La recuperació econòmica accelera la pèrdua de pes dels salaris en el PIB a costa dels beneficis empresarials

CCOO alerta que l'increment de les desigualtats augmenta la fragilitat de les polítiques de l'Estat del Benestar

ACN Barcelona.-La recuperació econòmica que es va iniciar a finals del 2013, acompanyada d'una política de devaluació salarial, ha impulsat a la baixa el pes dels salaris en relació amb el PIB, segons l'estudi 'Un creixement econòmic desequilibrat' elaborat per CCOO. L'estudi s'indica que si bé el 2009 els salaris a Catalunya suposaven el 50,7% del PIB en termes de renda, el 2017 aquest pes s'ha enfonsat fins el 45,9%. El sindicat recorda que els beneficis empresarials el 2009 suposaven el 42% del PIB, més de vuit punts per sota dels salaris, mentre ara, el 2017, els beneficis pesen el 44,5% només 1,4 punts menys que els salaris. El sindicat alerta que aquesta pèrdua dels salaris i l'increment de les desigualtats augmenta la fragilitat de l'Estat del Benestar. Per CCOO és ''desesperant'' veure la postura ''tancada'' de la patronal en la mesa de negociació col·lectiva de no acceptar les propostes d'increment salarial per als treballadors.

Gina Argemir, cap d'Economia i Seguretat Social de CCOO, ha explicat que tot i que econòmicament el 2017 ha estat un any ''molt positiu'' amb creixements rellevants en tots els components del PIB, no ho ha estat tant pel que fa a la retribució dels treballadors. Els salaris no només ha mantingut la seva tendència a la baixa sinó que han accelerat la seva pèrdua de pes en relació amb el PIB i a costa dels beneficis empresarials. En l'informe 'Un creixement econòmic desequilibrat' presentat aquest dijous a la seu de CCOO, s'indica que l'aportació al creixement per part dels salaris ha caigut 5 punts percentuals en relació amb el PIB en els últims 10 anys, però sobretot aquest retrocés s'ha accelerat en els dos últims anys, quan el creixement del PIB català ha estat més gran. Els salaris cada vegada aporten menys riquesa a l'economia catalana i això és pot observar en el fet que si bé la retribució dels assalariats l'any 2009 suposava el 50,7% del PIB, el 2017 aquesta aportació s'ha enfonsat fins el 45,9%, cinc punts percentuals en un període de 9 anys. CCOO afirma que l'explicació d'aquesta pèrdua de pes salarial ve donada per l'avenç del pes dels beneficis empresarials. Si bé el 2007, la riquesa aportada pel capital era del 42%, sis punts per sota de la taxa de remuneració salarial, en aquest període de gairebé 10 anys, el pes de la renda generada pel capital ha augmentat fins a representar el 44,5%, només 1,4 punts percentuals per sota de les rendes salarials (45,9%). A més, aquesta aproximació en el pes del PIB dels beneficis empresarials i les rendes salarials ''s'ha accelerat'' a partir dels últims anys del procés de recuperació econòmica. La taxa més baixa de pes salarial en el PIBEls pes dels salaris en relació amb el PIB històricament sempre s'ha situat a Catalunya a l'entorn del 50%, com es pot comprovar en la sèrie històrica del PIB de l'Idescat que comença l 2000. En la sèrie, la taxa del 45,9% de pes dels salaris és la més baixa que es pot trobar. Per Ricard Bellera, secretari de Treball i Economia de CCOO, és ''desesperant'' l'actitud dels representants de la patronal en la mesa de negociació que tot i aquesta pèrdua de pes dels salaris en la riquesa segueixen mantenen una posició ''tancada'' i contrària a acceptar les propostes d'increment salarial que presenten els sindicats. L'estudi també fa referència que aquest creixement de la riquesa s'ha fet amb molts menys treballadors i especialment d'empleats en la franja d'edat per sota dels 40 anys, on s'han perdut 635.320 persones. La reducció de pes dels salaris s'ha traduït directament en una pèrdua del poder adquisitiu del 13% i amb una baixada de la recaptació de les cotitzacions de la Seguretat Social que han passat dels 18.501 milions d'euros el 2008 als 17.993 milions els 2017, el 2,75% menys. Argemir ha alertat del perill d'aquesta pèrdua de pes dels salaris atès que una disminució de la massa salarial suposa menys consum i una caiguda de la demanda interna, una disminució dràstica dels ingressos tributaris de l'Estat, un augment de l'endeutament de les famílies i una major fragilitat de les polítiques públiques que es destinen a millorar l'Estat del Benestar. Un de cada tres contractes temporals és per una setmana de feinaBellera ha explicat que una de les raons per les quals baixa el pes dels salaris en relació amb el PIB és per l'augment de la temporalitat, que incrementa molt la rotació dels treballadors i fa que les empreses cada cop més paguin salaris més baixos. En aquest sentit, en l'estudi s'explica que un de cada tres contractes temporals que es signa és per un període inferior a una setmana. Davant d'aquestes xifres, CCOO demana la derogació de la reforma laboral del 2012, que treu capacitat negociadora als treballadors davant de la patronal, una política d'increments salarials, sobretot en el sector serveis, on són més baixos, i la posada en marxa de diferents plans de xoc per recuperar la població ocupada d'abans de la crisi.

Enviar