Llarena rebutja la recusació plantejada per Forcadell per "extemporània" i per "frau processal"

L'expresidenta del Parlament demanava apartar el jutge instructor del procés per "parcialitat" i per haver manifestat "interès directe" a la causa

ACN Madrid.- El jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha rebutjat l'incident de recusació que li va plantejar Carme Forcadell el passat 1 de juny. Forcadell demanava apartar-lo del cas per "parcialitat". Segons Llarena –que és el primer que s'ha de pronunciar sobre la seva pròpia recusació-, la petició és "extemporània" perquè arriba sis mesos després d'haver assumit la investigació. A més, també considera que és un "frau processal" perquè l'objectiu de la recusació és "inhabilitar" els integrants de la sala Penal del Suprem, l'encarregada de jutjar la causa del procés. Si es recusés Llarena, la resta de magistrats haurien de revisar la instrucció feta per ell i, segons entén el magistrat, això "comprometria la seva imparcialitat". Per tant, Llarena indica que l'objectiu de Forcadell és "excloure i substituir a la seva conveniència l'instructor predeterminat per la llei". La decisió no es pot recórrer. Llarena també haurà de pronunciar-se sobre una altra petició de recusació que van anunciar aquest dimarts Puigdemont i els consellers destituïts a l'estranger.

L'advocada de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, Olga Arderiu, va presentar el passat 1 de juny davant la Sala Segona del Tribunal Suprem un incident de recusació contra el magistrat instructor Pablo Llarena. El motiu, considerar que ha "manifestat interès indirecte en el procediment i parcialitat". Així, lamenta que el magistrat se situï com a "víctima" del procés independentista i faci servir arguments i criteris personals per justificar decisions contra els encausats, com les mesures cautelars. Durant la declaració al Suprem de la secretària judicial dels registres de la Conselleria d'Economia el 20 de setembre, el jutge va demanar que declarés com a testimoni protegit i va demanar protegir la seva identitat. També va fer referència a la seva experiència personal, reconeixent que havia d'anar pel carrer amb escortes i que se sentia observat "a cada cantonada". La vista es va suspendre perquè les defenses –que ho havien sol·licitat- no van estar d'acord amb les condicions de la declaració. Llarena contradiu les conclusions de la defensa de Forcadell i considera que l'escrit de recusació no identifica "cap actuació, opinió o cap manifestació personal de l'instructor que sustenti el que s'afirma". A més, recorda que ha exercit 25 anys a Catalunya i que la defensa no aporta cap "manifestació de pensament o actitud reprovable" en aquests anys d'exercici. Petició "extemporània"El jutge Llarena, però, no ha atès aquests criteris de la defensa de Forcadell i ha rebutjat de ple (és a dir, sense arribar ni a tramitar) la petició de recusació. Segons la llei, el primer en pronunciar-se sobre una recusació és el magistrat afectat. Llarena ha argumentat que és "extemporània" perquè es produeix sis mesos després que s'hagi fet càrrec de la investigació i la llei obliga a presentar-la tan bon punt es tingui coneixement de la causa per la qual es sol·licita. El magistrat discrepa i diu que no pot ser que es plantegi la recusació arran dels seus comentaris personals el dia de la declaració de la secretària judicial i que, a més, a l'escrit de Forcadell s'enumeren d'altres actuacions anteriors del mateix Llarena per argumentar la recusació. Per això, considera que la defensa de l'expresidenta del Parlament "ha demorat la denúncia" per aprofitar el moment que "estratègicament tingui per convenient". L'objectiu, segons el magistrat, és "apartar el jutge predeterminat per llei en funció del resultat advers o favorable de la investigació"."Frau processal", l'altre argumentA banda d'això, Llarena també assegura que la petició de recusació és un "frau processal". Segons el jutge instructor, l'objectiu de la recusació és "inhabilitar" els integrants de la sala Penal del Suprem, l'encarregada de jutjar la causa del procés. Si es recusés Llarena, la resta de magistrats haurien de revisar la instrucció feta per ell i, segons entén el magistrat, això "comprometria la seva imparcialitat" i ja no podrien estar al tribunal que els ha de jutjar. "El resultat hauria estat un trencament complet de la competència enjudiciadora de la Sala", recull la interlocutòria. Segons fonts del tribunal, la resolució no es pot recórrer, tot i que quan hi hagi sentència la llei preveu que, en cas de voler demanar la nul·litat del procés, es podrà tornar a fer referència a l'intent de recusació. Una altra recusació pendentEl jutge instructor de la causa del procés també haurà de pronunciar-se sobre una altra petició de recusació. Aquest dimarts, el president destituït Carles Puigdemont i els quatre consellers que van marxar amb ell a l'estranger van presentar una demanda civil contra el jutge Pablo Llarena davant de la justícia belga per vulnerar el seu dret a un "jutge imparcial i independent", a un "procés judicial just" i a la "presumpció d'innocència". La justícia belga l'ha citat el 4 de setembre, tot i que al ser una demanda civil hi pot enviar un advocat. Arran de la querella, també van presentar davant del Tribunal Suprem una petició de recusació contra Llarena perquè, segons va explicar Toni Comín, "la llei orgànica del poder judicial diu de manera inequívoca que és causa de recusació d'un jutge el fet que tingui un judici pendent amb alguna de les parts de la causa que està instruint". Per tant, demanen la recusació justament ara que Llarena té una causa oberta a Bèlgica a petició de Carles Puigdemont i la resta d'exconsellers "a l'exili".

Enviar