Mas, Ortega, Homs i Rigau s'asseuen en el banc dels acusats del Tribunal de Comptes dimecres per les despeses del 9-N
Els reclamen 5,2 MEUR perquè suposadament van usar diner públic per pagar el procés participatiu
ACN Madrid .-L'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs s'asseuran aquest dimecres al banc dels acusats per les despeses del 9-N. El Tribunal de Comptes els reclama 5,2 MEUR perquè, suposadament, van pagar amb diner públic l'organització del procés participatiu de 2014. Els exdirigents de la Generalitat hauran de declarar perquè ho ha sol·licitat expressament les dues entitats que van denunciar el cas: Societat Civil Catalana i l'Associació d'Advocats Catalans. Abans del judici, ja han hagut de dipositar els 5,2 MEUR com a fiança (una part, en immobles personals com a aval). El 9-N ja va ser objecte de dos judicis al TSJC i al Suprem i en tots dos els va imposar condemnes per desobediència. En aquests judicis es va acabar retirant l'acusació per malversació contra tots ells.
Pràcticament quatre anys més tard, el 9-N encara continua portant cua. Aquest dimecres, l'expresident Mas i tres exalts càrrecs més del seu Govern hauran de comparèixer al Tribunal de Comptes per donar explicacions sobre com es va pagar el 9-N. Aquest organisme s'encarrega de determinar la responsabilitat comptable d'aquells que tenen accés a béns públics i actua a instàncies d'una denúncia feta per Societat Civil Catalana i l'Associació d'Advocats Catalans. En les setmanes prèvies, s'han celebrat vistes públiques per aportar prova i per avançar en la instrucció del cas. El judici suposa l'últim tràmit abans de la sentència, que es podrà recórrer davant la sala de justícia del mateix tribunal i també en cassació davant del Tribunal Suprem. Sentència d'una exministre d'Aznar El Tribunal de Comptes ha reservat dues jornades (10 i 11 d'octubre) per a la celebració d'aquest judici. A banda de la declaració de Mas i els exconsellers, també caldrà que totes les parts facin públiques les seves conclusions. Serà el moment de conèixer si es modifica (a l'alça o a la baixa) la quantitat que se'ls reclama. 'encarregada de redactar la sentència és la consellera del departament segon, l'exministra de Justícia del primer govern d'Aznar Margarita Mariscal de Gante, que també va ser l'encarregada de nomenar un delegat instructor en aquesta causa.En cas de condemna i quan aquesta sigui ferma, els diners que fins ara s'han dipositat com a fiança es reingressarien al compte de l'administració afectada per la malversació, és a dir, a la mateixa Generalitat. El pagament seria solidari entre tots els condemnats. Mostres de suportEl dia abans del judici, el president de la Generalitat, Quim Torra, i d'altres membres del Govern han rebut a Mas i els exconsellers per donar-los suport abans de viatjar a Madrid. Està previst que també acudeixin a les portesl del Tribunal de Comptes representants de JxCAT i ERC, així com també faran declaracions responsables de les entitats demandants. Un nou judici al 9-NAquest no és el primer judici pel 9-N. Tots ells ja han estat jutjats tant al Suprem (en el cas d'Homs que era diputat al Congrés) com al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i l'acusació per malversació va decaure abans d'arribar al judici. A més, també se'ls va absoldre de prevaricació. El març de 2017, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar Mas, Ortega i Rigau per un delicte de desobediència a 2 anys d'inhabilitació en el cas de Mas, 1 any i 9 mesos a Ortega i 1 any i 6 mesos a Rigau. També els va imposar multes de 36.000 euros a Mas, 30.000 a Ortega i 24.000 a Rigau. El proper 6 de novembre està fixada una vista al Tribunal Suprem per analitzar els recursos presentats per Mas, Ortega i Rigau contra aquesta decisió del TSJC. En el cas d'Homs, el Suprem el va condemnar (ja de manera ferma) a 1 any i 1 mes d'inhabilitació i a pagar una multa de 30.000 euros. Aquesta mateixa setmana, el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit un recurs d'empara presentat per Homs per la condemna del Suprem. Un procés que arrenca fa més d'un any El setembre de 2017, el Tribunal de Comptes va comunicar a Artur Mas, Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau (i d'altres excàrrecs del Govern) que havien de dipositar una fiança de més de 5,2 MEUR. Són els diners públics que el tribunal calcula que es van destinar a la preparació de la consulta del 9-N de 2014. El cas arrenca per una denúncia de Societat Civil Catalana i l'Associació d'advocats catalans, a la qual es va adherir la Fiscalia. A banda d'ells, el Tribunal de Comptes també amplia la reclamació a d'altres excàrrecs del Govern de Mas. Concretament, l'exsecretari general de la Presidència Jordi Vilajoana, el director general de Difusió, Ignasi Genovès, la directora de Serveis del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Josefina Valls, el subdirector general d'Administració, Serveis i Projecció Externa, Lluís Bertran, la interventora del Departament d'Ensenyament Carolina Pardo, i el director general de l'Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya (EADOP), Jaume Domingo i també Jordi Serra.Immobles personals com a aval Després de demanar algunes pròrrogues, finalment els investigats van ingressar en efectiu 2,8 MEUR i, per arribar a la quantitat total de 5,2 MEUR, el tribunal els ha permès aportar immobles de la seva propietat com a aval. Els diners estan retinguts al compte de consignacions, que depèn del Ministeri de Justícia. I pel que fa als immobles es tracta d'un embargament provisional fins que el procediment acabi i hi hagi sentència ferma però els propietaris en poden seguir disposant. Els immobles aportats com a aval són un pis de Mas al carrer Tuset de Barcelona, la meitat d'un immoble d'Homs a Taradell (Osona), finques d'Ortega a Barcelona i de Rigau a Ribes de Freser (Ripollès) i també una propietat de l'exsecretari general de Presidència Jordi Vilajoana. Al gener i després de rebre les fiances, el tribunal va donar per tancada la fase d'instrucció. Des de llavors, el cas està en mans de la secció d'enjudiciament i se'n fa càrrec la responsable del departament segon, Margarita Mariscal de Gante.






