Treballar la implicació dels pares en l'educació dels fills pot tenir un impacte equivalent a tres mesos d'aprenentatge

Un informe de la Fundació Jaume Bofill destaca la importància de donar eines als progenitors per encoratjar els estudiants en les tasques escolars

ACN Barcelona.-Tallers per aprendre a ajudar els fills a fer els deures, activitats per contribuir a la lectura o cursos per conèixer com pots donar suport a l'estudiant de Secundària des de casa. Són diferents maneres d'engegar programes per a fomentar la implicació dels pares i les mares en l'educació dels fills i que diferents estudis han demostrat que comporten un major èxit educatiu, xifrat en un impacte de tres mesos d'aprenentatge. Un informe de la Fundació Jaume Bofill ha posat de manifest la importància d'aquests programes i la necessitat de continuar treballant per estendre'ls sobretot a les famílies que se senten menys capaces per donar suport educatiu als fills.

En declaracions a l'ACN, l'autor de l'informe, Jaume Blasco, ha explicat que la revisió de la literatura ha constatat que la participació en aquests tipus de programes dona bons resultats escolars als infants que se'n beneficien. Blasco reconeix que són resultats ''de magnituds moderades'' i que per tant ''no és la panacea'' però que és una petita solució més que contribueix a l'èxit escolar i per tant ''val la pena que estigui en el cistell''. L'informe també recull que hi ha un ampli ventall d'activitats i programes que promouen aquesta actitud dels pares però Blasco en destaca tres com les que possiblement poden tenir efectes ''més grans''. D'una banda, les activitats encaminades a fomentar la lectura dels més petits posen de manifest la importància del paper de les famílies com a ''tutoria'' per aprendre a llegir i per tant, és interessant poder donar pautes als pares per ''com fer-ho de forma efectiva'', ja que pot marcar la diferència. D'altra banda també tenen efecte considerable els programes que ajuden als pares com encarar-se als deures dels fills i amb què cal donar-los suport, com per exemple, no posar-se ''en la substància'' dels deures sinó posar les condicions necessàries per a què es puguin planificar, ja sigui en qüestions de temps com d'espai. Aquest tipus de pautes, explica Blasco, també han donat resultats positius. Per últim, Blasco destaca la implicació també dels pares a Secundària, ja que majoritàriament, els programes que segueixen els pares són per a edats més joves, i en canvi, es deixen a Secundària, sigui perquè els fills són més autònoms o perquè els continguts són més complicats. Blasco defensa que els programes de foment de la socialització acadèmica expliquen als pares com parlar del què es fa a l'escola, connectar amb el projecte vital del noi, etc. Per Blasco aquestes tres línies són ''prometedores'' per iniciar programes i tallers estructurats per donar precisament unes pautes als pares, i ho compara als tallers postpart que fan les famílies un cop ha nascut un nadó. Considera que són moments en què els fills plantegen ''reptes'' i per tant, la parentalitat també té un component tècnic per fer-ho ''bé''. Per Blasco, són tasques o actituds que una part de les famílies du a terme de forma ''espontània'', de manera que la motivació o l'actitud envers els afers escolars del fill, ja existeixen. Destaca que hi ha un gradient socioeconòmic en aquest aspecte que també es posa de manifest en la demanda d'aquests programes i ''qui més ho demana és qui ja ho fa millor''. Per això, Blasco considera que el repte se situa en arribar a les famílies que se senten menys capacitades per a què puguin tenir aquestes pautes. En aquest sentit considera que l'escola té un paper important en poder orientar a les famílies i contribuir al seu ''apoderament''. Alguns centres ja duen a terme alguna acció ''suau'' per convèncer els pares i mares que més ho poden necessitar.

Enviar