El conseller El Homrani defensa uns serveis socials que atenguin "tot el cicle vital" de les persones
El responsable d'Afers Socials anuncia al Parlament un Pacte Nacional per la Interculturalitat i diu que l'atenció dels menors no acompanyats és un dels principals "reptes de país"
ACN Barcelona.-El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, ha defensat aquest dimecres al Parlament que els serveis socials s'han d'estructurar al voltant de les persones i atendre-les al llarg de tot el seu "cicle vital", des de la infància fins a la vellesa, passant per la joventut i la maduresa, segons les necessitats de cada etapa i persona. Per fer-ho, les polítiques socials han de deixar de centrar-se en els proveïdors dels serveis, ha dit, i ha explicat que intentarà reduir la burocràcia a través de la informatització, cosa que permetria alliberar de feina als treballadors socials.
El conseller ha volgut deixar clar diverses vegades, en la seva primera compareixença a la comissió de Treball i Afers Socials del Parlament, que un dels seus reptes és situar les persones al centre dels serveis socials, i no pas les entitats proveïdores, com ara. Això inclou el fet que la persona sigui acompanyada al llarg del seu cicle vital pels serveis socials, sigui quina sigui la seva necessitat. Des de la infància, adolescència i joventut, amb problemes d'abandonament, maltractament o pobresa, passant per la maduresa, amb l'atur o la maternitat, i la vellesa amb la dependència, entre altres problemàtiques. No obstant, també ha apostat per "apoderar" la ciutadania i no cronificar la institucionalització.El Homrani també ha apostat per acostar els serveis socials als ciutadans, teixint una "capil·laritat territorial" gràcies als ens locals i les entitats. De fet, ha dit que vol alliberar treballadors dels serveis socials de feines burocràtiques mitjançant la informatització, perquè es puguin dedicar a "acompanyar" la ciutadania. A banda, ha dit que cal prioritzar col·lectius específics com les dones, l'LGTBI o els menors estrangers no acompanyats, o joves migrats sense referents familiars, com prefereix anomenar-los, de qui ha dit que la seva integració és un dels "reptes de país, una absoluta prioritat". Justament aquest últim col·lectiu és una de les tres potes de la "triple crisi migratòria", juntament amb els immigrants econòmics i els refugiats amb dret d'asil, sobre els que ha dit que l'estat no ha tingut una bona resposta. En aquesta matèria ha apostat per un pacte nacional per la interculturalitat, interculturalitat entesa no pas com a ideologia sinó com a "eina d'inclusió, interacció i reconeixement de la diversitat".Preguntat per l'oposició, ha refermat la prioritat d'ampliar i reglamentar la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), que compta amb 112.000 titulars i beneficiaris.Igualment ha dit que vol desplegar reglamentàriament i aplicar plenament lleis com la de la LGTBIfòbia, la d'Igualtat entre homes i dones, la d'Accessibilitat o la d'Infància i Adolescència, entre altres.La majoria de partits de l'oposició han criticat el conseller per falta de concreció en els seus compromisos i li han reclamat una calendarització dels terminis per aplicar les lleis i més pressupost per reduir el risc de pobresa i atendre correctament les persones grans dependents.






