Recorreguda la fiança de 12.000 euros imposada als advocats que es van querellar contra el president del Suprem

Promoguda per l’Associació Atenes i signada per Elpidio Silva per "col·locar magistrats afins al PP" en casos de corrupció, la consideren "desproporcionada"

ACN Barcelona.-L’Associació Atenes de Juristes pels Drets Civils presentarà recurs contra la fiança “absolutament desproporcionada” de 12.000 euros que ha imposat la Sala Segona del Tribunal Suprem com a garantia de la querella per “prevaricació continuada” presentada per l’associació el passat 27 d’abril contra el president del Suprem, Carlos Lesmes, i una vintena més de magistrats de l’Audiència Nacional espanyola i del Consell General del Poder Judicial atenent a la independència judicial, d’acord amb els informes fets pel Consell d’Europa (GRECO). La querella els acusa de "col·locar" magistrats "afins al PP" en els òrgans judicials que han d'enjudiciar les diverses causes de corrupció del partit.

L’Associació ha ingressat ja la fiança per no paralitzar el procediment, però considera que la imposició d’una fiança de 12.000 euros perjudica, entre altres, els drets a l’accés a la justícia que garanteix l’article 24 de la Constitució espanyola i que no s’ajusta a garanties similars sol·licitades en altres casos. La querella va ser signada per l’advocat i exjutge Elpidio José Silva. Atenes és una associació sense ànim de lucre, constituïda el passat mes març, que agrupa juristes "compromesos amb la defensa dels drets civils i polítics dels ciutadans i els col·lectius de Catalunya".A la demanda es denuncia l'existència d'una "trama organitzada l'única finalitat de la qual" és "col·locar" magistrats "afins al PP" perquè els toqués enjudiciar les causes de corrupció "de més calat" que afecten aquest partit. Aquesta col·locació s'hauria fet a través de "l'adjudicació directa" de places a sales d'enjudiciament on s'havien de tramitar casos de corrupció del PP. O bé modificant les normes dels criteris de composició dels tribunals. O creant sales d'apel·lacions de l'Audiència Nacional per assegurar-se el control dels recursos.Altres eines de control, segons es denuncia a la querella, han estat el nomenament per a la Sala Segona del Tribunal Suprem d'un magistrat "afí" que "coneixerà els eventuals recursos de cassació". O el nomenament per a la Sala Tercera del mateix tribunal d'un magistrat igualment "afí" al qual "recauran els eventuals recursos contenciosos-administratius" contra els acords de nomenament de l'òrgan de govern dels jutges per a les places de més rellevància del sistema jurisdiccional espanyol.Així, per "controlar" les sales d'enjudiciament on s'havien de veure el cas Gürtel o el de la caixa B del PP, es va nomenar presidenta de la secció segona del penal de l'Audiència Nacional la magistrada Concepción Espejel, una sala a la qual també pertanyia Enrique López López. Segons els querellants, ambdós són "afins" al PP.A més, la querella denuncia que Espejel va "modificar" els criteri de composició dels tribunals de la secció segona per "conèixer" els procediments que el PP tenia oberts. S'indica que es va trencar la "tradició imperant" de rotació dels cinc membres d'aquesta secció i que la magistrada es va arrogar la presidència de tots els que es formaven, de tal manera que va presidir els tribunals encarregats de jutjar el cas Gürtel i el de la Caixa B, també conegut com el dels papers de Bárcenas.Espejel i López van ser recusats pels seus companys i apartats de la causa, però aleshores, segons els querellants, l'estratègia va mutar, i es va nomenar Espejel presidenta de la sala penal de l'Audiència Nacional. La seva vacant a la secció segona la va ocupar Maria José Rodríguez, també "afí" al PP.I com a presidenta, Espejel va "modificar" les normes d'assignació de ponències i de composició dels tribunals de la sala. Així, es va "forçar" la modificació de tribunals "ja constituïts" en procediments vinculats al PP perquè fos Rodríguez la que els presidís. També, afegeixen els demandants, es van nomenar altres magistrats afins al PP com a membres d'aquest tribunals "aconseguint que la proporció fos, almenys, de 2 a 1 en afins al partit".Per tot plegat, els denunciants constaten un "pla perfectament dissenyat" pels querellats, entre ells el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, per "proposar i aprovar" cobrir els òrgans "més sensibles" de la piràmide jurisdiccional amb jutges seleccionats pel "perfil" i pel "posicionament ideològic", assegurant-se que les persones proposades amb aquest criteri "assumissin el despatx de les causes desitjades". Segons els querellants, el delicte s'hauria comès d'una forma "continuada en el temps".Els querellants opinen que els querellats han generat una xarxa de "servituds, de clientelisme i de servilisme" sobre les persones que han d'enjudiciar "les seves responsabilitats i les de tercers". I això, afegeixen, "torça i suplanta" la finalitat de la norma "que ha de guiar" aquests òrgans, és a dir, "vetllar" per la independència judicial.

Enviar