Mor el poeta Màrius Sampere als 89 anys

Es tracta d'una de les veus més potents de la poesia catalana i un autor multipremiat amb guardons com el Crítica Serra d'Or, el Nacional de Literatura, el Lletra d'Or o la Creu de Sant Jordi

ACN Barcelona.-El poeta Màrius Sampere (Barcelona, 1928) ha mort als 89 anys. L'escriptor és considerat una de les veus més potents de la poesia catalana i ha estat multipremiat al llarg de la seva trajectòria amb guardons com el Premi Carles Riba (1963, per 'L'home i el límit'), el Crítica Serra d'Or (2001, per 'Subllum'), el Nacional de Literatura (2003, per 'Les Imminències'), el Lletra d'Or (2016, per 'L'esfera insomne') o la Creu de Sant Jordi (1999). "La poesia no serveix per a res i serveix per a tot; pràcticament no serveix per a res, però intel·lectualment serveix per a molt", afirmava Sampere en una entrevista a l'ACN l'any 2010. De fet, els poemes de l'escriptor barceloní engloben un ampli ventall de conceptes que van des dels éssers humans i les seves emocions fins a les tragèdies, l'amor, el dolor i la mort. "Dia de tristeses. Ha mort el poeta Màrius Sampere. El meu condol a la família i amics. 'I penso, ja de lluny, que la poesia és fer emmudir el llavi de la terra amb la paraula justa'", ha piulat el president de la Generalitat, Quim Torra, un dels primers a lamentar el decés de l'escriptor.

"Màrius Sampere, poeta immens, tendresa i foc, s'ha unit al silenci", ha comentat també a les xarxes socials el lingüista, director de la Institució Cultural del CIC i president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, Carles Duarte. Nascut el 28 de desembre del 1928 al barri del Guinardó de Barcelona, Sampere va ser un escriptor autodidacte i un àvid lector de poesia en diverses idiomes. Va cursar estudis superiors de música i fou director d'un dels grups de la nova cançó entre 1963 i 1976, pel qual va compondre lletres i cançons. La poesia, però, va ser la disciplina que el va fer reconegut i ja amb el seu primer recull, 'L'home i el límit', va guanyar el premi Carles Riba l'any 1963, tot i que el llibre no sortirà publicat fins cinc anys més tard, el 1968. Durant les quatre dècades següents, la seva producció és molt prolífica (Poemes de baixa freqüència, Samsara, Llibre de les inauguracions, L'ocell que udola, La taula i les estrelles, Si no fos en secret, Mutacions, Ens trobarem a fora....) i també ho són els reconeixements literaris, tot i que amb un cert retard. El 2010, i amb 81 anys, Màrius Sampere s'estrenava amb la seva primera novel·la, 'El gratacel'. "També és una continuïtat de mi mateix. Quan era jovenet ja escrivia prosa, sempre he escrit poesia i prosa. Anys enrere em vaig presentar dues vegades al Premi Víctor Català i les dues vegades en vaig quedar finalista. Vaig presentar contes, una mica surrealistes, a l'estil de Pere Calders. Sempre m'ha agradat i seduït aquest tipus de literatura. Però ho he deixat, perquè he anat seguint el meu camí practicant la poesia. Vaig pensar que havia de quedar constància de tot el que he escrit en prosa, i per això vaig donar vida a aquest llibre. Ja el tenia mig escrit anys enrere, hi he afegit coses, l'he retocat i n'estic força content", es justificava el propi Sampere en l'entrevista a l'ACN. Quatre anys després, al juliol del 2014, el poeta va ser homenatjat a l'auditori de l'Arts Santa Mònica amb una lectura de les seves obres a càrrec d'admiradors, amics i deixebles. La selecció de poemes va anar a càrrec de l'escultor i amic personal Josep Maria Camí i el crític literari Sam Abrams va lloar la figura de Sampere: "Ocupa inqüestionablement una butaca ben visible a la primera fila -dels poetes catalans- al costat de Pere Quart, Vinyoli o Brossa". "La poesia és una cosa, diuen, de la inspiració. Quan et ve la inspiració escrius. I, de fet, estic elaborant-la tot el dia, tot el dia estic pensant coses afins a la poesia als pensaments. I quan se m'acut o tinc l'ocasió, ho anoto i, amb posterioritat, ho elaboro i hi dono forma", assenyalava Sampere sobre el seu procés d'escriptura. "El que em motiva és la realitat, aquesta realitat tan complexa i tan injusta de la vida. I d'aquí, afegint-hi les meves visions filosòfiques i, fins i tot, paranormals, doncs en surt la meva poesia", finalitzava l'escriptor barceloní.

Enviar