Deliveroo s'enfronta al primer judici a Barcelona per la seva relació amb els repartidors

El líder dels 'riders' que es va oposar a les condicions de treball ha demandat l'empresa de repartiment de menjar a domicili per tractar-los com 'falsos autònoms'

ACN Barcelona.-L'empresa de repartiment de menjar de restaurant a domicili Deliveroo es comença a enfrontar a partir d'aquest dimecres a una sèrie de judicis per acomiadament improcedent de 16 dels seus repartidors de Barcelona, amb qui va cessar la relació professional l'estiu de l'any passat. El Jutjat Social número 21 de Barcelona ha celebrat el primer judici, el d'un dels líders dels 'riders' que va encapçalar mobilitzacions pel canvi de contracte que, segons ells, empitjorava les precàries condicions amb les que treballaven com a 'falsos autònoms', i a qui li van cancel·lar el contracte.

Un total de 16 'riders' de l'empresa –membres de la plataforma RidersxDrets i de la Intersindical Alternativa de Catalunya– van denunciar l'empresa als jutjats socials després del seu acomiadament. El d'Oriol Alfambra, portaveu de 'RidersxDrets', és el primer judici a la capital catalana, després que el cas ja hagi arribat a jutjats de Madrid i València. Els 'riders' consideren que eren "falsos autònoms" i denuncien la "precarietat" que tenien i "l'incompliment del contracte" per part de l'empresa. Els membres de l'organització tenen l'objectiu que al judici "es declarin nuls els acomiadaments" i aspiren a aconseguir "una sentència favorable perquè Deliveroo es vegi obligat" a readmetre'ls.En roda de premsa, Alfambra va admetre aquest dimarts que per part de Deliveroo no hi ha hagut cap intenció de produir-se un acord econòmic. Tot i això, va dir que són conscients que es pot produir just abans del judici, com va passar a Madrid, quan, segons asseguren els treballadors, l'empresa va oferir uns 4.000 euros a tres 'riders' acomiadats perquè "s'anul·lés la denúncia". Coincidint amb el judici, els 'riders' han convocat una concentració aquest dimecres a les portes de la Ciutat de la Justícia.La portaveu de l'IAC, Mireia Herrera, va anunciar que des de l'organització sindical comencen a emprendre accions contra aquelles empreses del sector que tenen falsos autònoms per denunciar aquestes situacions. Va destacar també que l'experiència amb Deliveroo n'ha sigut la propulsora.La demanda, interposada pel Col·lectiu Ronda, exigeix la nul·litat de l'acomiadament que Alfambra va patir l'agost de l'any passat. En primer lloc, es demana que es reconegui que la relació dels 'riders' amb Deliveroo és de caràcter laboral i no pas mercantil, com aparenta ser donada la condició d'autònoms que Deliveroo exigeix als seus repartidors. Segons la demanda, la prestació de serveis es fa amb una vinculació mercantil "fraudulenta que tracta d'amagar una relació de naturalesa purament laboral, obligant a les persones contractades a donar-se d'alta al règim d'autònoms i a la vegada havent de complir uns horaris, sotmesos a un control absolut per part de l'empresa sobre l'execució dels repartiments i amb sancions en cas de rebutjar alguna de les comandes".Igualment, és també l'empresa qui "imposa" els períodes de vacances i actua amb la imposició de "sancions disciplinàries" quan es rebutgen comandes pels motius que sigui. Una sèrie de suposades irregularitats que consten acreditades en una resolució de la Inspecció de Treball de València, ciutat que ha acollit l'únic judici celebrat fins ara a l'estat que es troba pendent de sentència.La demanda no només demana el reconeixement de la relació laboral sinó que considera que la veritable causa de l'extinció contractual d'Alfambra i de la resta de 16 'riders' que celebraran judici a Barcelona des d'ara fins al novembre és la voluntat de Deliveroo de represaliar-los per haver estat les cares més visibles i significades del moviment de protesta que va prendre entre la plantilla de repartidors de Deliveroo al juliol passat i va concloure amb la convocatòria de la primera vaga del sector. En aquell moment, els 'riders' van protestar contra la imposició d'un contracte de prestació de servei que derogava l'acord anteriorment vigent que garantia als repartidors dues comandes mínim per hora pagades almenys a 4,25 euros i assegurant una jornada setmanal de com a mínim 20 hores, així com el reconeixement de l'antiguitat.Durant la vista oral, l'advocat de Deliveroo ha admès que el judici té una transcendència especial i genera "debat social", perquè es tracta de jutjar la relació professional "no clàssica" entre una empresa innovadora i 'on demand' amb els seus prestadors de serveis. Així, ha admès que "si el carrer dictés sentència, no seria a favor" de la companyia.Segons l'empresa, Alfambra va cobrar des d'agost del 2016 fins agost del 2017 una mitjana de 690 euros mensuals. Com la resta de 'riders', i com autònom no tenia horari ni centre de treball prefixat, però tampoc li reconeixen cap representativitat sindical, ja que no