Les conseqüències judicial un any després de l'1-O: Una instrucció ràpida i inèdita contra els líders del procés

Divuit encausats s'asseuran al banc dels acusats en un judici històric que acabarà als tribunals europeus

ACN Madrid.- El procés judicial contra l'independentisme es pot traduir en xifres: 29 processats al Tribunal Suprem i a l'Audiència Nacional pendents de judici (13 d'ells per rebel·lió), nou d'ells empresonats preventivament i set més a l'estranger. La instrucció de la causa contra el procés ha estat ràpida i inèdita, especialment en cas del Suprem, un tribunal de cassació que habitualment no practica investigacions. Un any després del referèndum, els investigats esperen conèixer si la Fiscalia els rebaixa l'acusació i tenen la vista posada en el judici al Tribunal Suprem, que molt probablement se celebrarà al gener. Llavors, 18 acusats seuran al banc dels acusats. Un judici històric que acabarà als tribunals europeus. Durant la instrucció, el jutge Pablo Llarena ha denegat la llibertat provisional dels encausats, ha evitat la investidura de Sànchez i Turull i ha suspès com a diputats Puigdemont, Junqueras, Sànchez, Rull, Turull i Romeva.

L'1-O ha tingut importants conseqüències polítiques però també ha desembocat en una vessant judicial fins ara mai vista a l'Estat. La primera conseqüència judicial de l'1-O i dels fets del 20 de setembre a la Conselleria d'Economia va ser la citació dels líders d'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, davant la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela. El 16 d'octubre va decretar el seu ingrés a presó sense fiança per un delicte de sedició. Des de llavors, continuen privats de llibertat a l'espera de ser jutjats i qualsevol intent de la seva defensa per alliberar-los ha estat en va. Aquell mateix dia, també va declarar l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, que va quedar en llibertat amb cautelars. Després de l'empresonament dels 'Jordis', el Parlament va aprovar la declaració d'independència, el 27 d'octubre i el govern espanyol va respondre amb l'aplicació del 155 i la destitució de tot el Govern. Quatre dies més tard, el 31 d'octubre, el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza (que moriria al desembre a Argentina) interposava dues querelles per rebel·lió, sedició i malversació al Suprem i a l'Audiència Nacional contra l'expresident, Carles Puigdemont, i tot el seu Govern i contra l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres sobiranistes de la Mesa. Les citacions a declarar com a investigats van arribar hores més tard. L'Audiència Nacional va citar per al 2 de novembre el Govern en ple. Aquell dia, ja no es van presentar a la citació Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig, que van optar per marxar a l'estranger. La resta de consellers, amb el vicepresident Oriol Junqueras al capdavant, van entrar aquell mateix dia a la presó. L'únic que va poder abandonar la presó l'endemà pagant una fiança de 50.000 euros va ser Santi Vila. La següent citació judicial arribaria el 7 de novembre, quan Forcadell i la resta de membres sobiranistes de la Mesa van comparèixer davant del jutge instructor del Suprem, Pablo Llarena. En aquest cas, el magistrat va decretar presó amb fiança per a l'expresidenta del Parlament (que va dormir una nit a la presó) i va deixar lliures amb mesures cautelars la resta de membres de la Mesa. Alliberaments al desembreA finals de novembre, el jutge del Suprem va fer-se càrrec de la causa que afectava també el Govern i els líders d'ANC i Òmnium i va cridar a declarar tots els empresonats. Després d'escoltar la seva versió, Llarena va acordar mantenir entre reixes Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart i va decretar presó provisional amb fiança de 100.000 euros per a la resta: Bassa, Borràs, Romeva, Rull i Turull. Havien passat un mes a la presó i podien tornar a Catalunya. Des de llavors, qualsevol intent per alliberar els presos no ha tingut cap efecte. Els arguments de Fiscalia i Llarena han estat sempre els mateixos: persisteix el risc de reiteració delictiva i de fugida. L'únic moviment es va produir al març amb Joaquim Forn, quan la Fiscalia del Tribunal Suprem va sol·licitar rebaixar la mesura cautelar de presó i imposar-li una fiança de 100.000 euros. Ho va fer per ordre directe del fiscal general, Julián Sánchez Melgar. L'acusació popular, exercida per VOX, s'hi va oposar i el jutge Llarena va seguir aquest criteri, mantenint Forn entre reixes. Llarena evita dos candidatures a presidentEl 21 de desembre arribarien les eleccions convocades per Rajoy a través del 155 i diversos processats van concórrer a les llistes. Entre ells, Sànchez i Turull que van arribar a ser candidats a president. Tanmateix, en ambdós casos el jutge Llarena va evitar que poguessin sortir en llibertat per anar al ple o que poguessin participar-hi, fins i tot, per videoconferència. De fet, enmig del procés d'elecció de Jordi Turull (amb una primera votació perduda), Llarena va processar els líders independentistes i el mateix dia, el 23 de març, els va citar per revisar les seves mesures cautelars. El magistrat va processar 25 investigats, 13 d'ells per rebel·lió, entre els quals Puigdemont, Junqueras, Sànchez, Cuixart i Forcadell. El processament a l'Audiència Nacional va arribar més tard, a principis d'abril. Lamela va processar el major Trapero per dos delictes de sedició (20 de setembre i 1-O) i un d'organització criminal; la intendent Teresa Laplana per un delicte de sedició i l'exdirector dels Mossos, Pere