Calvet insta a fer "la transició de l'economia lineal a la circular" reduint residus
El conseller de Territori i Sostenibilitat anuncia tres noves lleis, dos canvis de llei, 15 nous decrets i impostos al CO2, i nega l'ampliació de parcs naturals
ACN Barcelona.-El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha apostat aquest dilluns per fer la "transició" de l'"economia lineal, d'usar i llençar, a l'economia circular, de la reutilització", i la transformació dels residus en "recursos", cosa que generarà "creixement econòmic sostenible, innovador, amb valor afegit i ocupació de qualitat", ha dit.
Per abordar-ho ha dit que s'impulsarà una nova Llei de residus, per complir els objectius europeus de recollida selectiva i reciclatge, que preveuen un 55% de reciclatge dels residus per al 2025 i un màxim del 10% dels residus destinats a abocador per al 2035. En aquest sentit, ha admès que Catalunya està estancada en el 40% de reciclatge, "lluny dels objectius europeus i per això cal impulsar la millora dels sistemes de recollida selectiva apostant pels més eficients, com el porta a porta, la introducció de tecnologies 'smart' en els contenidors i el pagament per generació, amb una especial atenció a les grans ciutats, on hi ha més marge de millora”. Així, el canvi de concepte del residu a recurs obliga a posar el focus en la prevenció, minimització, reutilització i recuperació de materials, amb un repte en sensibilització i conscienciació ciutadana, i suport a l’ecodisseny i la innovació, ha explicat. A més, Calvet ha anunciat que demanarà “al Parlament la constitució de la Comissió d’envasos, que s’havia de posar en funcionament just abans de l’aplicació de l’article 155”. Així, ha apel·lat a un debat obert a tots els grups, per abordar la confecció de la nova llei de residus o la regulació del malbaratament alimentari.En la seva primera compareixença a la Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat del Parlament, ha assegurat que les tres secretaries del Departament no seran “caselles estanques autònomes”, sinó que treballaran conjuntament. I és per això que ha anunciat que els responsables de Medi Ambient i Sostenibilitat s’incorporaran al Grup de Peatges i al Comitè Executiu de l’Autoritat del Transport Metropolità, i ha posat en valor experiències similars de la legislatura passada, quan responsables de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic van treballar amb la Secretaria d’Infraestructures i Mobilitat per a dissenyar polítiques de lluita contra el canvi climàtic i millora de la qualitat de l’aire.Biodiversitat En matèria de biodiversitat i medi natural, per complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’Agenda 2030 marcada per l’Assemblea de Nacions Unides el 2015, el Govern posarà al dia la normativa amb el compromís ferm per iniciar els tràmits i treballar en la revisió d’algunes lleis, per la qual cosa ha demanat la complicitat dels grups. L’objectiu és impulsar tres noves lleis, modificar-ne dues i elaborar una quinzena de decrets. Una d’elles, la nova Llei de patrimoni natural i la biodiversitat, “llargament reclamada en més d’una legislatura”, així com la creació de l’Agència del patrimoni natural i la biodiversitat, que es va impulsar la legislatura passada amb el suport de tres grups polítics (Junts pel sí, PSC i Catalunya sí que es pot) com a Proposició de llei, i que es vol reprendre per culminar el procés. “L’objectiu és crear una estructura més sòlida i estable per impulsar polítiques de conservació del patrimoni coherents i sostingudes en el temps, amb fonts de finançament pròpies, per treure el patrimoni natural de la situació d’infrafinançament històrica que pateix i visibilitzar les polítiques de conservació”, ha assegurat. També és una prioritat la futura llei que regularà la utilització d’animals per a la experimentació i altres finalitats científiques, per adaptar l’ordenament català a la directiva europea. Les dues lleis a modificar són la d’avaluació ambiental de plans i programes, i la de protecció dels animals domèstics, per evitar incerteses i dotar-les de més precisió.Entre els nous decrets, Calvet ha destacat els que serviran per desplegar el Fons del Patrimoni Natural, per a la creació del Registre d’acords de custòdia del territori, per a la creació de la marca 'Parcs' per a la promoció de productes i serveis generats als espais naturals de protecció especial, per la creació del catàleg de la fauna amenaçada de Catalunya, i la modificació del decret regulador dels procediments de compensació de danys i perjudicis causats per espècies animals protegides de fauna salvatge, per ampliar el seu abast. El conseller Calvet ha parlat també de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, que ha qualificat com “la principal fita de la legislatura anterior en matèria de biodiversitat”, que aquest dimarts aprovarà el Govern. Calvet ha assenyalat que per aquesta legislatura el repte és iniciar el seu desplegament, perquè la biodiversitat és l’element que presenta una evolució més negativa segons el darrer Informe sobre l’estat del medi ambient (el de 2010-2015) i és necessari aquest full de ruta en matèria de conservació de la natura fins al 2030. Calvet ha insistit que “no n’hi ha prou a perdre menys natura, sinó que cal crear-ne de nova”, i ha destacat el paper en aquest sentit dels projectes d’infraestructura verda, que s’han anat desenvolupant durant els darrers anys, com ara la restauració de posidònies o dels sistemes dunars a les platges de l’Empordà, entre altres.El conseller ha recordat