Justícia impulsarà una llei integral de memòria històrica que obligarà a retirar simbologia franquista de l'espai públic

La Generalitat podrà anul·lar condecoracions i suprimir els noms dedicats a militars colpistes i dirigents de la dictadura tot i l'oposició dels ajuntaments

ACN Barcelona.-El Departament de Justícia treballa en un projecte de llei que aglutinarà totes les normes sobre memòria democràtica i que suposarà un nou pas endavant en aquesta matèria. Serà una nova llei integral que facultarà la Generalitat per retirar la simbologia franquista dels carrers i places de Catalunya, anul·lar condecoracions i suprimir els noms de carrers en homenatge a personatges vinculats amb les dictadures i els crims de lesa humanitat tot i que els consistoris s'hi oposin. “La nova llei de memòria serà una eina per tancar ferides i acabar amb el dol”, ha explicat la consellera, Ester Capella, que aquest dimecres al matí ha comparegut per primera vegada davant la Comissió de Justícia del Parlament.

La nova llei pretén harmonitzar el corpus legal existent i vol donar resposta a les demandes de la societat civil, al dret a la memòria dels ciutadans i al deure de memòria dels estats. La llei reunirà totes les normes aprovades pel Parlament en matèria de memòria democràtica, que són la del Memorial Democràtic (2007), la de fosses (2009) i la de reparació jurídica (2017). Per això ha agraït la feina dels anteriors responsables de memòria i dels exconsellers Raül Romeva i Carles Mundó. La voluntat del Departament de Justícia és que la nova llei incorpori les sensibilitats de les entitats memorialistes, de l’àmbit acadèmic i de l’administració local. La nova llei integral de memòria preveu la creació de la Comissió de la Veritat. Aquest òrgan estudiarà, aclarirà i quantificarà els crims de lesa humanitat –crims de guerra, genocidis i assassinats massius–, n’informarà els familiars de les víctimes i els assistirà en el seu dret a la justícia. La llei abordarà els fets compresos des de l’inici de la Guerra Civil fins a la Transició. La llei farà èmfasi en el reconeixement de col·lectius com les dones, les persones LGTBI o els nadons robats, que han estat especialment castigats i oblidats.D’acord amb els principis de veritat, justícia, reparació i no-repetició, els departaments de Justícia i d’Ensenyament estudien la incorporació de la memòria democràtica al currículum educatiu, així com la formació específica dels docents que facin classes vinculades a aquesta matèria. A Catalunya hi ha 503 fosses localitzades de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme. La Generalitat treballa amb un pla d’obertura per analitzar les restes, retornar-les als seus familiars i garantir una sepultura digna. Per a fer-ho possible, Justícia i Salut col·laboren en un programa d’identificació genètica, que consisteix en el creuament de les mostres d’ADN de les restes mortals localitzades a les fosses i les dels familiars vius de les persones desaparegudes.D’altra banda, el Govern expedeix els documents que fan constar la nul·litat dels judicis i els consells de guerra franquistes contra catalans per causes polítiques després que el Parlament aprovés per unanimitat la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. A Catalunya hi ha 66.590 persones contra les quals es va instruir un procediment judicial militar per causes polítiques durant la dictadura de Franco. Els tribunals que instruïen aquestes causes van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 i fins al desembre de 1978.La consellera ha estat molt clara quan ha equiparat el franquisme al feixisme i ha afirmat rotundament que als carrers no hi ha d'haver símbols que homenatgin "torturadors".Falta de recursos humans i materialsSobre la resta de competències de justícia, ha lamentat les poques que té la Generalitat en la matèria i ha recordat que Catalunya té la meitat de jutges per habitant que la mitjana europea. Una de les competències que voldria tenir és la que regula la mediació, per fer-la obligatòria en certs casos. També s'ha queixat de l'infrafinançament per part de l'estat.Capella ha reiterat que l'objectiu de les presons és la rehabilitació i la reinserció dels presos i per això ha anunciat que cal reduir la bretxa digital dels reclusos. Per aconseguir-ho, s'ampliarà l'accés a internet controlat als reclusos i es faran cursos en la matèria. "La presó no pot viure d'esquena a aquesta realitat social", ha reconegut.Pel que fa al dret civil propi, ha demanat al govern espanyol que retiri dos recursos davant del Tribunal Constitucional que l'afecten perquè "també són lleis socials". Per últim, Capella ha explicat que el departament ha assumit la competència en afers religiosos. Ha dit que Catalunya ha viscut dos grans canvis en els últims anys: la progressiva secularització i l'arribada de noves religions a través de la immigració. Per això, creu que cal fomentar la laïcitat de la societat i alhora reconèixer la llibertat religiosa.Suport i crítiques dels grupsEls grups parlamentaris de l'oposició han reclamat a la consellera més recursos humans i materials a l'administració de justícia i als centres penitenciaris, per millorar l'atenció a la ciutadania i als presos i la situació laboral dels treballadors públics.Pel que fa a la memòria històrica, tots els grups li han donat suport. No obstant, Lorena Roldán, de Cs, ha dit que si el Govern vol retirar simbologia que no humiliï a ningú, "hauria de començar pels símbols partidistes als edificis i espais públics, que no representa tots els catalans". El líder del PPC, Xavier García Albiol, ha dit que si el departament prioritza aquesta qüestió per damunt de la situació dels funcionaris de justícia, s'estarà "equivocant". El diputat de JxCat Eusebi Campdepadrós ha dit que el franquisme no només segueix en algunes plaques, sinó també en "les estructures de l'estat i les altes instàncies judicials".Sobre els polítics presos, Albiol li ha demanat garanties que no rebran cap tracte de favor i ha demanat que el director general de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, es tregui el llaç groc de la solapa. Roldán ha lamentat que manifestants i polítics independentistes entressin la setmana passada dins del perímetre de seguretat de la presó de Lledoners i veu poc raonable que els polítics presos estiguin sota custòdia de polítics independentistes.

Enviar