Tremosa i Terricabras aposten per "una gran coalició" republicana a les europees davant del llindar mínim obligatori

L'eurodiputat Jordi Solé admet que ERC és "escèptica" amb la idea d'una llista unitària i demana a Madrid que fixi el percentatge en el mínim del 2%

ACN Brussel·les.-Els eurodiputats Ramon Tremosa (PDECat), Josep Maria-Terricabras i Jordi Solé (ERC) han rebutjat aquest dimecres la reforma de la llei electoral europea aprovada pel ple i que suposarà la imposició d'un llindar mínim obligatori d'entre el 2 i el 5%. En una roda de premsa conjunta, i també en representació dels eurodiputats del PNB, Bildu, Compromís i el BNG, Terricabras, que ha estat el negociador dels Verds en l'informe, ha explicat que tots ells són contraris a la reforma perquè "és greu" i "treu pluralisme polític a la cambra". L'eurodiputat per ERC ha reconegut, però, que "a ningú se li impedeix fer coalicions". Precisament sobre aquest punt tant ell com Tremosa han apostat per fer una llista conjunta "àmplia" per les europees. "Sempre he estat partidari de llistes úniques i en el cas de les europees una àmplia coalició de partits catalans, bascos, gallecs i republicans d'altres parts d'Espanya podrien fer un bon resultat electoral", ha dit Tremosa, remarcant que ell és independent i no milita al PDECat. En una línia similar s'ha pronunciat Terricabras, que també és independent, en aquest cas, dins del grup d'ERC. "En el cas europeu sóc partidari de coalicions, no tant pel 2 o el 5%, sinó per concepció", ha defensat el republicà, assenyalant que "és bo donar cap a Europa una imatge d'unitat dels que no participen d'una visió jacobina d'Espanya".

En canvi, el també republicà Jordi Solé ha matisat que, almenys en el cas de Catalunya, ERC és més "escèptica" amb les anomenades llistes "unitàries" des del punt de vista de "l'interès de país amb mirada llarga", sense especificar més al respecte. L'eurodiputat ha assenyalat també que el llindar suposa més "barreres i obstacles" perquè emergeixi "la realitat política que existeix a l'Estat" i ha demanat que quan s'afronti la reforma electoral a l'estat espanyol s'estableixi el mínim del 2%. Amb tot, ha insistit que seguiran treballant perquè el 2024, any electoral en què ja s'aplicarà el percentatge mínim obligatori que fixi el govern espanyol, Catalunya sigui un estat membre de la UE i "la República de Catalunya pugui establir les seves pròpies normes electorals". "Mentre això no sigui una realitat demanem que l'estat espanyol acomodi el sistema de circumscripcions a la seva realitat nacional i territorial", ha afegit remarcant que el fet que en les europees sigui un sistema de circumscripció única és ja una "anomalia" en un estat que té 46 milions d'habitants.

Enviar