Soler, i l'exsecretari general d'Interior, Cèsar Puig, per sedició i organització criminal. Retorn a la presó El 23 de març van tornar al Suprem a declarar Turull, Rull, Romeva, Forcadell i Bassa. Les dues últimes (juntament amb Rovira) van abandonar l'escó al Parlament com a gest abans d'anar al Suprem. De res va servir, ja que Llarena els va tornar a empresonar a tots cinc. Això va impedir, doncs, que Jordi Turull pogués assistir l'endemà com a candidat al segon ple per a votar la seva elecció com a president de la Generalitat. En aquella declaració –i davant la sospita que tornarien a entrar a la presó- tots cinc van elevar el to i es van mostrar crítics davant el jutge, el van acusar de no ser imparcial i de perseguir i criminalitzar les seves idees polítiques. Rovira i Gabriel marxen a Suïssa En la citació del 23 de març, també havia de comparèixer la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que ja havia declarat al febrer però havia sortit en llibertat sota fiança. Aquell dia va optar també per marxar a l'estranger i actualment resideix a Suïssa. Abans, també havia seguit els seus passos l'exdiputada de la CUP, Anna Gabriel, que al febrer tampoc es va presentar a una citació del Suprem. Euroordres presentades i retirades El procés judicial també ha passat pels tribunals internacionals, concretament a Bèlgica, Alemanya, Suïssa i Escòcia. Cap d'ells ha entregat els líders independentistes i la justícia espanyola ha dictat i retirat en diverses ocasions les euroordres per detenir-los i entregar-los. Llarena va optar per retirar les euroordres fins a dues ocasions davant el risc que els tribunals estrangers entreguessin l'expresident Puigdemont només per malversació i no per rebel·lió. La darrera va ser al juliol, quan el tribunal d'Schleswig-Holstein va acordar entregar Puigdemont només per malversació però no per rebel·lió. Llavors, el jutge del Suprem va retirar les ordres per a Puigdemont i també Comín, Serret, Puig, Ponsatí i Rovira convertint-los en ciutadans que poden establir-se en qualsevol país sense ser detinguts, a excepció de l'estat espanyol. En el cas de Gabriel –processada per desobediència- mai ha arribat a tenir una ordre europea de detenció. Suspensió dels diputats Un altre efecte important del procés judicial en la política catalana ha estat la suspensió de diputats dictada per Llarena al juliol i que aparta Puigdemont i els diputats empresonats: Junqueras, Romeva, Rull, Turull i Sànchez (a banda de Comín que tampoc vota perquè està pendent de la resolució d'un recurs). JxCat i ERC han pactat una solució i la comissió de l'Estatut dels Diputats ha aprovat elevar-lo al ple perquè el voti, previsiblement dimarts que ve. La proposta passa perquè els electes afectats per la interlocutòria designin un company diputat perquè pugui exercir els seus drets, incloent-hi el vot. Acostament dels presosDesprés de diverses peticions sense èxit i de crítiques de famílies i defenses (fins i tot davant l'ONU), finalment els presos del procés es van traslladar a presons catalanes el passat mes de juliol. Havien estat mesos a més de 600 km de distància de les seves famílies i dels advocats, un fet que dificultava la seva defensa. Finalment, va ser quan ja es va tancar la instrucció –i amb l'arribada del PSOE a La Moncloa- que es va aplicar la llei penitenciària per acostar els presos a les seves famílies. No obstant això, quan comenci el judici hauran de retornar durant setmanes a centres penitenciaris de la capital espanyola. Calendari de judicisUn cop la instrucció ha acabat tant al Suprem com a l'Audiència Nacional, el proper pas és que les acusacions i les defenses formulin els seus escrits. Està previst que la Fiscalia ho pugui fer ara a l'octubre, quan es complirà un any dels primers empresonaments del procés. És poc probable que la nova fiscal general designada pel PSOE, Maria José Segarra, modifiqui les acusacions per rebel·lió. Està per veure quin criteri adopta la Fiscalia General en el cas de Trapero i la resta de processats a l'Audiència Nacional per sedició. Podria haver-hi un canvi seguint el criteri de fer peticions coordinades i que el ministeri públic també demanés que se'ls jutgi per rebel·lió. El calendari que està sobre la taula és que el primer judici sigui el del Suprem, on hi ha fins a 18 investigats que hauran d'asseure's al banc dels acusats. El judici arrancaria al gener i es farien sessions de matí i tarda, amb la intenció del Suprem que el judici es faci al més ràpid possible. En canvi, les defenses optaran per allargar al màxim els procediments. Això pot fer que el judici coincideixi amb la campanya de les eleccions municipals de maig, un fet que faria que la sentència es conegués després dels comicis ja que és una norma no escrita en la justícia no donar a conèixer decisions importants en períodes electorals. Un cop celebrat el judici al Suprem i amb sentència dictada (que serà ferma), es faria el judici a l'Audiència Nacional contra Trapero, Laplana i l'excúpula d'Interior. La vista posada a EuropaTot el procés judicial ha generat crítiques vers la justícia espanyola i com s'ha instruït la causa contra el procés. Des del món independentista clamen per una sentència absolutòria però ja tenen la vista posada en la justícia europea. Confien que, un cop esgotats tots els procediments judicials a l'Estat, el Tribunal Europeu de Drets Humans serà qui acabi fent justícia. Per això, s'acumulen ja sobre la taula del Tribunal Constitucional més d'una vintena de recursos. Cal esgotar aquesta via abans de recórrer a Europa.

Enviar