Els lletrats obren la porta que diputats suspesos siguin substituïts temporalment per membres del mateix grup

L’informe dels serveis jurídics de la cambra contemplen la via Llarena que permetria que un electe “suspès exercís el seu dret de vot i subscrivís iniciatives parlamentàries”

ACN Barcelona.-L’informe que els lletrats del Parlament han confeccionat a instàncies de la Mesa per abordar l’aplicació de la interlocutòria que el jutge del Suprem Pablo Llarena va emetre per suspendre sis diputats independentistes, ja ha estat lliurat. El document obre la porta i contempla com una possibilitat –si no es vol suspendre de tots els drets ni alterar les majories parlamentàries- acollir-se a la via que Llarena va idear amb la figura del diputat substitut. Així, els lletrats expliquen que una de les possibilitats per aplicar la interlocutòria és que un diputat assumeixi “simultàniament la condició de substitut d’un altre diputat suspès del seu mateix grup parlamentari”. Aquesta substitució temporal implicaria la delegació del seu vot i també les seves funcions com a diputat de la cambra. Així, es permetria “que el diputat suspès exercís tant el seu dret de vot, com subscriure les iniciatives parlamentàries escaients”.

Aquesta fórmula és la que, molt probablement, proposarà el president, Roger Torrent, a la Mesa del Parlament aquest dimarts perquè s’apliqui, donat que “compliria les premisses de no permetre que cap diputat es veiés obligat a deixar l’acta ni que s’alteressin majories”, tal i com va deixar clar en una entrevista a l’ACN. Amb tot, l’informe apunta també que aquesta figura de la substitució transitòria a mans d’un diputat del mateix grup seria temporal, i a l’espera d’un canvi del Reglament de la cambra que prevegi una substitució temporal amb un nou diputat, segons el comunicat sobre el document que ha enviat Presidència del Parlament. De fet, l’escrit dels lletrats remarca que aquesta fórmula seria una de les possibilitats “tenint en compte el precedent que suposa la interpretació donada per la Mesa del Parlament i pels Serveis Jurídics de la cambra al mecanisme reglamentari de delegació de vot, també en virtut de resolució judicial”. L’informe es planteja també que la suspensió automàtica dels diputats es pot fer efectiva perquè l’article 25 del Reglament ho preveu, previ acord de la Mesa, en els casos que “s’hagi dictat l’acte d’obertura de judici oral contra un diputat per delictes de corrupció”, i “atesa l’obertura d’aquesta clàusula i el caràcter genèric del terme ‘corrupció’, permet acudir, en cas de dubte, a un dictamen emès per la Comissió de l’Estatut dels Diputats”. D’aquesta manera, obre la porta a que aquesta Comissió s’hagi de pronunciar sobre la conveniència o no de la suspensió dels sis diputats. Però tot i això, remarca que la ‘corrupció’ a la que es fa referència “d’acord amb les definicions del dret internacional, es correspon amb el delicte de suborn actiu i passiu i, en algunes circumstàncies, amb el tràfic d'influències, però en cap cas amb la desviació o canvi de finalitat deslleial dels cabals públics, coneguda en l’ordenament juridicopenal espanyol com a malversació”. A les conclusions, el document afirma també, doncs, que la suspensió dels diputats és una matèria que "pot regular el reglament del Parlament de Catalunya", ja que alguns supòsits ja estan recollits a l'article 25. I és per això que "es presenten dubtes pel que fa a la prevalença" de de les previsions reglamentàries si es dona compliment "directe i immediat a una mesura prevista amb efectes generals" a l'article 384 bis de la llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim) per "imperi d'una resolució judicial". En aquest sentit, el lletrat major avisa que conciliar les dues regulacions és "necessari" però afirma també que pot requerir una "modulació en els criteris d'aplicació" de la norma que recull la LECrim. "Que no pot ser mecànica", afegeix. I insisteix: "Requereix d’una intervenció dels òrgans propis competents per a concretar de forma precisa l’aplicació de la resolució judicial". En una altra de les conclusions, l'informe apunta que la regulació del reglament del Parlament no ha de "cedir davant de les previsions de la llei processal penal, ni excedir l’autonomia parlamentària," encara que la llei faci referència a una aplicació automàtica de la suspensió dels diputats. A més, el text que signa el lletrat major, Joan Ridao, apunta a les sentències de 1987 i de 1994 per afirmar que "només els seria aplicable aquest precepte als parlamentaris processats i empresonats per una presumpte delicte de rebel·lió en cas que haguessin fet servir armes de guerra o explosius, i es tractés d'elements terroristes o subjectes integrats en bandes armades o que hi estan relacionats". "Dels fets que són públics i notoris, i dels que recullen les diverses resolucions judicials, [...] no sembla desprendre’s l’existència d’aquests elements abans descrits", afirma l'informe dels serveis jurídics del Parlament. I per això, "la suspensió automàtica de funcions o càrrecs públics dels diputats processats i en situació de presó provisional presenta en aquest cas seriosos dubtes quant a la seva efectivitat". L'informe conclou també que correspon a la Mesa "l'adopció dels acords pertinents en tant que òrgan facultat per a resoldre dubtes o llacunes reglamentàries". Un dels dubtes que queda encara enlaire és, de fet, el sou dels diputats afectats. Futures modificacions A més, l’informe detalla a les seves conclusions que “res no impedeix que el Reglament del Parlament de Catalunya, degudament modificat, pugui preveure un mecanisme de substitució temporal dels diputats suspesos en base a l’art. 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal, ja que el sol imperi de la decisió judicial que empara l’aplicació d’aquest precepte constitueix el pressupòsit habilitant suficient”. Així, per a possibles modificacions futures, els lletrats donen pistes sobre com es podria enfocar per encaixar perfectament la figura. L’informe diu que el diputat que actués temporalment com a substitut “ho faria amb plenitud de facultats i no com a mer delegat del diputat reemplaçat”. “La regulació podria preveure, com en altres països, que el substitut sigui el primer membre de la mateixa candidatura que no ha estat elegit en les eleccions o bé un dels candidats suplents. La tramitació de la substitució podria correspondre a la Mesa del Parlament, que és la instància encarregada de verificar les condicions que s’exigeixen reglamentàriament per adquirir la plena condició de diputat. A partir d’aquest moment, el diputat substitut restaria subrogat en les prerrogatives parlamentàries i en els drets econòmics i protocol·laris del diputat substituït. La finalització de la substitució s’esdevindria en el moment que la persona reemplaçada es reincorporés a les seves funcions representatives perquè havia decaigut la mesura de suspensió acordada judicialment”. L'escrit va ser encarregat per la Mesa, a instàncies del PSC-Units, als serveis jurídics de la cambra per tal que analitzessin la interlocutòria del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que planteja la suspensió per als sis diputats, i que obria precisament la porta a que fossin substituïts de forma temporal.

Enviar