Riera (CUP) proposa un "desbordament popular perquè els partits i institucions catalanes tornin a trencar amb l'estat"

Boya demana prendre la "iniciativa" i trobar una "estratègia democràtica i guanyadora" davant la "paràlisi" actual

ACN Sant Cugat del Vallès.-El diputat de la CUP Carles Riera ha assenyalat que "cal iniciar un procés de mobilització i d'acció política al carrer i a les institucions per treure el poder que l'estat i les empreses tenen al nostre territori", com a estratègia de futur després del referèndum de l'1 d'octubre, quan d'aquí a uns dies farà un any d'aquella jornada. "Cal crear noves institucions que siguin la base futura de la república, crear sobirania real i un desbordament popular que faci que els partits i les institucions catalanes tornin a trencar amb l'estat i obrir un procés democràtic, referendar-lo i ser reconegut". Així s'ha expressat Riera en una atenció als mitjans de comunicació en el marc de l'escola d'estiu de la CUP, a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), que reflexiona sobre el municipalisme i quines són les "accions que permetin destituir el règim del 78", ha dit Riera, després de l'1-O. Mireia Boya, del secretariat nacional de la CUP, ha demanat prendre la "iniciativa" davant una situació actual d'"impàs i paràlisi". "Necessitem un revulsiu i una estratègia democràtica i guanyadora. La pregunta del milió és com ha de ser", ha afirmat.

Riera ha explicat que l'escola d'estiu de la CUP vol reflexionar sobre "com construir noves institucions democràtiques; com construir sobirania nacional de manera real; com disputar el poder a l'estat i a les grans empreses multinacional i com aconseguir més drets civils, socials i econòmics". En el marc de l'escola d'estiu, el diputat cupaire ha participat en una de les conferències programades amb el títol 'Marxisme, autodeterminació i dret internacional'. En una atenció als periodistes, Riera ha reconegut que "el debat en termes de legalitat internacional de si som majoria o no només es resoldrà amb un referèndum que vingui d'una concertació internacional, amb l'acord o desacord de l'estat", però ha contraposat que "no podem fer allò que la legitimitat internacional ens demana, perquè l'estat espanyol ens barra el pas". "Per fer allò que la legitimitat internacional ens demana hem de trencar amb l'estat", ha argumentat Riera, que ha assegurat: "I per trencar amb l'estat hi ha una majoria i legitimitat suficients. Per part del poble em sembla evident; cal que els partits i el Govern s'hi posin a l'alçada". "Mentrestant tenim la legitimitat de l'1-O, d'unes eleccions que successivament guanya una majoria possible, per fer una ruptura democràtica amb el règim del 78 i crear un espai polític amb mes drets socials", ha sostingut. El diputat de la CUP ha subratllat que el que plantegen és una "ruptura amb un règim, el del 78, que avui està representat per l'estat espanyol en tots els aspectes", i no "una independència com a resultat d'un procés nacionalista clàssic, d'un fet identitari o de dos estats que es disputen una frontera". El que es planteja, per tant, segons Riera, és una "revolució democràtica d'una societat que vol democràcia i que sap que no és possible dins l'estat espanyol". "Si parléssim exclusivament d'un procés identitari seria inevitable parlar de majories i minories. Si parlem de revolució democràtica, de vegades aquestes revolucions les fan minories, perquè l'objectiu que es busca és tenir més drets democràtics civils per a tothom", ha argumentat, per afegir: "La clau rau en la força del moviment i en la solidaritat que la revolta democràtica reculli a nivell internacional. Després els reconeixements legals ja vindran". Boya ha participat en una conferència amb l'exsecretari general de Podem a Catalunya Albano-Dante Fachín i el politòleg Jordi Muñoz, amb el tema 'Després de l'1-O, què?'. Boya ha reivindicat l'1-O com el "major acte de desobediència col·lectiva que mai hem fet". Sobre quina ha de ser aquesta "estratègia guanyadora" que demana, ha assenyalat que cal, entre altres, un "debat obert i popular", "sortir dels despatxos", "lideratges compartits" i "autorganització".

Enviar