L'independentisme intenta refer la unitat estratègica després de mesos de desorientació

La dificultat de trobar una fórmula per afrontar la suspensió dels diputats processats ha tensat la relació entre JxCat i ERC en els últims mesos

ACN Barcelona.-El post 1-O i les seves conseqüències han trencat la unitat d'acció de l'independentisme, que es va conjurar a anar unit per fer possible el referèndum de fa un any. Els fets de la tardor passada han provocat desorientació en els principals actors independentistes, que s'han hagut de ressituar i fixar els passos a seguir a partir d'ara. JxCat i ERC coincideixen que la prioritat és un referèndum pactat i que no s'han d'establir més terminis al calendari, però JxCat posa més l'accent en tirar per dret si el diàleg fracassa- tot i que no ha concretat com fer-ho- mentre que ERC aposta primer per eixamplar la base independentista. Per la seva banda, la CUP defensa que s'ha d'aplicar ja la República i que el diàleg obert amb el govern espanyol no servirà de res.

Les turbulències dels últims mesos han provocat un canvi de lideratge al PDeCAT i la dimissió de Marta Pascal, crítica amb alguns dels postulats de Carles Puigdemont. Ara, l'objectiu és constituir la Crida Nacional per la República que impulsa el mateix Puigdemont, Quim Torra i Jordi Sánchez per constituir un nou espai polític ampli i transversal. El proper 27 d'octubre, un any després de la declaració d'independència, la crida farà la convenció fundacional. De moment però, només el PDeCAT s'ha mostrat predisposat a formar-ne part. Puigdemont també se centrarà en els pròxims temps a impulsar el Consell de la República que està previst que es concreti i es presenti aquesta tardor. L'expresident de la Generalitat defensa que aquest òrgan és compatible amb una negociació que suposi una transició constructiva i apunta a una necessària mediació. JxCat no ha aprovat cap document sobre el full de ruta a seguir però el president de la Generalitat, Quim Torra, va establir les principals línies estratègiques en una conferència el passat 4 de setembre. Torra no fixa calendari i defensa que s'han de preparar plans de contingència per a cada eventualitat. En els darrers mesos i, especialment després de la primera reunió amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a la Moncloa, Torra ha fixat com a via prioritària el diàleg amb l'Estat per acordar un referèndum. Però el president de la Generalitat també ha avisat que es continuarà endavant si fracassa la negociació, tot i que no ha explicat com ho farà. Tant el president Torra com la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, han dit reiteradament que no es descarta cap via, tampoc la unilateral, però que prioritzen el diàleg.Dins de JxCat també hi ha diferències d'opinió. Un sector pròxim a Puigdemont aposta per eleccions en cas que no hi hagi pressupostos o que no es puguin fer passos a favor de la República. Torra ha posat sobre la taula la possibilitat de convocar eleccions en cas que no hi hagi pressupostos o davant una sentència condemnatòria, tot i que la seva aposta, assegura, no és convocar eleccions anticipades. Entre les seves prioritats en els pròxims mesos hi ha posar en marxa el Fòrum Constituent que s'impulsarà abans del 15 d'octubre, que ha d'incentivar debats a tot el territori com a embrió d'una constitució catalana, i el president també ha fet una crida a la mobilització permanent fins a la sentència de l'1-O a través del que anomena marxa pels drets socials, civils i nacionals. En les darreres setmanes, Torra ha volgut deixar clar que no acceptarà una sentència condemnatòria però no ha concretat què significa exactament no acceptar-la. Després de deixar clar que no està a les seves mans obrir les presons ha dit que en cas de sentència condemnatòria es posarà a disposició del Parlament. Cada vegada que li pregunten per si contempla la desobediència, Torra respon que la seva única obediència és al Parlament. ERC va fixa el seu full de ruta en la ponència política que va aprovar a la conferència nacional de finals de juny. El partit de Junqueras i Rovira aposta per eixamplar la base a favor de la independència per tornar a intentar implementar la República. Finalment, el text afegeix que no es descarta cap via