Mercè Arànega fa “somiar” Shirley Valentine al Teatre Goya

L’actriu protagonitza aquest monòleg sobre l’alliberament personal per obrir la temporada del teatre

ACN Barcelona.-Mercè Arànega compleix un somni de joventut i es posa en la pell de ‘Shirley Valentine’, el clàssic teatral de Willy Russel sobre l’alliberament de la dona, per obrir la temporada del Teatre Goya. A l’actriu, fascinada amb el monòleg quan el va descobrir fa 30 anys a Buenos Aires, li ha arribat ara l’ocasió d’interpretar el personatge de la mà del director Miquel Gorriz. “El somni de la Shirley és un, però interpretar-la era el de la Mercè Arànega”, ha confessat aquest dimecres. A l’obra Arànega dona nova vida al personatge (interpretat ja fa 20 anys a Barcelona per Amparo Moreno) d’una mestressa de casa de Liverpool la vida de la qual donarà un tomb. Ella simbolitza tan l’alliberament de la dona com l’oportunitat de tothom de “començar de nou”, segons ha puntualitzat el director del Teatre Goya, Josep Maria Pou.

El Teatre Goya estrena temporada el proper 17 de setembre amb ‘Shirley Valentine’, el monòleg de Willy Russel estrenat el 1988 i que s’ha convertit en un clàssic teatral “que ha creat un prototip de dona que ja forma part del repertori teatral”, en opinió de Josep Maria Pou. El director del Goya s’ha mostrat molt content d’estrenar la desena temporada del teatre amb aquesta “perxa d’actualitat” (la reivindicació del paper de la dona en la societat). Amb tot, considera que l’obra és sobretot un cant a “començar de nou”, i al dret que hi té tot ésser humà, “sigui dona o sigui home”. Per a Mercè Arànega interpretar Shirley Valentine és complir un somni de joventut. Com Pou, l’actriu també opina que si ve l’argument planteja “l’alliberament d’aquesta dona”, el tema de fons del monòleg és “mirant més enllà, extensible a qualsevol”. Fins i tot a ella mateixa, segons ha il·lustrat l’actriu. “Moltes vegades ens hem posat traves a nosaltres mateixos per no avançar. I quan et fas gran et demanes, tots aquells somnis i esperances que tenia de què et serveixen si no els fas servir? Això passa a molta gent, no cal ser mestressa de casa”, ha raonat Arànega. L’actriu s’enfronta a un text que suposa un “viatge emocional” amb grans oscil·lacions. “Ja havia fet obres en què passes d’estadi a estadi, però en aquest cas això a vegades passa de frase a frase; és molt difícil”, confessa. Al seu torn, el director de l’obra Miquel Gorriz, es confessa “enamorat” de l’obra i de la seva protagonista. “És un personatge que ho té tot i fa que l’actriu emprengui un viatge interpretatiu mostrant tota la paleta de colors: tendresa, ironia, intel·ligència, drama, etc.”, ha senyalat. Per Gorriz, es tracta d’un text molt “intel·ligent”. Una comèdia “optimista que obre una esperança, una porat a un món millor, i un exemple que les revolucions comencen per un mateix”, ha assegurat. “Russell va crear un personatge molt creïble i molt intel·ligent, i a aquests personatges els costa passar de moda, perquè la intel·ligència és un bé escàs”, ha reblat el director del muntatge.

Enviar