L'antologia 'Mig segle de poesia catalana' aplega l'obra de 231 autors nascuts després de 1940

Vicenç Altaió i Josep Maria Sala-Valldaura certifiquen "l'alta plenitud" d'un gènere que no obstant segueix sent "minoritari"

ACN Barcelona.-Sense negar que comprimir 50 anys de poesia "és tot un risc", el poeta, assagista i crític Vicenç Altaió i el catedràtic de literatura de la Universitat de Lleida Josep M. Sala-Valldaura han presentat aquest dilluns l'antologia 'Mig segle de poesia catalana. Del Maig del 68 al 2018' (Proa). Els antòlegs s'han "barallat" per encabir 231 poemes al volum, un per cada autor. El volum es divideix en tres cicles socioliteraris: el primer, format pels autors fills del Maig del 68 (1940-1958); el segon, inclou poetes influïts per la caiguda del mur de Berlín (1959-1975); i el tercer, amb les fornades més joves que pateixen la crisi de l'Estat del Benestar (1975-1997). Respecte a aquest últim grup, Altaió ha assegurat que "mai fins ara la poesia catalana havia viscut una tal alta plenitud, per nombre de poetes, de tendències estètiques i presència social" d'un gènere que segueix sent, malgrat això, "minoritari".

L'antologia comença amb el gran canvi del Maig del 68, "quan la revolta juvenil entra a l'espai de la cultura", en paraules d'Altaió. "Aquí a Catalunya es dona l'esperit de la neoavantguarda, la lectura dels clàssics, l'experimentalisme i noves realitats", ha explicat. Entre els noms que els antòlegs destaquen d'aquest període hi ha Enric Casasses, Carles Hac Mor, Antònia Vicens, Narcis Comadira, Francesc Parcerisas o Miquel de Palol. Grans figures de la lírica en català com Joan Margarit, Montserrat Abelló, Felicia Fuster o el recentment desaparegut Marius Sampere han quedat fora de la tria perquè van néixer abans de 1940.D'altra banda, dels poetes ja formats en la llengua catalana en el període de la normalitat democràtica els antòlegs han destacat "un cert eclecticisme en les tendències i intimisme al costat del procés de globalització" d'autors com Manuel Forcano, Sebastià Alzamora o Dolors Miquel. Pel que fa a la tercera generació, Sala-Valldaura i Altaió han recollit peces de joves poetes que "recuperen la veu social de la poesia" i que "tornen a editar fora de les indústries culturals" com Josep Pedrals, Eduard Escoffet, David Caño, Mireia Calafell o Sonia Moya, tots nascuts després de la celebració de les primeres eleccions democràtiques.Així, en la poesia d'avui dia, "la tradició de tipus líric comparteix espai amb una poesia més conceptual i un rebrot de tota la poesia de caràcter oral", ha precisat Sala-Valldaura. Un dels altres aspectes que caracteritzen la generació actual de poetes és la presència femenina. "En les darreres fornades predominen més les dones que els homes. I això sempre suposa una perspectiva més àmplia i més nova", ha explicat el catedràtic de literatura.Segons l'expert, el fet que la poesia "formi part de la necessitat més intima i més personal de la gent" és una garantia per a la seva fortalesa com a gènere en èpoques de crisi. "Malauradament, avui dia la poesia té tota la salut del món, perquè hi ha prou causes i prou motius tant per queixar-se com per enfrontar-se amb el món". En aquest sentit, l'assagista ha assegurat que en temps d'incertesa, "l'art ha d'enfrontar les coaccions polítiques". "Com més poesia, cinema, filosofia, pintura millor respira una societat i això sempre va en contra de qualsevol repressió i opressió de tipus polític", ha sentenciat.

Enviar