L'augment de donants cadàver fa disminuir un 21,1% els donants vius de ronyó

L'OCATT treballarà amb els professionals tornar a incentivar la donació en viu per fer front a la necessitat de trasplantaments renals

ACN Barcelona.-Els bons resultats en les donacions d'òrgans provinents de cadàvers, tant per mort encefàlica com per mort a cor parat –que ha pujat de manera espectacular els darrers anys- ha condicionat la donació en viu, un tipus de donació que respon sobretot al ronyó. Mentre que el nombre de donants cadàver a tot Catalunya ha augmentat lleugerament els primers 5 mesos de l'any en comparació al mateix període de l'any passat, la donació de donant viu ha consolidat la seva tendència a la baixa amb un 21,1% menys. Des de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) es vol treballar amb els professionals per tornar a incentivar entre els pacients aquest tipus de donació en viu que, sobretot en els receptors més joves, dona molt millors resultats.

Amb les dades provisionals del 2018, l'OCATT confia en poder com a mínim, igualar el rècord de 1.106 trasplantaments realitats el 2017. En els cinc primers mesos de l'any, els trasplantaments cardíacs han augmentat un 70,6%, els pulmonars un 37,1%, els hepàtics un 16,1% i els renals un 1,3%. Els de pàncrees en canvi, han caigut un 33,3%. En global però, els trasplantaments han augmentat un 8,6% respecte el mateix període que l'any passat gràcies sobretot, a l'augment dels donants cadàver, tant per mort encefàlica com a cor parat, que han compensat la davallada de més del 20% dels donants vius. El director de l'OCATT, Jaume Tort, ha donat a conèixer aquest balanç coincidint amb el Dia del Donant, i ha justificat el descens de donant viu que s'ha anat produït els darrers anys, des del 2014, per l'augment dels donants per asistòlia, és a dir, a cor parat, tant de manera controlada, en hospitals que tenen UCI, com no controlada, en un projecte impulsat amb l'Hospital Clínic. Aquest darrer tipus de donacions ha augmentat un 5,8% aquests primers 5 mesos de l'any, mentre que les donacions per port cerebral s'han mantingut. Per Tort, aquests bons resultat fan que els professionals mèdics no insisteixin ni promoguin en la mateixa mesura la donació en viu de ronyó, i per això des de l'organització s'han proposat treballar amb els metges en aquesta línia. Tort ha recordat que el trasplantament de viu és ''el tractament d'elecció'' per als pacients joves amb ''insuficiència renal terminal, ja que duren molts més anys amb molta millor qualitat de vida. El director de l'OCATT ha demostrat la seva preocupació per aquesta situació i ha assegurat començar a treballar ''perquè no baixi''. Tort també ha destacat que el 43% de trasplantament renals que s'han fet a l'estat espanyol s'han dut a terme a Catalunya. El 2017 es van fer 133 trasplantaments de donant viu i els primers mesos del 2018, 315 del total de trasplantaments són de ronyó. En 4 casos, s'ha pogut fer una cadena de trasplantament amb donant viu creuat. Tot i aquestes dades, en aquesta especialitat encara hi ha més de 1.000 persones pendent de la intervenció de ronyó, dels més de 1.200 que esperen un òrgan nou.Tort creu que l'envelliment de la població n'és un motiu, ja que ''la gent viu molts anys'' i es fan trasplantaments a pacients de 70 anys que temps enrere era ''impensable'', i que viurà amb el ronyó d'una altra persona fins als 90. En aquest sentit, des de l'OCATT han percebut un canvi de perfil dels donants. Entre el 2000 i el 2017, la mitjana d'edat ha augmentat en 9 anys, dels 51,7 als 60,2, i els majors de 60 anys, han passat de ser el 35% dels donants a representar el 51% del col·lectiu. A més, el 2000 només 44 tenien més de 70 anys, el 18%, i actualment ja són 92, el 28%. L'experiència dels donantsLa presentació d'aquests dades per part de l'OCATT han estat acompanyades de l'experiència personal de l'Olga Colell, trasplantada de fetge des de fa sis anys. Colell ha volgut mostrar l'enorme agraïment a totes les persones que van fer possible aquell trasplantament que li ha permès continuar vivint després que li diagnostiquessin una hepatitis fulminant poques setmanes després de donar a llum al seu segon fill. La Montse Roldan ha volgut mostrar la cara del donant, com a mare d'un nen que va donar els seus òrgans. Molt emocionada, Roldan ha explicat que el seu fill de 8 anys va patir una aturada cardiorespiratòria i no es va poder fer res per salvar-li la vida. Ella ja s'havia plantejat ser donant, i per això, quan els professionals li van preguntar si volia ser donant dels òrgans dels seus fills, no va dubtar. ''No volia que altres pares passessin el què nosaltres estàvem passant'', ha dit la Montse, que ha destacat que ''gràcies en Pau, algun nen complirà anys aquest 2018''. Per la Montse cal més sensibilització i tot i reconèixer que ''no consola'' però donar els òrgans ''tranquil·litza una mica''. Donar a conèixer la voluntat de ser donantQuan es produeix una mort en una UCI amb possibilitat d'utilitzar els òrgans per a altres persones, els hospitals activen els equips de coordinació de trasplantaments i entre les tasques que han de dur a terme, destaca el plantejament a la família d'aquesta possibilitat. Mariona Badia, coordinadora de trasplantaments de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, ha explicat que són moments molt delicats i que són conscients que ''no són el millor moment'' però ''si que és l'únic''. Actualment, el 81% de les famílies catalanes accedeixen a la donació d'òrgans dels seus familiars, un resultat lleugerament inferior al del 2017, que es va tancar amb un 86%. Els motius religiosos són els principals inconvenients i per aquest motiu, des de l'OCATT, impulsarà un projecte de donacions i confessions religioses per estudiar com ho aborda cada religió i poder donar instruments als professionals per afrontar la donació amb èxit i reduir la negativa de les famílies. Nous reptes Tort ha fixat en l'expansió dels criteris d'acceptació pels donants de més edat i la priorització per receptors joves entre els reptes de cara al futur de les donacions. També ha destacat que es vol ampliar el nombre de centres amb programa de donació en asistòlia, a cor parat, controlada, i revisar el programa d'asistòlia no controlada. Paral·lelament es vol incrementar el nombre de donants de teixits i de centres generadors, és a dir, sobretot hospitals, i treballar per disposar de noves tècniques de preservació d'òrgans, que podrien permetre, per exemple, l'ús de màquines per mantenir actiu l'òrgan fins al trasplantament.

Enviar