Gilbert Arroyo, director de 'Sinfonía': "La música converteix els nens que no tenen veu en algú"

La cinta, que immortalitza el projecte social del tenor Juan Diego Flórez, es projectarà aquest diumenge a la cloenda del DocsBarcelona 2018

ACN Barcelona.-Amb la creença que "l'art és la manera més efectiva de fer comunitat", el cineasta català Gilbert Arroyo ha immortalitzat a la pel·lícula 'Sinfonía' el projecte del tenor Juan Diego Flórez de facilitar l'accés a la música a 7.000 nens de famílies amb pocs recursos i en risc d'exclusió social, un "cicle de compromís" d'aquesta estrella mediàtica peruana, que va poder estudiar cant gràcies a la generositat de desenes de donants. La cinta, codirigida per Gilbert Arroyo i Andrés Locatelli, segueix durant tres anys la vida de tres dels beneficiaris de la iniciativa -l'Alondra, el Diego i l'Imanol-, que descobreixen el seu talent musical. "La música converteix els nens que no tenen veu en algú", ha reflexionat Arroyo en la roda de premsa de presentació del documental, que estrenaran aquest diumenge a la cloenda del festival DocsBarcelona 2018.

"La música, l'art, i Juan Diego Flórez estan intentant reduir la gran distància que hi ha entre rics i pobres a la societat peruana", ha afegit el director. "Anem descobrint a mesura que avança la pel·lícula, fins a quin punt l'intèrpret està compromès amb la idea de retornar a la societat quelcom que tingui valor per al seu país", ha explicat Arroyo. I és que una de les frases que diu el cantant d'òpera al documental és: "L'únic que puc donar és l'educació que m'ha permès ser qui sóc avui". La iniciativa solidària del tenor s'inspira en el sistema d'orquestres ideat pel músic, activista i polític veneçolà José Antonio Abreu que va portar la música clàssica als barris més pobres de Veneçuela. "El mestre Abreu deia que gràcies a la música, un nen que no existia, comença a existir", ha rememorat el realitzador català. Aquesta idea "ressona" en els protagonistes de 'Sinfonía', tant en els nanos que "descobreixen el món a través de la música" com en els membres de la Fundació que treballen perquè els petits "puguin somiar un futur millor del que tenen", ha continuat.Els cineastes s'han negat a fer un relat cru de la pobresa dels infants i allunyen les càmeres de la misèria de casa seva. "No volíem fer un publireportatge per a una ONG", ha expressat, en la mateixa línia, un dels productors de l'equip de Mediapro, Joan Úbeda, present a la roda de premsa. D'aquesta manera, la història camina amb un "gran sentit de la dignitat", ha assegurat Arroyo. "No vam aprofitar aquest estil d'imatges perquè, què ens aporten? Necessitem veure de manera pornogràfica els estralls de la pobresa per sentir alguna cosa?", s'ha preguntat el director català. Per contra, la cinta no obvia el context socioeconòmic dels petits i mostra, per exemple, les barraques de Manchay, al sud-est de Lima. "Si aquestes imatges aèries de Manchay no suggereixen a l'espectador quina és la situació de precarietat dels nens, és que aquest té un problema", ha sentenciat Arroyo. El viatge dels cineastes al costat dels protagonistes ha durat quatre anys i han rodat des del primer minut. "No és una exageració. Un cop vam baixar de l'avió ja vam haver de treure les càmeres perquè el Juan Diego ens havia organitzat una gran rebuda", ha recordat el director. "Tots estàvem plorant, no vam poder fer servir el material", ha precisat Andrés Locatelli, que ha fet servir aquest exemple per detallar la càrrega emocional de tot el projecte. Una escena de 'Sinfonía' que agrada especialment als cineastes és quan Juan Diego Flórez s'adona que un dels petits músics, Diego, decideix apostar per formar-se musicalment amb el mateix motiu que ho va fer ell fa molts anys: aconseguir una vida millor per als seus pares. Un exemple que demostra el que els directors repeteixen una vegada i una altra: el que viuen els nens a la pantalla "és el que va viure el tenor de petit".

Enviar