Artadi demana a Sánchez “coratge” per anar “més enllà de les paraules i gestos” i obrir-se al “diàleg i a la negociació”
Apel·la als demòcrates espanyols davant la vulneració de drets a tot l’Estat
ACN Madrid.-La consellera de Presidència, Elsa Artadi, ha reclamat aquest dijous “coratge” al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per anar “més enllà de les paraules i els gestos” i obrir-se “al diàleg i a la negociació” amb la Generalitat per “trobar una solució polític a un conflicte polític”. “Creiem que el govern de l’Estat intueix que no hi ha altre camí possible”, ha dit, perquè “el camí serà més o menys llarg, però no té marxa enrere” i “tothom sap que els catalans serem allò que dècim lliure, democràtica i pacíficament que vulguem ser”. Durant l’acte institucional de la Diada a Madrid, Artadi ha apel·lat també als demòcrates espanyols: “Hem trobat a faltar el seu alè i suport, perquè això va de democràcia i de drets”, ha dit. La consellera de Presidència ha recordat que aquest diàleg ha de ser "sense límits" i ha apuntat que "segurament" se celebrarà ua reunió entre el president espanyol i el de la Generalitat a l'octubre, "tot i que encara no tenim data".
A l’acte, que ha tingut lloc als jardins de la Delegació del Govern a Madrid, hi ha assistit també els consellers de Justícia i d’Interior, Ester Capella i Miquel Buch, juntament amb el delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell. Hi ha estat presents un centenar llarg de persones, entre els quals diputats d’ERC i del PDeCAT.Artadi ha destacat que ara fa un any protagonitzava aquest acte el conseller Turull, ara a presó, i s’havia convocat un referèndum que cridava al vot “tan als del sí com als del ‘no’”, i ha recordat també l’empresonament de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, una “presa política” que s’enfronta a un procés penal per haver permès un debat.En aquest marc, ha recordat vulneracions de drets com el de la premsa o el de reunió a Catalunya per part de les Forces de Seguretat de l’Estat i la detenció i amenaça “d’un gran nombre de treballadors públics” així com les imputacions a centenars d’alcaldes. La resposta a tot això, ha afirmat, va ser “pacífica”.En aquest sentit, ha destacat l’enviament de milers de policies a Catalunya “per terra, mar i aire”, en una ‘Operació Copèrnic’ que va costar més de 87 milions d’euros en un marc de l’a por ellos’. Davant d’això, ha afirmat, els ciutadans no van fer “ni un pas enrere” i l’Estat va “col·lapsar a Catalunya”.També ha recordat que la monarquia és la institució de l’Estat més mal valorada a Catalunya i s’ha preguntat “qui vol ser patriota d’un país que basa la seva estratègia en la repressió i la violència”.L’objectiu del moviment independentista parteix d’una “profunda arrel democràtica” perquè la proposta sempre ha estat “fer un referèndum”. “I en comptes d’oferir diàleg i pacte, nosaltres hem trobat amenaça i repressió. Però no s’adonen que a les democràcies del S XII la repressió només crea més conflicte”. En aquest marc, ha apel·lat als demòcrates espanyols. “Hem trobat a faltar el seu alè i suport, perquè això va de democràcia i de drets”. Ha recordat la campanya “demà pots ser tu” que denuncia la regressió de drets “perquè a Espanya han estat milers les persones sancionades o investigades per exercir les seves llibertats”, en memòria de twiters, activistes i músics de l’Estat. Rahola: “Ens sentim orfes de la massa critica espanyola”Durant l’acte la periodista Pilar Rahola ha fet la glossa de l’acte en un discurs dirigit a “l’altra Espanya” que “no creu quela força bruta del poden s’imposi al consens i al diàleg” i que s’ha desdibuixat en els últims anys en què els “Don Pelayo” han “edificat murs de dolor”. Ha reivindicat els presos i ha assegurat que els dirigents polítics s’han convertit “en ostatges” mentre també hi ha “més d’un miler de catalans enjudiciats” per defensar la protesta. “No saben fins a quin punt ens sentim orfes de la massa crítica espanyola, la seva progressia i intel·lectuals i els seus artistes compromeses capaços de defensar qualsevol pres del món menys els presos polítics catalans”, ha dit. Ha admès que l’independentisme ha comès “molts errors” i “no és posseïdor de la veritat absoluta”, però “més enllà dels errors de cadascú creiem que existia un consens de mínims on la repressió no hi tindria mai cabuda ni substituiria la política”.Per aquest motiu ha apel·lat al “respecte als pilars de la democràcia” i ha acusat “l’Estat espanyol” de “pervertir aquest consens”. “Milions de catalans mai acceptarem que es repressaliï els nostres líders per defensar el mandat democràtic”, ha dit abans de fer una crida als demòcrates espanyols a “restituir el diàleg”.