hi va haver eleccions, ni se li pot aplicar el conveni col·lectiu del sector. El "redisseny" de la relació laboral va ser acceptat pel 80% dels treballadors de Deliveroo a l'estat, i uns 200 van ser acomiadats per no acceptar ser treballadors autònoms dependents (trade).Per intentar demostrar que els treballadors tenien les mateixes condicions que qualsevol autònom, dos directius de l'empresa i dos repartidors actuals han explicat que els 'riders' utilitzaven els seus propis vehicles i telèfons mòbils, podien treballar per la competència, podien subcontractar altres persones per fer la seva feina i podien rebutjar les comandes que se'ls oferissin.Quan un 'rider' entrava a treballar a Deliveroo se li donava una clau d'accés personal en una aplicació. Cada setmana es planificaven els horaris i les zones de repartiment per les dues setmanes següents. El repartidor proposava uns torns i àrees de treball i l'empresa els confirmava en funció de la demanda de possibles clients i l'oferta d'altres 'riders'. Normalment s'acceptaven les propostes dels missatgers, però no sempre. Havien d'estar a l'hora que els tocava treballar dins de la zona de repartiment assignada, perquè l'app els geolocalitzés, i aleshores començaven a rebre comandes que podien rebutjar. No obstant, si ho feien sovint o no es presentaven a les hores convingudes a treballar, l'app ho registrava i això podia afectar la probabilitat que l'empresa els assignés els torns i àrees de treball que ells preferissin les següents setmanes.Una de les exrepartidores, que va arribar a formar a nous 'riders', ha explicat que a l'inici havien de pagar una fiança perquè l'empresa els donava uniformes i una caixa per portar el menjar. També ha explicat que l'empresa li va donar a ella uns fulls amb pautes per explicar als nous repartidors, com una llista de paraules "prohibides", com per exemple "sou" o "torn". Per desmentir que fossin autònoms reals ha relatat que ells no feien les factures pels serveis prestats, sinó que era l'empresa qui les feia i ells les signaven, tot i que sovint no passava ni això.Igualment, ha explicat que inicialment l'empresa els podia obligar a fer canvis de zona contra la seva voluntat, no podien rebutjar comandes o que si no podien treballar en una franja horària a la qual s'havien compromès havien de buscar-se un substitut. Finalment ha dit que era l'empresa qui havia d'autoritzar les vacances.En un comunicat, l'empresa ha explicat té 35.000 repartidors a tot el món, 1.000 dels quals a l'estat. Fa poc, la companyia ha anunciat que assegurarà de forma automàtica i gratuïta tots els missatgers. Segons una enquesta interna, el 81% dels 'riders' valora la flexibilitat i la remuneració que reben com a autònoms, i el 79% estan contents de treballar a la companyia i ho recomanarien a un amic. A més, nega que hagi "acabat la seva relació de col·laboració" amb cap 'rider' per pertànyer a un sindicat o participar en una protesta.Una cooperativa per millorar les condicions laboralsA més, exrepartidors de l'empresa han creat una cooperativa sense ànim de lucre i autogestionada "per crear treballs dignes". Tenen l'objectiu de crear la seva pròpia app de comanda online i entrega a domicili, que s'anomenarà Mensakas i pagarà als 'riders' uns 7 euros nets l'hora. Els repartiments es faran amb vehicles no contaminants. Els 'riders' han posat en marxa una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Goteo.org per aconseguir finançament per desenvolupar l’app.L'activitat de Mensakas començarà a Barcelona, concretament pels districtes de Sants, Gràcia, l'Eixample i Ciutat Vella. Alfambra ha explicat que s'anirà expandint per Espanya, com a Madrid o València, però també hi ha la possibilitat de que arribi a Europa si funciona, com per exemple a París, Berlín o Londres.La cooperativa tindrà socis, que faran una aportació econòmica inicial de 1.000 euros, però hi haurà altres treballadors que no hagin de fer aquest pagament i no siguin socis. Tots ells estaran sota un contracte laboral, en principi de mitja jornada.Per finançar aquesta app, l'organització ha llançat una campanya de 'crowdfunding' a través de la plataforma Goteo.org amb la que s'han proposat uns objectius d'entre 16.000 i 32.000 euros. Aquests fons els destinaran al desenvolupament i disseny de la app per iOS i Android amb l'objectiu de construir un "catàleg d'establiments i productes amb un valor social afegit". Alfambra ha demanat el suport de la gent per tal de "desafiar el model de negoci precari en el qual estem sotmesos".A banda del finançament a través del micromecenatge, en el qual ara estan centrats, l'organització va començar per presentar el projecte a 'Singulars', un concurs de subvenció pública per projectes de l'economia social i solidària amb el que van aconseguir 60.000 euros per "començar a arrencar la màquina". També han entrat d'associats a Coop57, per si necessiten ajuda de finançament "segons les necessitats" que tinguin.

Enviar