L'advocat de Junqueras denuncia al Suprem "les incongruències" de la instrucció perquè citen testimonis just quan acaba

Declaren davant Llarena responsables d'empreses de publicitat i mitjans de comunicació i afirmen que no han cobrat res per les campanyes de l'1-O

ACN Madrid.-L'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu van den Eynde, ha denunciat al Suprem les "incongruències i irregularitats" de la investigació perquè els primers testimonis s'han citat quan la instrucció està a punt d'acabar. "Això demostra que tota la instrucció està basada en prejudicis", ha afirmat. Aquest dimarts han declarat davant de Llarena –a proposta de Van den Eynde- la presidenta de la CCMA, Núria Llorach, el director d''El Punt-Avui', Xevi Xirgu, responsables d'Unipost i d'empreses de publicitat. Tots ells ja havien declarat davant del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona. Segons el lletrat, el seu testimoni demostra que "no hi van haver despeses" vinculades al referèndum. Tots ells han afirmat davant de Llarena que no han cobrat res per les campanyes, tot i que en alguns casos hi ha factures emeses que no s'han satisfet. Per a l'acusació popular, exercida per VOX, això també suposa malversació perquè hi ha una contractació d'un servei que genera un crèdit.

Els testimonis que han declarat aquest dimarts al Suprem són pràcticament els primers que ho fan a petició d'una de les defenses. Hi va haver un precedent al maig (amb tres testimonis proposats per la defensa de Jordi Cuixart) i van den Eynde també havia sol·licitat la compareixença de la secretària judicial present als registres de la Conselleria d'Economia el 20-S però al final no es va celebrar la declaració perquè les defenses van renunciar-hi per "irregularitats".Segons van den Eynde, cridar testimonis quan la instrucció està pràcticament acabada és una "incongruència" i demostra, segons l'advocat, que fins ara Llarena s'ha servit d'un "prejudici" per bastir tot l'argumentari per processar els líders independentista. A més, considera que fins ara Llarena no volia prendre'ls declaració perquè els testimonis han posat de manifest "irregularitats i vulneració de drets" durant els registres efectuats per la Guàrdia Civil. Segons el lletrat, la declaració de tots sis ha servit per demostrar que no es van destinar recursos a organitzar l'1-O. Una tesi que contradiu de ple l'acusació popular, exercida per VOX. El seu portaveu, Javier Ortega, ha explicat que tot i que els testimonis afirmin que no van cobrar les factures emeses s'ha compromès un servei i s'ha generat un crèdit i, per tant, també es considera malversació. Fins al moment, el darrer informe de la Guàrdia Civil remès a principis de juny al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i al titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Suñer, xifra en 3.269.236, 61 euros les despeses compromeses per la Generalitat per al referèndum de l'1 d'octubre. Segons el mateix informe, que té com a objectiu acreditar el presumpte delicte de malversació de fons públics, el Govern va abonar 1.588.188,05 euros d'aquesta quantitat, mentre que va deixar pendent de pagament 1.664.848,56 euros. Testimonis que ja han passat pel jutjat de BarcelonaEl jutge també ha pres declaració com a testimonis a sis persones proposades per l'advocat de Romeva i Junqueras. Entre ells, destaca el director del diari 'El Punt Avui', Xevi Xirgu, i la presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Núria Llorach. Llarena també ha citat responsables d'empreses de comunicació i publicitat que van difondre publicitat del referèndum: Olga Solanas Garcia (Focus Media) i Fernando Boloix Bago (Carat Espanya Sau) i també responsables de l'empresa de repartiment Unipost (a qui la Guàrdia Civil va comissar les paperetes del referèndum): Francisco Fuentes Ruiz i Jaume Planas. Tots ja han prestat testimoni també al jutjat 13 de Barcelona. Davant de Llarena, l'objectiu de la defensa és demostrar que no hi va haver malversació. Per això, cadascú ha explicat quin tipus de contracte tenia amb la Generalitat. Segons VOX, Llorach ha reconegut que el pressupost del 2017 van ser 231 MEUR públics i que les campanyes del referèndum van generar una factura que no han cobrat i que reclamaran judicialment. En el cas del director d'El Punt-Avui' ha afirmat que les campanyes les van emetre al diari en paper, en el digital i la televisió del grup sense cobrar res i que van agafar les imatges d'Internet. Olga Solanas (Focus Media) ha reconegut que va renunciar a difondre una de les campanyes però que sí va fer la del registre de catalans a l'exterior, que la Generalitat no li ha pagat. En canvi, Fernando Boloix ha dit que la seva empresa no va acceptar l'encàrrec del Govern perquè eren campanyes de contingut polític. Els responsables d'Unipost –sempre segons la versió de VOX- han tornat a afirmar que desconeixien el contingut dels 43.000 sobres comissats per la Guàrdia Civil i que els sobres van arribar a l'empresa sense albarà d'entrega i sense que constés al registre comptable de l'empresa. També afirma que no han cobrat res.

Enviar