‘La jaula de las locas’ d’Àngel Llàcer encara la recta final dels assajos al Teatre Tívoli

El musical estrenat a Broadway el 1983 arriba per primera vegada a Barcelona aquest setembre

ACN Barcelona.-La versió d’Àngel Llàcer de l’icònic musical ‘La jaula de las locas’ (‘La cage aux folles’) va prenent forma al Teatre Tívoli de Barcelona. Els assajos del muntatge -versió musical d’una peça teatral de Jean Poiret, estrenada a Broadway el 1983- es fan ja sobre escenari, on s’encaixen les peces de cara a l’inici de les funcions, el 14 de setembre. Produït per Nostromo Live, dirigit i protagonitzat per Àngel Llàcer i amb direcció musical de Manu Guix, l’espectacle se segueix explicant com un cant a la llibertat individual i col·lectiva i alhora un crit a favor de “l’alegria de viure”. Musical important en al història del gènere, la producció original va guanyar sis premis Tony i es va mantenir en cartell durant anys. Després del seu èxit a Broadway, va arribar al West End londinenc i des de llavors s'ha representat ininterrompudament per tot el món.

‘La jaula de las locas’ (‘La cage aux folles’) és originalment una peça teatral escrita i protagonitzada pel dramaturg francès Jean Poiret, estrenada a París el 1973 (com a obra de teatre, va superar les 2.000 sessions i els 15 anys consecutius en cartell. George i Albin són una parella d'homosexuals madurs que regenten un local d'oci a Saint-Tropez anomenat ‘La jaula de las locas’ (La Cage aux folles). Un dia reben la visita de Laurent, fill de George, que els anuncia que va a contraure matrimoni amb Muriel la filla dels Dieulafoi, un matrimoni ultraconservador i homòfob. Els equívocs i les situacions compromeses comencen quan es fa necessari organitzar una vetllada per conèixer els nous familiars. El muntatge que s’estrena per primera vegada a Barcelona és, però, el basat en la versió musical de l’obra teatral, estrenada com s’ha dit el 1983 i creat per Harvey Fierstein (llibret) i Jerry Herman (música), a partir del text francès. Dues hores i mitja d’espectacle, 140 canvis de vestuari i 28 artistes a escena: 12 actors, 8 ballarins i 8 músics. Aquesta és la dimensió de la producció que s’està posant a punt al Teatre Tívoli.Abans de l’assaig, Llàcer explica que l’arribada al teatre és un “moment complicat” de la producció. Després de 6 setmanes assajant per “trobar l’essència i la veritat de l’espectacle”, diu, “ara ens hem d’oblidar d’això i començar a muntar i fer canvis d’escenografia, vestuari, etc, perquè tot l’engranatge funcioni com un rellotge suís”. Sobre el contingut de l’obra, Llàcer remarca que el va acceptar –a iniciativa de la productora- perquè està en sintonia amb una voluntat personal. “És un molt bon moment, i em ve molt de gust, de dir que soc el que soc; a la vida, tothom opina sobre tu, i és cansat”, diu l’actor i director de l’espectacle. En la mateixa línia, al càsting Llàcer va seleccionar gent “que s’ensenyés, que no tingués por a mostrar-se com és”. “Perquè l’espectacle va d’això, i als assajos sempre els ho dic: no hem de ser els millors, però hem de ser els més autèntics, si és així ens estimaran”, raona. Ivan Labanda, l’altre membre de la parella protagonista de l’espectacle, està d’acord que l’obra presenta “un conflicte que avui dia hauria d’estar superat”, però al mateix temps en destaca el to de comèdia. “És un clàssic tan ben escrit i amb unes cançons brutals!”, expressa l’actor. De la seva banda, el director musical del muntatge, Manu Guix, celebra que en aquesta producció hagin gaudit de més setmanes de l’habitual per assajar i ensamblar-ho tot, donada “la complexitat” i dimensió. “A unes tres setmanes de la primera funció, la feina base està bastant consolidada”, celebra. Guix ha estat fidel a la partitura original, senzillament “posant en solfa amb els cantants i l’orquestra una música que és d’una qualitat altíssima”, diu.

Enviar