El Síndic insta a prioritzar l'interès social per sobre del desenvolupament urbanístic
Rafael Ribó demana més "equitat territorial" en les grans infraestructures viàries, energètiques o hidràuliques
ACN Barcelona.-El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha instat aquest dimarts les administracions públiques a prioritzar l'interès social dels projectes urbanístics per damunt del propi desenvolupament urbanístic. Així, citant jurisprudència dels països ambientalment més avançats, creu que primer cal justificar la necessitat d'un projecte abans d'aprovar-lo i no al revés, com passa ara, que primer es proposa el projecte i després es busca la justificació per tirar-lo endavant, segons Ribó. "Prou de 'desarrollisme' a ultrança", ha dit.
L'informe, entra aquest dimarts al registre del Parlament i titulat 'L'augment dels conflictes en matèria ambiental i urbanística a Catalunya', pretén analitzar quines han estat les actuacions de les administracions en un context d’augment de conflictivitat territorial, a través dels instruments de planificació urbanística i territorial, que inevitablement afecten el medi ambient. L'informe fa un diagnòstic i estudia també possibles vies de solució a aquests tipus de conflictes. La crisi econòmica patida entre els anys 2008 i 2014 va comportar que alguns grans projectes amb impacte ambiental s'aturessin, però "no ha significat un canvi de paradigma ni de mentalitat, ja que les administracions han continuat aprovant, amb més o menys intensitat, projectes amb incidència ambiental i urbanística". No se sap cap a on reconduirà la situació la incipient sortida de la crisi, però hi ha prou indicis per pensar que la tendència urbanitzadora continuarà anant a l'alça, creu el Síndic.El creixement de la construcció, tot i que és encara tímid si el comparem amb els anys anteriors a la crisi, té conseqüències territorials i ambientals evidents. I la "manca de resposta" per part de l'Administració pública, ja sigui en l'àmbit municipal o català, ha comportat conflictivitat ambiental i territorial.Els conflictes en matèria territorial i ambiental es poden classificar en quatre blocs i el Síndic ha rebut queixes en tots quatre, tot i que també ha actuat d'ofici en alguns casos.El primer bloc són els conflictes generats per instruments de planificació urbanística i territorial. La legislació sobre planificació territorial i urbanística de Catalunya estableix que aquesta ha de respectar principis com ara el de la sostenibilitat, la racionalitat, l'encaix d'usos en el territori i la participació en totes les etapes. Davant la manca de resolució del model territorial i urbanístic, han sorgit plataformes ciutadanes vinculades a moviments veïnals, ecologistes o polítics, que han posat sobre la taula la necessitat que l'ordenació supramunicipal es faci d'acord amb les demandes ciutadanes, alhora que s'exigeix participació real i eficaç en els processos de debat sobre l'ordenació territorial, com ha succeït amb els plans directors urbanístics (PDU), com els de l'Aeròdrom del Bages o la Cerdanya, el Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, el del BCN World o el de Gran Via de L'Hospitalet de Llobregat, o el POUM de Pals (Baix Empordà) i el pla parcial de la Budellera, a Tarragona.Els conflictes generats pels dèficits en la planificació i la gestió de l'entorn natural són el segon bloc. Catalunya disposa d'un territori amb una varietat d'ecosistemes molt rics. No obstant, la planificació i la gestió de l'entorn natural no ha estat a l'alçada dels valors ambientals que s'havien de protegir, sovint per la manca de recursos pressupostaris. Aquesta circumstància ha comportat la proliferació de conflictes ambientals que tenen l’origen en dèficits administratius en la planificació i la gestió de l'entorn natural, com la pèrdua de sòl agrícola al Parc Agrari del Llobregat, el bloqueig del Parc Natural de les Muntanyes de Prades o els dipòsits salins de Sallent (Bages).Els conflictes generats per la manca de control efectiu de la contaminació són el tercer bloc. El Síndic ha analitzat també casos de manca de control administratiu o legislatiu sobre determinades activitats. La contaminació de les aigües per purins, que ja va ser a treballada en l'informe 'La contaminació provocada per purins a Catalunya', que es va presentar l'any 2016, és un clar exemple de conflicte generat i agreujat en part per la desregulació administrativa del sector, i també per la manca d'aplicació de mesures urgents i de xoc per fer front a l'amenaça ambiental. També destaca la contaminació atmosfèrica al Camp de Tarragona o les activitats extractives a l'Alt i el Baix Camp.Els conflictes generats per la planificació energètica són el quart i últim bloc. En aquest cas, la fragmentació de les competències de la planificació energètica entre l'estat i la Generalitat, la divergència d'interessos polítics a diferents nivells, el poc consens territorial i les conseqüències ambientals de la generació elèctrica ha acabat comportant bastant conflictes ambientals no resolts. L'anunci de nous parcs eòlics a la Terra Alta i Baix Camp i la línia de molt alta tensió (MAT) o el gasoducte MidCat són casos clars de projectes que han generat conflicte i protestes dels ciutadans afectats.Possibles solucionsA parer del Síndic, la majoria d'aquests conflictes territorials i ambientals es resoldrien si s'afrontessin des del concepte d'equitat, en un sentit ampli. Per una banda, amb l'equitat procedimental, és a dir, amb una millora de la transparència, l'accés a la informació, la intervenció en la presa de decisions i el consens territorial molts dels focus de conflictivitat es resoldrien. I, per l'altra, incorporant el concepte d'equitat geogràfica, que permetria resoldre els desequilibris territorials existents avui dia a Catalunya, amb una elaboració col·legiada d'instruments de planificació i ordenació d'elements amb molt d'impacte com l'energia, les infraestructures, el medi natural, o l'aigua, entre molts altres. L'equitat social permetria posar al mateix nivell ciutadania, administracions i promotors urbanístics.Una altra eina que cal promoure per evitar i resoldre els conflictes territorials i ambientals és la mediació. En aquest sentit, el Síndic proposa la creació d'un gabinet de mediació ambiental de Catalunya que sigui responsable de fer un seguiment dels conflictes ambientals que succeeixen al territori català i vetlli per resoldre'ls. A banda de l'anterior, el Síndic fa un seguit de recomanacions. Segons ell, cal tenir present que el territori és un bé comú que ha de ser objecte de protecció per a generacions futures. En els projectes urbanístics i mediambientals les administracions han de garantir la preservació i la sostenibilitat del territori. Cal reivindicar la valoració de l'alternativa zero (no-intervenció) en els projectes urbanístics i ambientals. L’actuació dels poders públics en matèria de paisatge ha d’afavorir l’evolució harmònica del paisatge, d’acord amb els conceptes d’utilització racional del territori, de desenvolupament urbanístic sostenible i de funcionalitat dels ecosistemes. Les administracions públiques han de tenir en compte les opinions i consideracions de la ciutadania, especialment de les persones afectades. Per tant, l'administració ha de ser més activa a l'hora d'assegurar la informació i de respondre amb claredat i concreció als dubtes o les objeccions que presentin. Cal aprovar urgentment una nova llei de territori que sigui un marc integral en matèria d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, la qual hauria d'incorporar el concepte d'equitat. Cal una política conjunta de preservació del medi ambient a l'hora de fer el planejament municipal. S'ha de tenir en consideració el cost-benefici que pot suposar l'execució d'un determinat projecte agrícola o industrial per al territori i les persones que hi viuen, i cal preservar el principi de cautela per preservar el medi ambient de danys de reparació difícil o impossible.






