La Pedrera mostra l'art fascinat pel moviment i la interacció amb l’espectador

‘Obres Obertes. L’art en moviment’, reuneix una selecció d’obres internacionals d’art cinètic

ACN Barcelona.-L’art cinètic és el protagonista de la nova exposició que acull La Pedrera des d’aquest dijous sota el nom ‘Obres Obertes. L’art en moviment, 1955-1975’. Amb una selecció d’obres de 37 artistes internacionals, entre els quals Vasarely, Apollonio o Calder, La Pedrera es fa ressò de la revolució artística que va eclosionar als anys cinquanta i seixanta a Europa, i que va posar al centre de la creació les idees de moviment, obertura i espai tot buscant la interacció física amb els seus espectadors. Aquells artistes buscaven, a més, establir un diàleg entre l’art i la ciència per apropar-se a una visió del món en constant canvi i moviment. “Tot està en moviment, la realitat és metamorfosi contínua, per això per a ells no tenia cap sentit fer un art estable”, il·lustra l’historiador Jordi Ballart, un dels comissaris de la mostra.

“De fet, la preocupació pel moviment travessa tota la història de l’art”, puntualitza Jordi Ballart. No obstant això, va ser a partir de la segona meitat del segle XX que va irrompre amb força una generació d’artistes que es van interessar “no tant pel moviment en sí, sinó en tant que relació entre l’obra i l’espectador”.Parlem d’artistes internacionals com Marina Apollonio, Alberto Biasi, Pol Bury, Victor Vasarely, Jesús Rafael Soto, però també de catalans com Jordi Pericot i Leandre Sempere i de la resta de l’Estat, com Ángel Duarte, Eusebio Sempere i Francisco Sobrino. A aquest, l’exposició hi suma les figures d’Alexander Calder i Marcel Duchamp, “precursors” d’aquest moviment i dels quals s’exhibeix una obra respectivament. Canvi del punt de vistaBallart, co-comissari de l’exposició amb Marianna Gelussi, subratlla que gràcies a la interacció amb l’espectador que proposen les obres, “al seu desplaçament i la derivació del gaudi estètic de l’ull al cos, es transforma el punt de vista. “Ja no hi havia un punt de vista central en l’obra d’art, sinó que tots eren vàlids. I l’obra es transforma en la durada del moviment”. Aquest moviment artístic, afegeix, va tenir un gran relleu tant a l’escena estatal com internacional als anys 60 i 70, però que “va perdre interès i va ser gairebé oblidat” a partir dels 80, per raons de mercat, de moda i de noves influències. “Va ser probablement la darrera avantguarda del segle XX i malgrat el seu interès ha estat malauradament poc coneguda”, raona el comissari per explicar l’interès de l’exposició que ofereix La Pedrera. En sintonia amb el discurs artístic que s’exhibeix en aquesta mostra, La Pedrera ha instal·lat una de les obres fora de la sala d’exposicions, i l’ha situat al terra del pati del Passeig de Gràcia de la casa, on els visitants tenen la possibilitat de contemplar-la i passejar-hi per sobre. Es tracta de ‘Spazio ad attivazione cinètica’, de Marina Apollonio. Aquesta és, doncs, la filosofia de “l’obra oberta”, un concepte teoritzat per Umberto Eco l’any 1962 que es defineix com una obra múltiple i canviant, un camp d’infinites possibilitats obert a la interpretació de qui observa”.

Enviar