L'Associació Atenes recorrerà la fiança de 12.000 euros per la querella contra el TC i Rajoy

El col·lectiu també recusarà el magistrat Pablo Llarena com a ponent de la causa

ACN Barcelona.-L'Associació Atenes de Juristes pels Drets Civils recorrerà la fiança de 12.000 euros imposada per admetre la querella contra el Tribunal Constitucional (TC) i el govern de Mariano Rajoy per haver impedit la investidura de Carles Puigdemont. Així ho ha anunciat un dels membres del col·lectiu, Lluís Mestres, en declaracions a 'El Matí de Catalunya Ràdio'. "Recorrerem i demanarem que sigui reduïda perquè no és cert que aquesta fiança sigui proporcionada i equitativa, som una associació sense ànim de lucre", ha dit Mestres. A més, també ha anunciat que el col·lectiu recusarà el magistrat Pablo Llarena com a ponent de la causa.

Mestres ha dit que, en tot cas, l'Associació Atenes creu que el cas haurà d'arribar a la justícia europea perquè l'espanyola no l'admetrà. "Anirem a Europa quan acabem tota la via judicial espanyola", ha dit a Catalunya Ràdio. El plet es va presentar el passat 22 d'agost, i l'Associació Atenes de Juristes pels Drets Civils té fins al 29 de setembre per ingressar els diners. Mestres ja ha dit que pagaran, però que recorreran la fiança. L'entitat ha habilitat un espai al seu web (www.atenesdretscivils.cat) per a aquelles persones que vulguin col·laborar econòmicament. En la querella de l'Associació Atenes s'explica detalladament l'actuació que es considera il·legal duta a terme pels magistrats del TC i els membres de l'anterior govern de l'Estat espanyol (25 persones en total) per impedir la investidura de Puigdemont després de les eleccions del 21-D, el que suposaria la comissió d'un delicte de prevaricació i d'un altre delicte contra l'exercici dels drets civils que reconeix la Constitució.L'Associació Atenes de Juristes denuncia que les fiances d'aquests procediments acostumen a ascendir fins als 3.000 o 6.000 euros, però en les dues querelles presentades per l'entitat el Suprem n'ha demanat molt més (12.000 euros). En el text de la querella s'assegura que es va "elaborar un pla" per impedir la investidura del candidat "escollit democràticament". Segons la querella, amb l'acció de TC i govern de Rajoy es va impedir el dret que tenen els ciutadans a participar en els assumptes públics, directament o per mitjà de representants, lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal. A més, demanen al Suprem que els prengui declaració, un registre telefònic per determinar si es van creuar trucades i una fiança de 4.392.891 euros (un euro per a cada votant del 21-D).A la querella també recorden que ni la llista de JxCat ni els resultats electorals es van impugnar prèviament per cap partit i que el Consell d'Estat no va avalar que el govern espanyol presentés un recurs davant el Tribunal Constitucional per impedir la investidura de Puigdemont perquè el considerava prematur. Malgrat tot, el TC es va reunir d'urgència i va establir unes mesures cautelars que van aturar la possible investidura de Puigdemont, impedint que pogués fer-se de manera telemàtica. Per tot plegat, consideren que els magistrats del TC van incórrer en dos delictes: Delicte comès per un funcionari públic contra altres drets individuals (542 del Codi Penal) i el de prevaricació judicial (article 446). En el cas dels exmembres del govern espanyol, consideren que han comès un delicte de comès per funcionari públic contra altres drets fonamentals. Aquest delictes està penat amb penes d'inhabilitació d'1 a 4 anys.

Enviar