Torra demana a les universitats que es converteixin en ''espais de llibertat i defensa de drets civils''

La rectora de la UAB, Margarida Arboix, alerta que les universitats estan a ''una situació límit'' en matèria de finançament

ACN Barcelona.-El president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat aquest dijous a les universitats que es converteixin en ''espais de llibertat i defensa de drets civils''. En la inauguració del curs universitari, Torra ha demanat també pluralitat, esperit crític i respecte a totes les opinions. De la seva banda, la rectora de la UAB, Margarida Arboix, s'ha compromès a estar ''al front'' del desenvolupament socioeconòmic, però ha exigit mesures ''urgents'' per analitzar la ''deteriorada'' autonomia universitària, la ''precària'' situació financera, les taxes universitàries, l'envelliment del personal i la qualitat de la recerca i la investigació. Arboix ha reiterat que la universitat està ''al límit'' de desaparèixer si no es prioritza.

Arboix ha recordat que cada euro invertit en universitat representa el 4% del PIB d'un país i ha lamentat que aquesta no hagi estat una prioritat entre els governants. Per Arboix, el pacte nacional per a la Universitat és un marc de futur i ha fixat la recuperació del finançament com un dels elements que s'han de començar a modificar després dels anys de crisi econòmica que han deixat les universitats en una ''situació límit''. Per Arboix, poden sortir ''airoses'' d'aquesta situació però nomes amb ajudes, sinó, poden ''desaparèixer del mapa''. Torra ha respost a les reivindicacions de les universitats que són les mateixes que com a president té per a Catalunya, més autogovern, més autonomia, més recursos, més talent i més llibertats i per tant, ha conclòs Torra, hi ha una ''lluita compartida''. També ha puntualitzat que en un estat independent Catalunya podria gestionar els seus propis recursos per fer ''més coses'' en matèria d'universitats però també d'infraestructures, educació o sanitat. En el discurs d'obertura del curs universitari, aquest dijous al recinte modernista de Sant Pau, Torra ha recordat les dificultats històriques que ha tingut el sistema universitari català i ha qualificat com a ''tristíssim'' que anys després s'hagi de continuar reclamant la llibertat de presos polítiques i exiliats, als quals ha volgut fer el seu particular homenatge. Ha recalcat també, que 9 alumnes i professors de les universitats catalanes estan precisament privats de llibertat a causa de la repressió. El president de la Generalitat també ha recalcat el ''poder'' de la llibertat i la responsabilitat de les universitats com a generadores ''de talent, espai de cultura i pensament'' i per això, ha demanat que siguin ''santuaris de la llibertat quan aquesta està en risc'', i baluards de drets civils, i ha fixat el dret d'autodeterminació dels pobles com a prioritat. Torra també ha fet esment a la immigració i ha assenyalat que Catalunya és un país que ''en sap d'immigració'', I ha destacat que Catalunya ''sap cohesionar-se, com integrar, valorar la convivència'' perquè ''no sabem fer les coses sense convivència'', i s'ha posicionat estar sempre contra la violència. Òscar Camps, protagonista de l'acteL'activista Óscar Camps, fundador de l'ONG Proactiva OpenArms, ha fet una reflexió sobre la situació dels refugiats al món i sobretot a Europa, d'on ha criticat la política migratòria i ha fet un advertiment a la societat en general al voltant de l'envelliment de la població. Per Camps, en aquests moments, no s'està volent deixar entrar a Europa la petita part de refugiats que surt dels països en vies de desenvolupament, que ha xifrat en un 20%, però ha advertit a les noves generacions que ''seguirem acollint turistes'' però ''més endavant no ens tocarà evitar que vinguin sinó aconseguir atreure'ls''. Per això ha criticat la informació ''tendenciosa'' que arriba sobre el fenomen dels refugiats. Camps ha comparat el refugi i la immigració amb una casa en què s'ha de triar qui es queda i qui marxa. Ha recordat que l'amfitrió sempre té ''situació de poder'' i que actualment es criminalitzar la situació dels refugiats. Camps ha criticat també les acusacions de ''grup criminal'' que ha rebut ell i la seva ONG.La cerimònia ha inclòs també l’actuació musical del conjunt Orpheus XXI, dirigit pel músic sirià Moslem Rahal. Orpheus XXI és un conjunt musical integrat per professionals i joves estudiants, tots ells músics immigrants i refugiats procedents de diversos països, essencialment de la mediterrània. La seva proposta musical posa en valor les músiques i les tradicions de diversos països de la conca mediterrània, interpretades amb instruments tradicionals com el llaüt, les percussions nordafricanes, el qanun o les flautes tradicionals. Una orquestra que incorpora a vocalistes especialitzats en la música àrab i oriental. Músiques, totes elles, amb un denominador comú, l’emoció que desprenen, a més de la invitació al diàleg intercultural.Orpheus XXI neix del projecte social que Jordi Savall, ambaixador de la Unió Europea pel diàleg intercultural el 2008 i Artista per la Pau escollit per la UNESCO inicia l’any 2016 amb l’objectiu de permetre la integració de músics professionals refugiats i immigrants i de transmetre la seva cultura a través d’una proposta intercultural d’acció pedagògica i creativa a favor dels joves refugiats i immigrants amb un coneixement o talent musical. Per finalitzar, la companyia de dansa contemporània de Sol Picó, ha ofert la peça 'Halab', nom que rebia antigament la ciutat d’Alep a Síria, una coreografia de la pròpia Sol Picó que pretén sensibilitzar i donar visibilitat al drama humanitari dels refugiats que cada dia arrisquen les seves vides al mar Mediterrani per fugir del terror dels seus països d’origen. Amb música en directe de Pere Jou, Halab és una peça austera, però molt impactant, compromesa, emocionant i alhora colpidora, que a través del llenguatge poètic de la dansa ens acosta a una terrible realitat que pateixen milers de persones.

Enviar