Itàlia reclama un "canvi radical" en l'estratègia migratòria de la UE

Sánchez diu que Espanya serà "constructiva", mentre Merkel aposta per acords "bilaterals o trilaterals" a la cimera de 16 estats de la UE

ACN Brussel·les.-El primer ministre italià, Giuseppe Conte, ha anunciat que presentarà als líders europeus reunits avui a Brussel·les una proposta de "canvi radical" en l'estratègia migratòria de la Unió Europea. A la seva arribada a la minicimera de migració que reuneix 16 caps d'estat i de govern de la UE, Conte ha afirmat que proposen als seus socis europeus "un nou paradigma" de política migratòria anomenat "estratègia europea multinivell per a la migració". "Una proposta que pretén superar el reglament de Dublín", ha dit en relació al sistema europeu d'asil que obliga als estats de primera arribada a gestionar les sol·licituds de protecció internacional. Segons el govern italià volen afrontar el problema " de manera estructural i no amb "una lògica d'emergència" però no han donat detalls sobre el contingut del document traslladat a les cancelleries europees.

Fonts diplomàtiques italianes asseguren que la seva proposta és crear camps de desembarcament fora de la UE i el repartiment "obligatori" d'aquells demandants d'asil que arribin al bloc. És a dir, que si arriben a Itàlia sigui considerat com que arriben a "territori europeu". Text de la proposta Segons la proposta filtrada per la premsa italiana, el govern de coalició amb l'extrema dreta vol crear "centres de protecció internacional als països de trànsit" fora de la UE per "avaluar les sol·licituds d'asil i oferir assistència legal als immigrants, també amb la finalitat de la repatriació voluntària". D'altra banda, sobre l'actual mecanisme d'asil europeu, el text defensa que cal "superar" el sistema de Dublín i el criteri de "primera arribada". En aquest sentit, Roma considera que si es desembarca a Itàlia, es "desembarca a Europa" i alerta que l'espai comú de lliure circulació dins la UE, el sistema Schengen ,"està en perill". "L'obligació de salvament no pot convertir-se en l'obligació de processar sol·licituds en nom de tots", es queixa el document. A més, Itàlia vol imposar sancions "contramesures financeres adequades", és a dir, sancions econòmiques, contra els estats que no acullen refugiats.Pel que fa als moviments de refugiats entre estats membres, consideren que és una problemàtica "marginal" i que es pot resoldre amb "acords tècnics" entre els països afectats. Així, obre la porta a pactes bilaterals al marge de la UE.Per la seva banda, Alemanya descarta tancar un acord sobre migració amb els 28 estats membre i avança que hi haurà "acords bilaterals o trilaterals". En aquest sentit, la cancellera Angela Merkel ha assegurat a la seva arribada a la reunió que "no sempre es pot esperar" a tots els socis europeus i que cal "pensar en el que és important per a cadascú". Així, Merkel espera poder tancar acords amb un grup d'estats europeus "en els propers dies".En la seva estrena a la capital europea, el president espanyol, Pedro Sánchez ha defensat que l'actitud d'Espanya serà "constructiva" i "integradora" en aquesta reunió. També ha remarcat la necessitat de fer "una política migratòria controlada". Pel que fa al debat entorn de la creació de camps de refugiats dins de la UE, Sánchez s'ha desmarcat de França assegurant que serien "centres controlats" i no tancats, com proposen els francesos. Tanmateix, Sánchez ha afirmat que el diàleg amb el govern d'Emmanuel Macron és "de bona sintonia" en aquest assumpte. Fonts diplomàtiques afirmen que la proposta espanyola és similar a la dels CIEs.El primer líder a arribar, el primer ministre belga, Charles Michel, ha dit que serà una reunió "útil" amb tres eixos: assegurar un control "estricte" de les fronteres externes, detallar com es faran els centres de desembarcament d'acord "amb el dret internacional" i una reforma per "combinar la solidaritat i la responsabilitat". Per la seva banda, el primer ministre austríac, Sebastian Kurz, ha exigit als seus socis "recuperar l'ordre a la política europea de migració" i pretén fer de pont amb els països de Visagrad, contraris a reformar el sistema d'asil europeu per equilibrar l'acollida de refugiats a la UE. El primer ministre danès ha dit que la UE "encara té pressió migratòria" sense resoldre, tot i que per exemple, ha reconegut que a Dinamarca ara mateix tenen el número més baix de demandes d'asil dels últims nou anys. "Estic satisfet que estiguem discutint sobre l'aspecte extern d'això. Fa un any només parlàvem de la reubicació", ha dit.Cimera reduïdaLa minicimera se celebra en un context de tensió creixent a la UE per la gestió dels fluxos migratoris i l'acollida de demandants d'asil, especialment entre França i Itàlia, mentre el govern alemany es troba contra les cordes fa front a la pressió dels socis bàvars de la CSU que han amenaçat de rebutjar l'accés de refugiats a les seves fronteres si no arriben a un acord migratori abans de finals de mes. Dimecres passat el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker va convocar a una cimera extraordinària als països "interessats" en la qüestió migratòria, però explícitament només en va convidar sis. D'altres s'hi van anar apuntant. En canvi, el grup de Visegrad, format per Hongria, Polònia, Eslovàquia i República Txeca, els països bàltics, Regne Unit i Irlanda no hi participen.

Enviar