L'advocat de l'Estat al judici 9-N: "Felicito SCC per una demanda esplèndida, estic molt content de reclamar els diners"

Les acusacions mantenen que Mas, Ortega, Rigau i Homs són responsables comptables d'una depesa de 5,2 MEUR i el cas queda vist per a sentència

ACN Madrid.-Fiscalia, Advocacia de l'Estat i Societat Civil Catalana (SCC) han mantingut al final del judici al Tribunal de Comptes que l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs són responsables comptables d'haver gastat 5,2 MEUR per a l'organització del 9-N. L'advocat de l'Estat ha felicitat a SCC per una demanda "esplèndida" i s'ha congratulat per reclamar uns diners que, en cas de condemna, aniran a les arques de la Generalitat. "Estic molt content per, en absència dels serveis jurídics de la Generalitat, estar aquí demanant diners per a ells, això és un estat de dret", ha manifestat el lletrat, que sosté que el "perjudici està claríssim". El fiscal ha afirmat que els diners es van usar per "una finalitat política fora dels canals legals". El judici ha quedat vist per a sentència.

En la intervenció del lletrat de l'advocat de Societat Civil Catalana, Manuel Zunón Villalobos, ha reiterat que se'ls ha d'exigir que paguin les despeses del 9-N. A més, ha afirmat que el 9-N "formava part del procés" i que l'exconseller de Presidència Francesc Homs n'era el "cervell". "El 9-N formava part de l'estratègia de ruptura constitucional que és el procés i que es basa en desacatar", ha declarat en la fase de conclusions. Sobre la partida dels 2,8 MEUR per a la compra de 7.000 portàtils, el lletrat de SCC considera que es van comprar amb "l'única finalitat" de fer-los servir a les votacions i que després es van "recol·locar" a les escoles. Les tesis de Societat Civil Catalana també les han fet seves la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. L'advocat de l'Estat Javier Borrego Borrego ha dit que el "perjudici" del 9-N està "claríssim" i ha mantingut que els demandats han de pagar 5,2 MEUR de la seva butxaca. A més, ha felicitat SCC per "una demanda esplèndida" i per haver-la defensat "impressionantment bé". A més, s'ha congratulat de poder estar reclamant aquests diners als exmembres del Govern i de fer-ho "en absència dels serveis jurídics de la Generalitat". En aplicació del 155, l'Estat va fer que els serveis jurídics de la Generalitat se sumessin a la demanda del Tribunal de Comptes però, un cop aixecada la intervenció, el Govern es va retirar del procediment. "Estic molt content d'estar aquí demanant diners per a ells, això és un Estat de dret", ha valorat. I també ha afegit que es congratula i es felicita d'haver pogut interrogar personalment a l'expresident Mas i s'ha referit a Catalunya com a "aquella zona d'Espanya". Per al fiscal en cap del Tribunal de Comptes, Miguel Ángel Torres Maroto, l'actuació del Govern després de la suspensió de la consulta per part del TC va suposar "constituir una via dels fets". "No hi ha cap despesa dirigida a un bé públic, es va usar per a una finalitat política fora dels canals legals i es va usar l'administració", ha manifestat el fiscal, que considera que aquesta afirmació es va posar "de manifest" amb la declaració de dimecres de Mas, Ortega, Rigau i Homs. Ha acusat als excàrrecs del Govern d'actuar "al marge dels procediments establerts" i sol·licita, per tant, que se'ls condemni a pagar els 5,2 MEUR que han dipositat fins ara com a finança. Els advocats neguen irregularitatsEn canvi, els arguments expressats per les acusacions han anat en la línia contrària i han demanat que la sentència els eximeixi de qualsevol pagament. El lletrat de Mas i Ortega, Rafael Entrena, ha retret que Societat Civil Catalana hagi fet un "relat polític dels fets" que, segons sosté, "pugna amb la realitat i les proves practicades". També ha dit que l'argumentari és "contradictori" amb les sentències del TSJC i del Suprem que va condemnar tots quatre excàrrecs a penes d'inhabilitació per un delicte de desobediència però que no els va arribar ni a jutjar per malversació. "La malversació ja es va analitzar i es va descartar", ha justificat Entrena."S'intenta confondre barrejant missatges polítics amb les actuacions certes dels expedients administratius. I al meu pesar puja a aquest tren de SCC l'advocat de l'Estat i la Fiscalia que són experts i això em sobta", ha manifestat l'advocat de Mas i Ortega. A més, el lletrat ha dit que "no es pot parlar de pagaments indeguts de cap manera" perquè no hi ha hagut "cap infracció de la llei". Ja fora de la sala, Entrena ha insistit que no hi ha responsabilitat comptable i que les acusacions han fet un relat polític per "forçar la llei". "El que tinc clar és que si no s'hagués fet l'1-O no estaríem aquí", ha manifestat en declaracions als mitjans. Un argument que també ha usat l'advocada d'Irene Rigau, Gràcia Llàcer, que afirma que a les demanda no s'al·lega res referent a incompliments de cap llei pressupostària. "La demanda només es centra en què la finalitat de la compra dels ordinadors no era l'expressada", ha puntualitzat. En aquesta línia, s'ha preguntat si es pot "permetre" que Rigau pagui 2,8 MEUR de la seva butxaca per 7.000 ordinadors que "s'ha acreditat que fa quatre anys que s'usen a les aules de 400 centres". "Està ajustada al dret i a la responsabilitat comptable aquesta demanda? És justícia material?", s'ha preguntat. Crítiques a l'advocat de l'EstatLa lletrada de Francesc Homs, Montserrat Rosell, ha criticat les paraules de l'advocat de l'Estat, que ha recriminat a la Generalitat que no estigui personada al procés tot i que, en cas de condemna, els 5,2 MEUR aniran a parar a les seves arques. "La seva anòmala intervenció ha de comportar la nul·litat de tot el que s'ha practicat", ha manifestat. La lletrada ha dit que els tres contractes per a publicitat, repartiment d'una carta que instava a la participació i del lloguer de la sala de premsa a Fira Montjuïc es van formalitzar el 30 i 31 d'octubre "amb la reserva de crèdit i partida pressupostària corresponent". I que quan el govern espanyol va presentar recurs d'inconstitucionalitat contra la consulta a principis de novembre els contractes es van aturar. Rosell ha defensat que el lloguer de la sala de premsa venia "motivat per l'expectació mediàtica del procés participatiu" i perquè no es podia atendre tots els periodistes acreditats amb els mitjans habituals de la sala de premsa de Govern. Un argument que ja va usar Homs en la declaració de dimecres.

Enviar