Mar Coll, sobre 'Matar al padre': "Aquest projecte és la nostra particular 'Carta al pare'"

Amb un to tragicòmic, la minisèrie dissecciona una família disfuncional amb un progenitor obsessiu

ACN Barcelona.-Entendre i estimar un pare complicat és l'objectiu de la sèrie de la cineasta Mar Coll, 'Matar al Padre', un títol que emula la novel·la de Franz Kakfa 'Carta al Pare''. I és que la primera ficció televisiva de la Guanyadora d'un Goya a la Millor Direcció Novell per 'Tres dies amb la família', entra de ple a la vida i al cercle familiar de Jacobo Vidal, un advocat despòtic i autoritari que frisa per controlar tots els aspectes de la seva existència. La crítica novel·lada a la conducta emocionalment abusiva del progenitor firmada per Kakfa oferia un paral·lelisme tal per al projecte de Coll que la directora es va plantejar d'adoptar el mateix títol. Al final, no obstant, "l'expressió 'Matar al Padre', fa referència al procés de maduració dels personatges i evoca molt bé la connotació psicològica i el pes de les teràpies en la sèrie", ha aclarit Coll en declaracions a l'ACN, en la jornada prèvia a l'estrena per la plataforma Movistar+.

Jugant amb la impossibilitat de predir-ho tot que tortura el personatge protagonista, en quatre capítols la sèrie es situa, de bon principi, a la Barcelona postolímpica i viatja al llarg de dues dècades de la vida dels Vidal. En tot aquest temps, "la por és el motor" rere tot el que fa el pare: "el que el fa ser rígid i intolerant mentre comprova perplex com la seva vida no es correspon amb el que ell havia planejat", ha detallat Coll, que s'ha servit de la feina dels guionistes Valeria Viso i Diego Vega per a crear un guió que els actors defineixen d'"excepcional". Un guió que es posa a la pell d'una família castellanoparlant a la capital catalana i, que, per tant, també inclou escenes en català. Segons la directora, en el nostre imaginari audiovisual "hi ha disfuncionalitats familiars infrarepresentades" i una d'elles és la de Vidal, algú que dubta a doblegar qualsevol obstacle que s'interposi en el benestar de la seva família per encaixar-a la força en la seva pròpia visió del món. "Estem acostumats a personatges neutres, més raonables, racionals, que actuen segons els valors que se suposa que hem de tenir tots". "Fent una observació de la realitat t'adones que són emocions mal gestionades" les que expliquen bona part del nostre comportament, ha afegit la cineasta.Des de l'inici, l'espectador comprova que aquest personatge que converteix els seus fills, interpretats per Marcel Borràs i Greta Fernández, "en víctimes d'un excés d'amor patern", "no queda tan lluny com sembla", ha puntualitzat Gonzalo de Castro, l'actor que li dona vida. Castro, avesat a la comèdia i al teatre, no va haver d'anar molt lluny per inspirar-se. "Vaig mirar dins meu i en el meu entorn nuclear. A tot arreu on veia aquest model de masculinitat atroç: homes que no ploren, amb ràbia continguda, que no saben estimar ni ser estimats, fills de pares també silenciosos i violents". En aquest drama naturalista hi ha un toc d'humor negre "imprescindible" per entendre i pair la història de la família, explica Borràs, que encarna Tomàs, el fill gran. Per la seva condició depressiva, és ell qui rep els principals embats de "l'olla de pressió" que és el seu pare. "L'objectiu dels fills durant tota la sèrie serà trencar els llaços familiars per trobar-se a ells mateixos", ha precisat l'actor, que amb 'Matar al padre' torna a formar part d'una gran producció, després de protagonitzar la pel·lícula d'Agustí Villaronga "Incerta Glòria". Per la directora, ser la primera dona que entoma la direcció d'un projecte de ficció per Movistar+, "és una pèssima notícia" en una indústria en la que "menys del 15 % dels projectes tenen un lideratge femení" . "És una mostra de la foto lletja" del panorama cinematogràfic estatal. "Tot i que hi ha consens general que no és una bona situació, encara no s'ha trobat la manera de revertir-la", ha lamentat la creadora, que ha recordat, a més a més, que hi ha escoles de cinema on la presència femenina és "aclaparadora" des de fa anys. Pel que fa a la nova fornada de realitzadores joves com Carla Simón, Elena Martín o ella mateixa, la cineasta circumscriu aquest fenomen a Catalunya i, l'atribueix al fet que escoles de formació com l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) han començat a produir films. "Allà, l'accés a la matrícula és igualitari", ha argumentat la cineasta que ha demanat a la indústria audiovisual que "en prengui nota".

Enviar