UP demana que s'investiguin presumptes pràctiques anticompetitives al mercat de la llet i posar fre a les 'macrogranges'

L'organització agrària assegura que, des del 1992, a Catalunya han plegat el 88% de les granges lleteres

ACN Lleida.-Unió de Pagesos adverteix de la "greu" crisi que viu la ramaderia de llet catalana i exigeix a l'Administració mesures "contundents" per salvar el sector i, és que, segons el sindicat, des del 1992, a Catalunya han plegat el 88% de les granges lleteres. Per fer front a aquesta situació, Unió de Pagesos demana a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que investigui si es podrien estar produint pràctiques anticompetitives, tenint en compte el baix valor dels preus de la llet a l'estat espanyol registrat el darrer any -tot i ser-ne deficitari-, en relació amb els preus que s'han observat a la resta de la UE, que ha registrat grans oscil·lacions de preu i contrasta amb l'escassa variabilitat a Catalunya i a la resta de l'Estat. A la vegada, l'organització agrària també reclama que s'aturi la implantació de grans granges lleteres, ja que "aquest nou model amenaça la subsistència de centenars d'explotacions".

Segons l'Observatori del mercat de la llet de la Comissió Europea, en els darrers 12 mesos, el preu de la llet a l'estat espanyol s'ha mantingut poc variable, entre els 30,1 i els 31,94 euros els 100 quilos, tot i que puntualment ha arribat als 32,52 euros. En canvi, els preus mitjans a la Unió Europea durant el darrer any s'han situat entre els 33,34 i els 37,92 euros els 100 quilos. De la mateixa manera, els grans productors de llet de la UE han registrat preus molt més alts que els de l'estat espanyol, en arribar a màxims de 39,24 euros a Dinamarca, 40,52 a Alemanya, 36,60 a França, i 41,75 a Holanda, tot i que són excedentaris, mentre que la producció espanyola és deficitària respecte al seu consum. Des d'Unió de Pagesos recorden que la CNMC va imposar el 2015 una sanció de 88 milions d'euros al Gremi d'indústries làcties de Catalunya, un seguit d'empreses del sector, i a l'Associació d'empreses làcties de Galícia, per pràctiques anticompetitives dutes a terme entre els anys 2000 i 2013. El 1997, com a resultat d'una altra resolució, es va multar amb 15 milions de pessetes la Federació Nacional d'Indústries Làcties i 48 empreses per les mateixes raons.UP reclama a l'Administració que investigui possibles pràctiques anticompetitivesUnió de Pagesos exigeix a la CNMC que investigui "si la gran distribució ha pogut incórrer en col·lusió tàcita en competir pel baix preu de la llet, que sovint utilitza com a producte reclam", cosa que "perjudica la resta de la cadena fins el productor". La pràctica de tenir en compte el preu dels competidors, a l'hora de fixar el preu al consumidor, pot portar, sense necessitat que hi hagi acord explícit de preus, a una situació equivalent", segons UP. Unió de Pagesos també adverteix que el sector es troba en una nova fase de destrucció del teixit productor a Catalunya i en responsabilitza, en gran part, a la implantació de grans granges lleteres amb el vistiplau de l'Administració. Segons el sindicat, "aquest nou model amenaça la subsistència de centenars d'explotacions punteres que produeixen una llet de màxima qualitat higiènico-sanitària reconeguda, l'activitat de les quals fa de motor econòmic a moltes comarques i puntal social al territori".Segons el sindicat, autoritzar aquest model productiu, en benefici de pocs inversors, "suposa malbaratar els esforços privats i públics que s'hi han destinat, així com atacar directament l'economia rural del país, i assumir uns majors riscos en aspectes mediambientals i de sanitat animal, entre altres". Per això, Unió de Pagesos demana a l'Administració que paralitzi l'avenç d'aquest model a Catalunya, tal com han fet altres governs com ara el francès i el basc.El 88% de les granges lleteres de Catalunya han plegat des del 1992Aquest març les dades de l'Observatori del boví de llet i carn del Departament d'Agricultura han posat de manifest la caiguda del boví de llet a Catalunya, només en queden 499 granges, mentre que al 2001 n'hi havia 1.754, i el 1992, 4.329, fet que situa en el 88,1% les granges que han plegat en els últims 26 anys, i en el 71% les que ho han fet en els últims 17 anys. Els resultats econòmics del sector lleter a Catalunya entre el 2006 i el 2016 mostren que el benefici empresarial, inclòs el cost d'oportunitat, "ha estat negatiu pràcticament en tot el període". Pel sindicat, aquests resultats "no tan sols no permeten als ramaders invertir per innovar, sinó que posen en risc la supervivència de les granges". Una altra causa de l'abandonament de la producció es troba en el fet que les empreses deixen de recollir la llet als ramaders i aquests tenen dificultats per trobar altres compradors, segons UP. Aquesta situació, que ja es dona de manera reiterada a Catalunya, la protagonitzen, darrerament, Lactalis i Corporació Alimentària Peñasanta, empreses de demostrada solvència, d'àmbit transnacional o bé amb seu a l'estat espanyol, segons lamenten des d'Unió de Pagesos. Tot i que algunes empreses argumenten que el motiu que les porta a deixar de recollir llet és la caiguda de consum de la llet líquida, el sindicat considera que "no expliquen, ni traslladen al productor, l'alt valor afegit de la resta de productes que obtenen a partir de la llet crua".

Enviar