El PDeCAT veu "irrenunciable" el dret a l'autodeterminació i planteja una acció política "possibilista"

L'esborrany de cara a l'assemblea reclama la "llibertat política necessària" per a Catalunya i advoca per fer "realitat la institucionalització republicana" del 27 d'octubre

ACN Barcelona.-El PDeCAT considera que el dret a l'autodeterminació és "bàsic i irrenunciable" i, en apel·lar a la "radicalitat democràtica" de l'1-O, proposa un procés d'autodeterminació que "faci realitat un estat català en forma de República en el marc de la Unió Eurpea". Així ho defensa l'esborrany de ponència política, que ja és a mans dels associats, i que ha de servir de base de debat de cara a l'assemblea nacional que el partit celebrarà entre el 20 i el 22 de juliol a Barcelona. En un dels punts, els redactors proposen a les bases reclamar "la llibertat política necessària" per a Catalunya "fent realitat la institucionalització republicana proposada el 27 d'octubre". L'esborrany de ponència apunta també que s'han "d'utilitzar al màxim" tots els espais i "sense renunciar a res, a cap dels objectius, ha arribat el moment d'estructurar una acció política possibilista que consolidi de manera progressiva els avenços cap a un nou estat".

A l'esborrany, el PDeCAT insisteix que la democràcia és "eina bàsica de construcció nacional, començant per l'exercici del dret a l'autodeterminació". En aquest sentit, la ponència assegura que aquest dret ha de ser "eina indispensable" i alhora un "camí cap a l'empoderament efectiu entès en el sentit més ampli, inclusiu i integrador". Sumar amb altres projectesL'esborrany de ponència també deixa per escrit, per ara, que després de les eleccions del 21-D el PDeCAT "ha de seguir estan disposat a sumar amb altres projectes polítics per facilitar i alinear els diferents elements que facin possible l'assoliment dels objectius proposats".Una referència clara a Junts per Catalunya, una "experiència exitosa". Així, amb la mirada posada a la "regeneració democràtica", l'esborrany apunta que s'ha obert ara un camí que ha de "reconnectar la política amb la ciutadania" perquè JxCat ha "fet de l’excepcionalitat, virtut. Ampliació de la direcció I és en aquest sentit que el PDeCAT reivindica el lideratge de Carles Puigdemont i de noms del seu govern com Josep Rull i Jordi Turull, dirigents empresonats o a l'estranger. És per això que la direcció actual ha parlat amb ells, i ara planteja que puguin "encabir-se a la nova estructura de la direcció" del partit, ha apuntat el director de l'assemblea, David Font. De fet, l'organitzativa és una de les ponències que previsiblement introduirà més canvis al partitLa portaveu del partit, Maria Senserrich, ha defensat que al partit li cal ara "musculatura" i en base a això aposten per una ampliació de la direcció. Suggereixen passar de les 12 persones actuals a una vintena o trentena de persones per a la direcció executiva. "És una mancança que hem patit fruit de la inexperiència del congrés de fa dos anys; tothom que estigui disposat a participar-hi, és casa seva", ha afegit Senserrich davant del paper també crític del corrent intern Moment Zero. A més, la proposta de la direcció també passa per modificar nomenclatura i funcions : proposen retornar a la figura del secretari general, fixar una presidència política i plantejar que hi hagi també diverses vicespresidènces -ara hi havia una coordinació general, una coordinació organitzativa i una bicefàlia a la presidència. La nova direcció ja sortirà escollida el diumenge 22 de juliol, i els càrrecs de direcció, que són escollits de forma conjunta. IncompatiblitatsUn altre dels canvis que defensa la direcció fa referència a les incompatibilitats de càrrecs. "Han d'existir", afirma a la ponència inicial l'equip redactor, per garantir "independència" del partit respecte les institucions i per garantir també un relleu ideològic i generacional. "Però, malgrat tot, les incompatibilitats [...] no poden, en cap cas, obviar els criteris de proporcionalitat, flexibilitat i eficiència que han d’operar en aquesta matèria", conclou. Les diverses ponències, també les sectorials, són ara a mans dels associats que tenen temps per presentar-hi esmenes fins que s'hagi de dur a debat i votació durant l'assemblea nacional el 20, 21 i 22 de juliol.

Enviar