El PNB confirma el suport a la moció de censura de Sánchez per “ètica política” i “responsabilitat” i deixa caure Rajoy

Esteban anuncia formalment el seu “sí” i confia que el “diàleg” promès per Sánchez “sigui cert” i “no abusi de la prerrogativa i el privilegi” que li dona el PNB

ACN Madrid.-El portaveu del PNB, Aitor Esteban, ha anunciat formalment des de la tribunal d’oradors el ‘si’ de la seva formació a la moció de censura de Pedro Sánchez a Mariano Rajoy. Una decisió que ha justificat per “ètica política” i “responsabilitat” i en resposta a la “demanda majoritària de la societat basca”. Esteban ha recordat que un “no” no hauria introduït estabilitat a la vida política espanyola per l’amenaça de Ciutadans de noves mocions de censura i el “degoteig dels tribunals”. Els nacionalistes bascos ja havien avançat al PSOE, al PP i al govern espanyol la decisió adoptada a l’Euzkadi Buru Batzar –l’executiva del partit- aquest matí. Esteban ha aprofitat el seu discurs per advertir el PP que “si els pressupostos no passen el tràmit al Senat” per culpa d’un hipotètic veto dels populars als seus propis comptes seria “una irresponsabilitat igual a la que s’acusa altres”.

Esteban ha pujat a la tribuna d’oradors quan faltaven pocs minuts per les cinc de la tarda i ha renyat les quatre grans formacions espanyoles per la “incapacitat d’arribar a acords” que ha deixat “sobre les seves esquenes” la “responsabilitat de la situació”.El portaveu del PNB ha recordat el seu suport als pressupostos per “responsabilitat” i malgrat que encara estava en vigor l’article 155 de la Constitució, tot i que “com jo vaig avançar la constitució del govern era imminent”. En aquesta ocasió, ha dit, el PNB actua també per “responsabilitat” i en resposta a “l’impacte” de la sentència de la trama Gürtel, que s’ha traduït en l’anunci de mocions de cesura que poden generar “efecte rebot” sobre la política espanyola. En aquest marc, ha fet una crida al diàleg a Sánchez i ha assegurat que el PNB està disposat a “consensuar una convocatòria electoral” i no obviar la situació a Catalunya. “El camí no és modificar el delicte de reunió al Codi Penal, sinó dialogar i provar de trobar-se i reconèixer que existeix un problema nacional”.Esteban ha anunciat la decisió davant un Hemicicle on no estava present l’encara president del govern espanyol, que s’ha absentat durant tota la tarda i que podria comparèixer a La Moncloa. El ‘sí’ del PNB deixa la moció de censura a l’abast de Sánchez, que només ha de certificar ara el suport d’ERC –la pròxima formació a intervenir al debat- per assolir la majoria absoluta. El portaveu adjunt dels republicans, Gabriel Rufián, ja ha donat a entendre el vot afirmatiu del seu partit aquest dijous al matí, quan ha afirmat que els republicans han de treballar per fer fora els “lladres” i els “carcellers” de La Moncloa. El PDeCAT, l’altra formació imprescindible perquè prosperi la moció, també s'ha mostrat proper al sí. "Des de la discrepància donarem suport a aquesta moció de censura per posar fi a l’etapa de Mariano Rajoy”, ha dit Campuzano. Tot plegat fa possible que Sánchez culmini la moció amb el suport del PSOE (85), Podem (71), ERC (9), PDeCAT (8), PNB (5) i Bildu (2) (tot i que Bildu no és imprescindible). Sumen 180 diputats, quatre per sobre els 176 necessaris que marquen la majoria absoluta. A partir d'aquell moment, Sánchez es considerarà "investit amb la confiança de la cambra", tal i com recull la Constitució, i el rei el nombrarà president. La decisió del PNB aboca el president espanyol a adoptar una decisió en les pròximes hores. Ha d’elegir entre deixar esgotar la moció de censura, fet que implica la investidura automàtica de Pedro Sánchez aquest mateix divendres, o bé dimitir abans de la votació de la moció de censura (prevista per divendres al migdia) i provocar que el seu govern entri en funcions. Si arriba a la votació sense dimitir es convertirà en el primer president espanyol a perdre una moció de censura. Adolfo Suárez va resistir la del PSOE el 1980, Felipe González la d’Alianza Popular el 1987 i el mateix Rajoy la de Pablo Iglesias el 2017.Un nou escenari si Rajoy dimiteixPer contra, si Rajoy dimitís–tal com també li ha demanat reiteradament el líder del PSOE durant la sessió del matí- s’aplicaria l’article 101 de la Constitució Espanyola i passaria a governar ‘en funcions’, fet que forçaria el rei a iniciar una ronda de contactes i proposar (sense termini) un candidat a la investidura. En cas que es presentés algú i aquesta investidura resultés fallida, s’obriria el termini de 54 dies per a fer efectiva una altra investidura abans de la convocatòria d’eleccions. Per ser investit n’hi ha prou amb una majoria simple. L’únic precedent en democràcia de dimissió per part d’un president espanyol és el d’Adolfo Suárez el 1981, i va continuar en funcions fins la convocatòria d’eleccions. El govern espanyol ha insistit aquest dijous que Mariano Rajoy no es planteja en cap cas dimitir, i de fet el mateix president espanyol ha tancat aquesta possibilitat durant el seu intercanvi de discursos amb el secretari general del PSOE, que l’ha emplaçat a abandonar de mutu propi La Moncloa. Rajoy ha apuntat que es mantindria al càrrec mentre conservi la confiança dels ciutadans i de la cambra, i ha emplaçat el propi Sánchez a dimitir després d’haver perdut dues eleccions consecutives.

Enviar