que durant molts anys les polítiques de medi natural no han estat una prioritat i que el patrimoni natural i la biodiversitat no disposen del finançament que correspondria a un país com Catalunya. Per això, ha destacat que el Govern treballarà en un paquet de mesures fiscals per desincentivar allò que perjudica el medi ambient i incentivar allò que s’alinea amb els objectius de protecció del medi. En aquest sentit, ha apuntat que no descarten, si troben "les complicitats necessàries en seu parlamentària, anar més enllà i obrir un gran debat, en forma de llei de la fiscalitat i els incentius ambientals”. També ha assegurat que tiraran endavant i desplegaran tant el fons com l’impost per gravar les emissions de CO2 dels vehicles. Sobre els parcs naturals, ha dit que “la prioritat no és declarar-ne de nous, sinó l’ordenació i la gestió dels existents, perquè si no se soluciona la qüestió del finançament i els recursos humans, no seria responsable fer-ho”.Qualitat de l'aire En matèria de canvi climàtic i qualitat de l’aire, ha recordat la seva afectació en la salut de les persones i ha fet una crida a l’estat perquè s’hi impliqui. S’ha referit al paper de la Llei catalana de canvi climàtic, pionera a l’estat i el sud d'Europa i, en gran part, impugnada pel PP davant el Tribunal Constitucional. El conseller ha assegurat: “el canvi climàtic no espera i nosaltres no esperarem en la creació d’un fons climàtic”, i ha remarcat que ja es treballa en perfilar el decret corresponent. Confia que el PSOE acabarà retirant el recurs.També s’està avançant en la posada en funcionament -a mitjans de l’any vinent- de l’impost a les emissions de CO2 de turismes, vehicles comercials lleugers i motocicletes; i el desenvolupament dels pressupostos de carboni, i la creació de la Taula Social del canvi climàtic i el comitè d’experts sobre el canvi climàtic. Calvet ha recordat la necessitat que aquestes actuacions de canvi climàtic, en zones urbanes, es vinculin a polítiques de reducció de mobilitat privada a favor del transport públic, perquè és en el transport on el creixement de les emissions de gasos d’efecte hivernacle ha estat superior, un 4,3% més a Catalunya el 2016. També ha destacat el paper de la Taula de la Qualitat de l’Aire de Barcelona, que es reuneix precisament aquest dilluns a la tarda. Creada arran de la Cimera de la qualitat de l’aire del 6 de març del 2017, Calvet s’ha mostrat satisfet de la feina feta amb els ens locals, i l’AMB per anar tots en la mateixa direcció. Precisament, el conseller ha posat en valor que “s’ha evitat un expedient d’infracció europeu que hauria dut al Tribunal de Justícia de la Unió”. Com a iniciatives més destacades en aquesta matèria, el conseller ha apostat pel nou Pla de millora de la qualitat de l’aire de la conurbació de Barcelona pel període 2019-2025 i el Pla de Mobilitat de la Regió Metropolitana, així com l’aprovació en aquesta legislatura de la nova Llei de Protecció del medi Atmosfèric. Tot i que va ser pionera quan va entrar en vigor el 1983, ha dit que es fa imprescindible actualitzar-la i adaptar-la a la nova realitat. Pel que fa a la prevenció i control ambiental de les activitats industrials, el conseller ha destacat la voluntat de modificar la Llei de prevenció i control ambiental de les activitats i actualitzar la Llei de restauració d’activitats extractives, per tal d’adequar-les a una realitat de major exigència d’adequació de l’entorn.OposicióEls grups parlamentaris en general han instat Calvet a lluitar més a fons contra la contaminació atmosfèrica amb més transport públic i una millor protecció del medi natural. “Treballi perquè el seu Govern lideri una transició energètica i deixi de malbaratar els diners dels catalans en el ‘procés’”, li ha dit Marina Bravo, de Cs. Bravo ha instat Calvet a “impulsar mesures contra la contaminació ambiental”, sobre la qual el Govern “té moltes competències que no està aprofitant”. En aquest sentit, li ha retret que la Generalitat té diversos temes pendents en aquest àmbit: “La connexió dels dos tramvies, la Línia 9 del Metro o el tren-tram de la Costa Daurada”. En relació al canvi climàtic, la diputada de Cs ha mostrat la seva “preocupació” per aquest tema i ha demanat al conseller que el seu departament es limiti a “impulsar mesures dins de les seves competències”. Després de destacar que cal aprovar una llei de canvi climàtic en el Congrés, que és qui té les competències, ha recriminat a Calvet que Cs sí va posar aquest requisit en els acords d'investidura amb PP i PSOE mentre el Govern “ha portat a Pedro Sánchez al Govern d'Espanya pactant només el que manté l'embolic i la confrontació”.El diputat del PSC Jordi Terrades creu que "l'agenda legislativa engrescadora" anunciada requereixen de temps "o seran anuncis de cara a la galeria".El de CatECP David Cid ha reclamat una conselleria de Medi Ambient separada de Territori i que tingui competències en energia. També ha reclamat acabar amb els dofinaris a Catalunya i els bous embolats. Sobre els residus, ha instat a prohibir el 2020 els utensilis de plàstic d'un sol ús, com Balears i País Valencià. També proposa recuperar el pagament d'un dipòsit quan es lliuri plàstic.La diputada de la CUP Natàlia Sànchez ha estat la més dura contra el conseller, a qui ha acusat de mentir i ha dit que no té la seva confiança. Així, ha demanat que es desenvolupin taxes per contaminació dels gasos d'efecte hivernacle o de les emissions del port de Barcelona. També li ha retret l'ampliació de carreteres i alhora apujar les tarifes de transport públic.






