Els atacs a símbols polítics passen de 93 a 33 de maig a juliol

Interior avisa que "perseguirà" qualsevol vulneració del dret ideològic i Buch demana a l'Estat jutjats especialitzats en delictes d'odi

ACN Barcelona.-Els desordres d'ordre públic propiciats per atacs a símbols polítics, com la retirada de llaços grocs o banderes de diferent signe a la via pública van a la baixa. Tot i que el relleu mediàtic d'aquests fets és cada vegada més notable, les dades del Departament d'Interior revelen que el mes de maig va ser en el que es van registrar més incidents d'aquest tipus, amb 93 casos. Des de llavors, aquestes situacions han anat a menys, amb 52 casos al juny i 33 aquest passat mes de juliol. El conseller d'Interior, Miquel Buch, evita el cofoisme i assegura que s'ha de tendir a zero. En aquest sentit, avisa que el Govern posarà totes les eines democràtiques per "perseguir" a tot aquell que pretengui vulnerar els drets ideològics dels ciutadans i demana al govern espanyol que creï a Catalunya jutjats especialitzats en delictes d'odi per vehicular aquests casos.

Ara per ara, el Govern treballa en dues línies –la penal i l'administrativa– per "aturar" aquesta onada d'atacs a símbols polítics, que s'ha generalitzat des de la tardor i que ha tingut el seu moment àlgid aquesta passada primavera. "Són situacions que alteren l'ordre públic o en les que algú veu vulnerats els seus drets ideològics i polítics i ho perseguirem", assegura Buch.El treball preventiu, explica el conseller, fa que el darrer trimestre els casos hagin caigut un 65%, entre maig i juliol i avisa que "qui traspassi la línia vermella del respecte a la ideologia política es trobarà totes les eines democràtiques del país". Buch afirma que "ningú te impunitat per agredir, perseguir o insultar el dret de tothom a defensar la seva ideologia".Pel que fa a les vies d'actuació, el Departament recorda que administrativament es preveuen sancions d'entre 30.000 i 600.000 euros en aquells supòsits d'alteracions de la seguretat ciutadana i la convivència. Pel que fa a la via penal, Buch ha demanat la implicació de l'estat espanyol en la lluita contra la impunitat."De la mateixa manera que s'han mostrat intolerant amb determinada tipologia de delicte cal que amb aquests casos també s'hi mostrin. A Catalunya calen jutjats especialitzats per a la de persecució d'odi i el Departament de Justícia posarà totes les facilitats perquè estiguin actius al més aviat possible. Ara depèn de l'Estat que els creï", ha etzibat el conseller. No hi ha grups organitzatsSobre la tipologia dels atacs que s'han produït en aquests darrers mesos,. Buch revela que es tracta de fets "puntuals, concrets i diferents" i assegura que tot i que hi ha persones de l'òrbita de "l'extrema dreta o el feixisme" que poden haver estat reincidents no s'ha detectat que aquestes actuacions s'estiguin orquestrant de manera organitzada per cap grup radical.Amb tot, Buch recorda que alguns casos són encara molt recents i que estan encara en fase d'investigació com per poder aportar més detalls sobre aquest tipus d'accions. Tampoc s'ha pogut detallar quants casos dels denunciats es tramitaran per la via administrativa i quants poden acabar per la via penal. Més casos al Bages i al MaresmeDes dels Departament d'Interior també s'ha fet notar que si bé l'existència d'aquest tipus de casos està estesa "per tot el territori" sí que les dades són especialment quantioses a les comarques del Bages o el Maresme, sense donar-ne el detall. "Hi ha una sèrie de casos amb més notorietat", reconeix Buch, com els de les platges de Canet de Mar o Mataró, o els darrers a Verges o Manresa. "No podem tenir policies a cada plaça, però aviat hi haurà sentències i sancions que demostraran que ningú pot creuar la línia vermella i qui la creui ha de ser perseguit", insisteix el conseller. El 'procés', recorda Buch, fa anys que dura i fins ara "sempre s'ha mantingut un clima de respecte que cal mantenir".L'escridassada a LlarenaPreguntat per algun dels incidents de més rellevància mediàtica, com l'escridassada al jutge del Trubunal Suprem Pablo Llarena mentre sopava en un restaurant de la Costa Brava, Buch hi ha restat importància: "Jo també ho he patit com a alcalde de Premià de Mar i és una forma d'expressió ciutadana que pots compartir més o menys". Es dona la circumstància, però, que aquest cas també està "comptabilitzat" en els fets produïts durant el mes de juliol, segons ha informat el cap dels Mossos d’Esquadra, el comissari Miquel Esquius.Buch també ha aprofitat la compareixença sobre els atacs a símbols polítics per "recomanar" a Cs que condemni qualsevol atac violent per motius ideològics "i no només els d'una banda" per tal de contribuir al clima de respecte que reivindica i també perquè el partit es puguin "guanyar el respecte de la gent" a Catalunya.

Enviar