El TC avala el dret a l'oblit en els cercadors de mitjans digitals

El tribunal creu no es poden incloure noms propis com a criteri de cerca de notícies quan els afectats no tenen rellevància pública

ACN Madrid.-El Tribunal Constitucional (TC) considera que utilitzar noms propis com a criteri de recerca i localització de notícies en les hemeroteques de mitjans de comunicació digitals pot vulnerar el dret a l'oblit. En una sentència de la sala primera del TC, el tribunal considera que els motors de recerca interns dels llocs web compleixen amb la funció de permetre trobar i difondre una notícia i aquesta funció queda garantida encara que se suprimeixi la possibilitat de fer la cerca amb els noms i cognoms de les persones implicades. Pel TC, sempre serà possible localitzar la notícia "mitjançant una cerca temàtica, temporal, geogràfica o de qualsevol altre tipus" i que, en el cas de les dades personals, n'hi ha prou amb les inicials.

La sala primera del TC ha estimat un recurs d'empara de dues persones que consideraven vulnerats els seus drets a l'honor, la intimidat i la protecció de dades per ús de tecnologies d'internet, ja que els seus noms apareixien als cercadors d'hemeroteques digitals. La sentència considera que la prohibició d'indexar els noms i cognoms dels recurrents per al seu ús en un motor de cerca intern "ha de ser limitada, idònia, necessària i proporcionada per evitar una difusió de la noticia lesiva als drets invocats".El TC estima el recurs interposat contra una sentència del Suprem que va reconèixer el dret a l'oblit digital de persones processades per implicació en un cas de tràfic de consum de drogues als anys 80. El Suprem, però, va rebutjar eliminar els noms i cognoms de la informació recollida a l'hemeroteca o que les dades personals de la informació no poguessin ser indexades pel motor de recerca de l'hemeroteca, perquè considerava que això suposava una restricció excessiva de la llibertat d'informació vinculada a l'existència de les hemeroteques digitals.En canvi, el Constitucional considera que la llibertat d'informació no és un dret absolut, sinó que s'ha de modular pel "valor del pas del temps" i "la importància de la digitalització dels documents informatius". La sentència considera que en aquests casos "es podria posar en dubte la prevalença del dret a la informació sobre el dret a la intimitat d'una persona que, passat un lapse de temps, opta per sol·licitar que aquets dades i informació, que van poder tenir rellevància pública en el seu dia, siguin oblidats".

Enviar