Catalunya podria deixar de rebre més de 115 MEUR d'aportacions comunitàries amb la futura PAC, segons Unió de Pagesos

JARC-COAG considera que la "lletra petita" de la PAC post-2020 "posa les bases per dinamitar" l'única política comuna de la UE

ACN Barcelona.-Les organitzacions agràries catalanes adverteixen de les repercussions que pot tenir per al sector agrari català la futura Política Agrària Comuna (PAC), que planteja la Comissió Europea per després del 2020. Unió de Pagesos assegura que "comportarà a Catalunya una reducció d'almenys 115 milions d'euros d'aportacions de la UE" i "un fort encariment dels costos de producció", segons la proposta presentada aquest divendres pel Comissari d'Agricultura, Phil Hogan. UP considera que els sectors lleter, boví i oví de carn, arròs, oli d'oliva i avellana seran els més afectats. Per la seva banda, JARC-COAG qualifica la proposta de "greu error estratègic de conseqüències imprevisibles". Des d'aquesta organització consideren que els 'Plans Estratègics', principal canvi en l'arquitectura de la PAC, "habiliten als estats membres a establir el seu propi marc legal per a la concessió dels ajuts agraris". Això, "portat a l'extrem, podria desembocar en centenars de 'mini-PAC' regionals", segons JARC-COAG.

