El TC diu que només els estatuts d'autonomia poden limitar la potestat de fer reglaments a les comunitats

El ple del tribunal dóna parcialment la raó a la Generalitat en el recurs contra una llei estatal del 2015 que establia com a "excepcional" que les conselleries fessin reglaments

ACN Barcelona.-El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha sentenciat que només els estatuts d'autonomia poden treure, limitar o repartir la potestat reglamentària en les comunitats autònomes. Per això, considera parcialment inconstitucional part d'una llei estatal del 2015 que preveia que només excepcionalment les conselleries quedin habilitades per adoptar normes reglamentàries. D'aquesta manera, el TC ha estimat parcialment el recurs d'inconstitucionalitat presentat per la Generalitat de Catalunya contra diversos preceptes de la Llei 39\/2015 del procediment administratiu comú de les administracions públiques. El Govern considerava que la llei estatal envaïa competències autonòmiques relatives a l'organització, el règim jurídic i el procediment de les administracions públiques. El tribunal ha considerat que diverses de les previsions d'aquesta norma estatal no respecten les competències que els Estatuts reconeixen a les autonomies en el marc de la Constitució.

El preàmbul de la Llei 39\/2015 considera que el procediment administratiu comú és un "dels pilars sobre els quals s'assentarà el dret administratiu espanyol", però la sentència descarta que això pugui dur-se a terme regulant, a través de normes estatals, l'exercici de la iniciativa legislativa de les autonomies. Es declaren per això contraris a l'ordre de distribució de competències les previsions de la llei que es refereixen a l'elaboraciód'avantprojectes de llei autonòmics. L'elaboració de reglaments pot ser objecte deregulació bàsica, però l'exigència d'una planificació anual desborda aquest àmbit.El ple també rebutja l'atribució al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques del disseny dels models de poder destinats a ser recollits en els corresponents registres electrònics. El tribunal entén que la confecció i aprovació d'escrits administratius estandarditzats implica competències d'execució o gestió, que són pròpies de les comunitats autònomes.La sentència considera que si l'intercanvi fluid o automatitzat d'informació arribés a aconsellar tècniques de normalització, l'estat no pot actuar unilateralment sinó que haurà de recórrer a mecanismes de cooperació amb les autonomies. En aquesta mateixa línia, es descarta que pugui interpretar-se que les autonomies i els ens locals puguin organitzar plataformes electròniques pròpies si el ministeri no dóna el vistiplau a la justificació aportada en termes d'eficiència.Finalment, la resolució judicial fa una reflexió sobre que l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) impulsa millores en l'elaboració de lleis. Les propostes, molt influïdes per experiències de països anglosaxons (les anomenades 'Better Regulation') tenen una dimensió més exhortativa que vinculant, en la línia del "dret suau" (softlaw), però no deixa de condicionar als estats. A Espanya són ja diverses les lleis que s'han fet ressò d'aquestes propostes, però l'OCDE considera que es tracta d'un intent, per ara, insuficient.La sentència compta amb un vot particular formulat per la magistrada María Luisa Balaguer Callejón. Discrepa de la majoria que defensa la declaració d'inconstitucionalitat dels articles 1.2 i 9.3 i de la disposició addicional segona de la llei. El primer article entén que la pròpia doctrina constitucional que cita la sentència impedeix imposar a les comunitats autònomes els instruments normatius a través dels quals hagin establir tràmits addicionals o diferents als previstos en la llei en matèries de la seva competència.Sobre l'article 9.3, considera que és contrària a la potestat d'autoorganització de les comunitats autònomes la imposició a totes les administracions públiques dels sistemes d'identificació electrònica acceptats per l'Administració General de l'Estat, sense que es prevegi la situació inversa. Pel que fa a la disposició addicional segona, configura una tècnica de control de l'administració estatal sobre les administracions autonòmica i local que decideixin establir els seus propis registres i plataformes en lloc d'adherir-se als establerts per l'Administració General de l'Estat.

Enviar