democràtica, tampoc una nova declaració unilateral d'independència si l'Estat rebutja el referèndum acordat. L'estratègia ha de passar, segons ERC, per forçar l'Estat a negociar. Els republicans també descarten fixar dates al full de ruta i apel·la a l'esperit del 3-O. En els darrers dies, l'exvicepresident i líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha presentat el referèndum pactat com l'única via per aconseguir la independència. Des de la presó de Lledoners, Junqueras s'ha mostrat convençut que amb una majoria indiscutible a favor de la independència, el referèndum serà inevitable.Discrepàncies entre JxCat i ERCUna de les discrepàncies entre JxCat i ERC és sobre la vinculació entre el diàleg amb el govern espanyol i els presos independentistes. ERC defensa que s'ha de condicionar la negociació amb l'Estat al seu alliberament i diu que el diàleg no és possible si no hi ha una situació de normalitat. En canvi, des de JxCat i el mateix Torra rebutgen vincular una cosa amb l'altra i defensen que els presos no són moneda de canvi de cap negociació. Però la qüestió que ha tensat més la relació entre JxCat i ERC és la dificultat per arribar a un acord sobre com afrontar la suspensió dels diputats processats dictada pel jutge Pablo Llarena. Una crisi que va suposar al juliol que s'hagués de suspendre un ple del Parlament. De fet, fins aquesta mateixa setmana, els dos partits independentistes majoritaris no han arribat a un acord. Finalment, proposen que el ple del Parlament faci una doble votació: una sobre el rebuig a la resolució judicial i una altra sobre la designació de companys diputats que exerciran els seus drets, també el de vot.La CUP i l'ANC aposten per aplicar la RepúblicaLa CUP defensa que s'ha d'aplicar ja la república i el mandat de l'1-O a través de la desobediència. I és que els cupaires consideren que la via del diàleg amb el govern espanyol és estèril i una pèrdua de temps que no servirà de res. A diferència de la legislatura passada, la CUP ha deixat clar que ha passat a ser un partit de l'oposició i aquesta posició fa molt difícil pensar que el Govern pugui aprovar els pressupostos amb el seu aval com en la legislatura passada. Una situació que obliga l'executiu de JxCat i ERC a mirar cap a altres socis al Parlament, principalment, els comuns.En l'assemblea nacional que la CUP va celebrar a Cervera el 13 de maig passat, la formació va apostar per la "desobediència massiva" per forçar l'Estat a negociar. Segons la ponència política aprovada, la negociació amb l'Estat "només pot ser producte de l'exercici combinat i sostingut en el temps d'una desobediència institucional massiva" des del màxim de fronts possibles, una "estratègia de desobediència civil activa massiva i estesa a tot el territori" i des "del màxim control possible sobre el territori i sobre l'economia". Els cupaires també fixen en ponència política que la República "només pot ser producte" de situar la comunitat internacional a un terreny de negociació" al voltant de l'autodeterminació. L'ANC està treballant a nivell intern un document per concretar el seu full de ruta que, en línies generals, va aprovar el passat febrer en el marc de l'Assemblea General Ordinària (AGO). La previsió és que el secretariat nacional aprovi aquest nou document a l'octubre. En l'AGO, l'Assemblea va aprovar un text que insta el Govern a "construir la República declarada com un marc real de garantia de drets civils i socials, enfront de la involució democràtica i repressiva que esta duent a terme l'Estat" i assolir un poder "efectiu i no dependent" de l'Estat. Aquesta construcció de la república, segons el text aprovat per l'ANC, s'ha de fer posant èmfasi en el finançament i control de la hisenda catalana, l'existència d'un poder judicial i una fiscalia "imparcials i al servei de la societat catalana" i amb la força pública a les ordres de les institucions catalanes "per garantir la seguretat de la ciutadania en circumstàncies ordinàries i també de conflicte". Per la seva banda, Òmnium no ha aprovat cap ponència política sobre els passos que s'han de donar a partir d'ara. Es tracta d'una entitat que ha participat en les grans decisions del procés però que, a diferència de l'ANC, mai fixa un full de ruta polític.

Enviar