per part del mercat".Així, concloïa que "la posició de liquiditat i finançament s'ha deteriorat i s'ha agreujat fins el punt de ser avui insostenible", i no veia perspectives de recuperació de fonts de finançament estables en un futur proper. "L'incompliment de la ràtio de cobertura de liquiditat ha deixat de ser provisional i ha passat a ser significatiu a efectes de la valoració de la inviabilitat del banc", continuava. Les dues úniques possibles solucions eren l'ampliació de capital o bé la captació de capital a través de la venda i recapitalització per part d'una altra entitat, com va acabar passant amb el Santander, que va comprar el Popular per 1 euro. Per tot això, considerava que el banc era "legalment inviable".






