L'Audiència Nacional condemna a penes de fins a 12 anys de presó 20 dels acusats per l'estafa del Fòrum Filatèlic

L'expresident haurà d'indemnitzar els prop de 200.000 titulars de contractes

ACN Madrid.-La secció Primera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional ha imposat condemnes de fins a 12 anys de presó per als acusats de l'estafa del Fòrum Filatèlic, considerada per l'alt tribunal com el "paradigma de les estafes piramidals". La pena més dura és per a l'expresident de l'entitat Francisco Briones, amb 12 anys, 4 mesos i 16 dies pels delictes d'estafa agreujada continuada en concurs amb insolvència punible i falsejament de comptes anuals continuat i per un delicte de blanqueig de capitals. A més, se li imposa una multa de 49,7 milions d'euros i una responsabilitat civil per la qual haurà d'indemnitzar, junt amb un altre dels condemnats, a 190.022 titulars dels 269.570 contractes filatèlics reconeguts per l'Administració Concursal en el jutjat Mercantil número 7 de Madrid en una quantitat superior als 3.700 milions d'euros.

D'altra banda, la Sala també condemna l'exdirector de Fòrum Filatèlic Antonio Merino a 2 anys i 3 mesos com a còmplice d'un delicte continuat d'estafa agreujada en concurs amb insolvència punible i per blanqueig i multa de 15,9 milions d'euros en aplicar-li un atenuant per confessió, mentre que a l'exdirector jurídic Juan Ramon González li imposa una pena de 6 anys i 3 mesos i una multa per estafa agreujada i blanqueig.La resolució judicial també condemna els auditors José Carrera Sánchez i Rafael Ruiz Berrio com a cooperadors necessaris en el delicte de falsejament de comptes societàries a penes de dos anys i un any de presó, preventivament. La resta d'acusats, que l'Audiència Nacional considera col·laboradors en l'estafa i en els delictes de blanqueig de capitals, resulten condemnats a penes de presó d'entre mig any i quatre anys i multes que arriben fins als 63,5 milions d'euros.D'altra banda, el Tribunal ha absolt quatre membres del Consell d'Administració que van ser jutjats –Miguel Ángel Hijón, Francisco López Gilarte, Agustín Fernández Rodríguez i Juan Macía Mercadé- pels delictes d'estafa agreujada continuada, insolvència punible i falsejament continuat de comptes societaris.L'estafa es va destapar al 2006 quan l'Audiència Nacional va ordenar la intervenció de Fòrum Filatèlic després de detectar que podia estar incorrent en una estafa captant inversors en filatèlia –per uns segells amb un valor molt inferior al què sostenien els condemnats- a qui se'ls oferia una gran rendibilitat però que en realitat pagava els beneficis amb les aportacions dels nous clients. Al 2008, el forat es va estimar en uns 2.800 milions d'euros, mentre que els responsables van establir que els segells tenien un valor de 250,3 milions d'euros i unes obligacions de 3.285 milions d'euros amb els inversors.La sentència explica com des del 1998 els acusats van captar diners de nombrosos petits estalviadors –molts van invertir més de 50.000 euros- i els retornaven amb un interès més alt que el de les entitats financeres. En la publicitat asseguraven que els segells es revaloritzaven de manera constant i sostinguda i l'activitat es formalitzava en contractes tipus compravenda de lots de segells que encobrien la realitat econòmica de la transacció.El Fórum va arribar a adquirir 121 milions d'euros en segells, un patrimoni que tenia un escàs valor en el mercat, argumenta la Sala, perquè no hi havia prou demanda i el mercat estava monopolitzat per l'entitat. El negoci va acumular pèrdues constants fruit del compromís de recompra amb interessos i que l'única font d'ingressos era el diner dels inversors. D'aquí, continua la sentència, que el Fòrum només fos capaç de mantenir l'activitat retenint els inversos perquè renovessin els seus contracte si captant nous clients que aportessin capitals. A més, la insolvència de l'entitat es va veure agreujada per la gran despesa en la producció, organització i distribució massiva dels segells, ,és la tresoreria que requeria la devolució dels diners als inversors.D'altra banda, el tribunal considera provat que el Fòrum tenia una estructura visible, amb la seva administració, propietat, xarxa comercial i els seus locals oberts al públic, i una altra de clandestina, que operava en secret, a través de societats que operaven a paradisos fiscals. En aquest cas, s'haurien desviat més de 56 milions d'euros entre el 1999 i 2005. A banda, se n'haurien distret més de 213 milions d'euros des de maig del 2000 ideant un altre circuit de valors filatèlics, que sortien clandestinament dels magatzems del Fòrum i s'introduïen en la xarxa de proveïdors ficticis i l'empresa pagava una i altra vegada pels mateixos segells.Segons la sentència, "el preu de la llista i d'adjudicació al client era una ficció, que no se sostenia en el mercat extern" i el negoci no tenia cap "racionalitat" perquè es captaven clients per mantenir la ficció, sense valor afegit i el diner rebut s'utilitzava per mantenir l'organització, comprar més segells i pagar els deutes amb els clients.Per últim, l'Audiència Nacional condemna dos auditors externs com a cooperadors necessaris del delicte de falsedat de comptes perquè "informaven repetidament que els comptes reflectien la imatge fidel, contribuint així al seu falsejament", tot i saber que la situació patrimonial era d'insolvència perquè els segells no valien el què deien les llistes internes. Segons els jutges, el negoci no s'hauria sostingut tant en el temps ni hauria crescut tant sense la intervenció d'aquests dos condemnats.

Enviar