Mas, Ortega, Homs i Rigau arriben al Tribunal de Comptes per declarar al judici del 9-N

El tribunal els reclama 5,2 MEUR per les despeses del procés participatiu de novembre de 2014

ACN Madrid.-L'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs ja són al Tribunal de Comptes. Els han citat a les 10h per declarar en el judici pel 9-N. El tribunal els reclama 5,2 MEUR perquè considera que van pagar el procés participatiu de 2014 amb diners públics. Els exdirigents de la Generalitat han hagut de comparèixer perquè ho han demanat expressament les dues entitats que van denunciar el cas: Societat Civil Catalana i l'Associació d'Advocats Catalans. Abans del judici, ja han hagut de dipositar els 5,2 MEUR com a fiança (una part, en immobles en forma d'aval). El 9-N ja va ser objecte de dos judicis al TSJC i al Suprem i els van imposar condemnes per desobediència. En aquests judicis es va acabar retirant l'acusació per malversació contra tots ells. Està previst que tots ells declarin.

Pràcticament quatre anys més tard, el 9-N encara continua portant cua. L'expresident Mas i tres dels exalts càrrecs del seu Govern han viatjat fins a Madrid per comparèixer aquest matí al Tribunal de Comptes, que els reclama 5,2 MEUR per un suposat ús de diner públic per a l'organització.Aquest organisme s'encarrega de determinar la responsabilitat comptable d'aquells que tenen accés a béns públics i actua a instàncies d'una denúncia feta per Societat Civil Catalana i l'Associació d'Advocats Catalans, a la qual es va adherir la Fiscalia. En les setmanes prèvies, s'han celebrat vistes públiques per aportar prova i per avançar en la instrucció del cas. El judici suposa l'últim tràmit abans de la sentència, que es podrà recórrer davant la sala de justícia del mateix tribunal i també en cassació davant del Tribunal Suprem. L'ordre de declaració serà Mas, Ortega, Rigau i Homs, de més a menys segons la responsabilitat econòmica que se'ls demana. Aquest matí, l'expresident ha dit a RNE que considera que és una "venjança" de Societat Civil Catalana i "d'altres" que els volen "la ruïna econòmica" i ha defensat que el 9-N va ser una jornada "sortida de la iniciativa de la gent i els voluntaris".Sentència d'una exministre d'Aznar El Tribunal de Comptes ha reservat dues jornades (10 i 11 d'octubre) per a la celebració d'aquest judici. A banda de la declaració de Mas i els exconsellers, també caldrà que totes les parts facin públiques les seves conclusions. Serà el moment de conèixer si es modifica (a l'alça o a la baixa) la quantitat que se'ls reclama. L'encarregada de redactar la sentència és la consellera del departament segon, l'exministra de Justícia del primer govern d'Aznar Margarita Mariscal de Gante, que també va ser l'encarregada de nomenar un delegat instructor en aquesta causa.En cas de condemna i quan aquesta sigui ferma, els diners que fins ara s'han dipositat com a fiança es reingressarien al compte de l'administració afectada per la malversació, és a dir, a la mateixa Generalitat. El pagament seria solidari entre tots els condemnats. Mostres de suportEl dia abans del judici, el president de la Generalitat, Quim Torra, i d'altres membres del Govern han rebut a Mas i els exconsellers per donar-los suport abans de viatjar a Madrid. A les portes del tribunal també els han rebut diversos membres del PDeCAT, entre ells el president, David Bonvehí, el portaveu dels senadors, Josep Lluís Cleries, i el portaveu al Congrés, Carles Campuzano, entre d'altres. Per part d'ERC, hi han anat les senadores Mirella Cortés i Anna Azamar. També hi ha assistit el delegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell. Un nou judici al 9-NAquest no és el primer judici pel 9-N. Tots ells ja han estat jutjats tant al Suprem (en el cas d'Homs que era diputat al Congrés) com al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i l'acusació per malversació va decaure abans d'arribar al judici. A més, també se'ls va absoldre de prevaricació. El març de 2017, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar Mas, Ortega i Rigau per un delicte de desobediència a 2 anys d'inhabilitació en el cas de Mas, 1 any i 9 mesos a Ortega i 1 any i 6 mesos a Rigau. També els va imposar multes de 36.000 euros a Mas, 30.000 a Ortega i 24.000 a Rigau. El proper 6 de novembre està fixada una vista al Tribunal Suprem per analitzar els recursos presentats per Mas, Ortega i Rigau contra aquesta decisió del TSJC. En el cas d'Homs, el Suprem el va condemnar (ja de manera ferma) a 1 any i 1 mes d'inhabilitació i a pagar una multa de 30.000 euros. Aquesta mateixa setmana, el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit un recurs d'empara presentat per Homs per la condemna del Suprem (que ja és ferma). Un procés que arrenca fa més d'un any El setembre de 2017, el Tribunal de Comptes va comunicar a Artur Mas, Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau que havien de dipositar una fiança de més de 5,2 MEUR. Són els diners públics que el tribunal calcula que es van destinar a la preparació de la consulta del 9-N de 2014. A banda d'ells, el Tribunal de Comptes també amplia la reclamació a d'altres excàrrecs del Govern de Mas. Concretament, l'exsecretari general de la Presidència Jordi Vilajoana, el director general de Difusió, Ignasi Genovès, la directora de Serveis del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Josefina Valls, el subdirector general d'Administració, Serveis i Projecció Externa, Lluís Bertran, la interventora del Departament d'Ensenyament Carolina Pardo, i el director general de l'Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya (EADOP), Jaume Domingo i també Jordi Serra.Immobles personals com a aval Després de demanar algunes pròrrogues, finalment els investigats van ingressar en efectiu 2,8 MEUR procedents en gran part de la caixa de solidaritat i, per arribar a la quantitat total de 5,2 MEUR, el tribunal els ha permès aportar immobles de la seva propietat com a aval. Els diners estan retinguts al compte de consignacions, que depèn del Ministeri de Justícia. I pel que fa als immobles es tracta d'un embargament provisional fins que el procediment acabi i hi hagi sentència ferma però els propietaris en poden seguir disposant. Els immobles aportats com a aval són un pis de Mas al carrer Tuset de Barcelona, la meitat d'un immoble d'Homs a Taradell (Osona), finques d'Ortega a Barcelona i de Rigau a Ribes de Freser (Ripollès) i també una propietat de l'exsecretari general de Presidència Jordi Vilajoana. Al gener i després de rebre les fiances, el tribunal va donar per tancada la fase d'instrucció. Des de llavors, el cas està en mans de la secció d'enjudiciament i se'n fa càrrec la responsable del departament segon, Margarita Mariscal de Gante.

Enviar