Unió de Pagesos considera que les propostes reglamentaries presentades de la futura PAC "suposaran fortes retallades a les rendes de la pagesia catalana". Segons l'organització agrària comportaran, en primer lloc, la reducció d'entre el 3,75% (2021) i el 3,01% (2027) dels ajuts directes, cosa que "significarà una retallada directa d'uns 61,4 milions d'euros entre 2021 i 2027, així com, addicionalment, la reducció de l'1,05% d'aquests ajuts per alimentar la reserva de crisi, la qual ja no retornarà els fons quan no s'utilitzin (18,8 milions d'euros en el període 2021-2027)", segons Unió de Pagesos. Així mateix, les propostes de reglament comportaran la reducció del 15,53% dels fons destinats al desenvolupament rural, uns 54,1 milions d'euros. I, en tercer lloc, un "substancial increment" dels costos de producció, afegint més "competència deslleial" al mercat únic vers les importacions de països tercers, "en pretendre condicionar, amb més obligacions en matèria de medi ambient, un 40% del conjunt total de fons, que s'hauran d'adreçar a aquest tipus d'accions, uns 832 milions d'euros en el període 2021-2027". En aquest sentit, "dificultaran que la pagesia catalana faci front als reptes de la seguretat alimentària, l'ús sostenible dels recursos i el creixement", segons UP. El sindicat considera "inviable" per a la competitivitat de l'agricultura i la ramaderia europees, retallar significativament el suport comunitari a la PAC i afegir més obligacions a les normes de producció europees, ja que "en l'actualitat la producció ja compta amb una gran competència deslleial davant les importacions de països tercers que no han de complir les estrictes normatives europees de producció". "La Comissió Europea que ve reconeixent aquesta situació, lluny de proposar mesures per equilibrar la situació al mercat únic, només adverteix que continuarà negociant nous acords internacionals a favor del lliure comerç, i proposa reforçar les seves demandes de seguretat alimentària, qualitat, sostenibilitat i benestar animal", lamenten des d'Unió de Pagesos. D'altra banda, la nova convergència dels ajuts del pagament bàsic entre 2021 i 2026, així com el nou disseny del paquet mediambiental obligatori de la PAC i la limitació al 10% del pressupost d'ajuts directes per finançar els sectors més afectats per aquests tres conceptes mitjançant ajuts connectats amb la producció, "afegiran -segons UP- un impacte addicional i significatiu als sectors lleter, boví i oví de carn, arròs, oli d'oliva i avellana catalans". Unió de Pagesos considera "insuficients" les mesures per a les crisis en el mercat, ja que suposa un clar atemptat a la lliure competència en el mercat únic que l'eina d'estabilització d'ingressos general o sectorial es mantingui en el desenvolupament rural, amb aportació econòmica de la Generalitat i de l'Estat, "quan una eina d'aquestes característiques hauria d'estar finançada íntegrament per la Unió Europea", remarquen des de l'organització agrària. Així mateix, UP lamenta que la proposta de la Comissió Europea obviï l'actualització de la normativa sobre competència per dotar a les administracions de mesures més eficaces "per evitar, perseguir i sancionar les pràctiques abusives i deslleials que s'imposen en la cadena alimentària per part dels oligopolis de la distribució i per una part de l'agroindústria". JARC-COAG adverteix que la "lletra petita" de la PAC post-2020 "posa les bases per dinamitar" l'única política comuna de la UEPer la seva banda, des de JARC-COAG consideren que l'establiment de 'Plans Estratègics' estatals "posa les bases per dinamitar l'única política comuna de la UE" ja que s'habilita als estats membres a establir el seu propi marc legal per a la concessió dels ajuts agraris, fet que podria acabar derivant "en centenars de 'mini-PAC' regionals".Per JARC-COAG aquest enfocament resulta inacceptable perquè "erosiona greument" el principi del caràcter comunitari de la PAC i "pot provocar serioses distorsions entre rendes agràries i agricultors de diferents països". L'organització rebutja qualsevol tipus de renacionalització de la PAC perquè "tindrà conseqüències imprevisibles per la delicada economia agrària i el medi ambient" i perquè "posa en perill el valor afegit que suposa comptar amb un mercat únic". Fins ara, el marc legal de la PAC ha estat establert per la Unió Europea, tant en els Reglaments de Base com a través dels Reglaments Delegats i d'Aplicació. Segons JARC-COAG, els Reglaments han estat l'eina legislativa que ha permès aconseguir una Política Agrària "integradora i comuna".Així mateix, JARC-COAG considera "lamentable" que l'única novetat de la Comissió a l'hora de prioritzar els ajuts "als veritables agricultors professionals" sigui un canvi de denominació: d'agricultor actiu a agricultor genuí. El sindicat rebutja aquest canvi de nom donat que "introdueix confusió i reclama que es recuperi la iniciativa plantejada a la reforma del 2013 per identificar a aquells titulars que desenvolupen una activitat agrària significativa, de forma personal i directa, i que la seva renda depèn en un percentatge apreciable de la mateixa". L'organització agrària considera que, d'aquesta manera, "s'evitaria que perceptors aliens al sector s'estiguessin lucrant dels pagaments directes de la PAC". En aquest sentit, JARC-COAG proposa que un agricultor sigui considerat actiu si compleix amb la definició d'agricultor professional establerta a l'estat espanyol.Respecte a la condicionalitat de pagaments directes, JARC-COAG veu que la proposta de la CE "comporta la incorporació obligatòria dels requisits del 'greening' dins del paraigües d'una condicionalitat reforçada". Pel sindicat, "el que no té sentit, és que s'estableixi una nova capa denominada 'eco-esquema' que afegeix complexitat i duplicitat a la tasca mediambiental dels agricultors". JARC-COAG aposta per "una condicionalitat adaptada a la realitat de les explotacions agràries, simplificada en la seva aplicació per part dels agricultors amb una reducció de la càrrega administrativa", sempre que "existeixi un reconeixement i una legitimació de l'esforç addicional que se'ls està demanant". Per JARC-COAG, "no és de rebut que es plantegin majors exigències mediambientals i d'estàndards de qualitat i seguretat alimentària i al mateix temps es proposin retallades pressupostàries" que, sumades a les pèrdues de poder adquisitiu per efecte de la inflació, "poden assolir el 16,6% en els fons agraris per al període 2021-2027, segons l'organització. Aquestes retallades incidirien fonamentalment en el capítol del desenvolupament rural (-27% en suport a la incorporació de joves i dones; modernització d'explotacions, regadius, innovació, agroambientals i en la millora d'infraestructures), "pilar bàsic pels actius professionals i pel model social d'agricultura majoritari a l'Estat i Europa", segons el sindicat.A l'epígraf d’ajuts acoblats, JARC-COAG lamenta la retallada del 15 al 13% en l'opció d'establir mesures vinculades a l'activitat productiva, úniques ajudes del primer pilar dirigides a sectors amb dificultats i als veritables actius del sector.Des de JARC-COAG es manifesten a favor de "polítiques que enforteixin el projecte comú de la UE". En aquest sentit, l'organització reivindica "una PAC que prioritzi el model professional d'agricultura com a columna vertebral en la construcció europea". "El debat sobre el futur d'Europa, és també el debat sobre el futur de la seva Agricultura i la seva Alimentació", assenyalen des de JARC-COAG. "És una qüestió estratègica." Ja que "sense Seguretat Alimentària, no hi ha seguretat que valgui", sentencien des d'aquest sindicat agrari.

Enviar